Tant és si al davant hi té un porter experimentat com Alberto García (Rayo) o un de novell com Josep Martínez (Las Palmas). Pot estar cara a cara amb alguns dels millors porters del món, com Jan Oblak (Atlètic) o Thibaut Courtois (Reial Madrid). Res ni ningú espanta Cristhian Stuani des dels onze metres. Ni 80.000 persones escridassant-lo com el curs passat al Santiago Bernabéu ni la pressió d'una tanda de penals a la Copa Amèrica amb l'Uruguai com el juny passat contra el Perú. El davanter uruguaià era infal·lible a Primera i ho continua sent a Segona A. Diumenge ho va tornar a demostrar transformant el penal que va donar la victòria contra el Las Palmas a Montilivi en un partit que s'estava complicant d'allò més. Va ser la dotzena pena màxima, de dotze intents (13 de 13 comptant el de la Supercopa de Catalunya contra el Barça), materialitzada per Stuani amb la samarreta blanc-i-vermella. Uns registres immaculats que confirmen que el Matador de Tala és una autèntica assegurança de vida des del punt de penal. El 100% d'efectivitat de l'uruguaià no només fa feliços els aficionats gironins, sinó que també els ha encomanat la tranquil·litat amb què efectua el llançament i fa que siguin ben pocs els que encara es posen nerviosos tement l'errada.
Diumenge contra el Las Palmas, Stuani va desencallar el partit i va fer tornar el somriure a una parròquia local que enguany té ben poca paciència. El gol de l'uruguaià, a més de decidir el partit i donar tres punts importantíssims al Girona, serveix per continuar ampliant els registres golejadors de Stuani des dels onze metres. Abans-d'ahir tant el porter Josep Martínez com el lateral De la Bella van intentar posar-lo nerviós i trepitjar-li el punt de penal per mirar que espifiés el llançament, però va ser estèril. Res. Stuani va seguir el seu ritual habitual en els penals i no es va deixar influir per absolutament res. Un cop els rivals van acabar els intents de desestabilitzar-lo i l'àrbitre va xiular, Stuani va etzibar un cacau fort a la dreta del porter fent pujar l'1-0 al marcador. Un gol, el seu 46è amb el Girona, que amplia a 12 els que ha aconseguit des del punt de penal. Un rere l'altre, Las Palmas i Rayo enguany, Espanyol, València, Madrid, València, Atlètic i Osca el curs passat i Getafe, Alabès, Leganés, Athletic Club i Las Palmas fa dues temporades han estat les víctimes de Stuani des dels onze metres amb el Girona.
El nivell d'infal·libilitat de Stuani des del punt de penal, tanmateix, no és nou. Des que és a Montilivi ha eixamplat els registres fins a convertir-los en rècord. I és que l'uruguaià té el rècord absolut de penals consecutius marcats a Primera Divisió (16) entre els aconseguits amb Racing, Llevant, Espanyol i Girona. A més a més, l'uruguaià n'encadena 22 sense cometre cap errada des que al març del 2010 en va fallar un amb la samarreta de l'Albacete en un partit al Martínez Valero contra l'Elx (2-1). Aquell dia Stuani, que havia transformat un penal poc abans, va enviar una segona pena màxima favorable a l'Albacete al pal i fora. Aquell és l'únic penal que ha fallat Stuani en partit oficial des que va arribar a Europa el 2008 per jugar amb el Reggina italià. No ha estat l'únic, perquè al cap d'uns mesos, a l'estiu del 2010, Stuani va veure com el porter del Roma Julio Sérgio n'hi aturava un en la tanda de penals per decidir el Torneig del Centenari del Llevant. Era, curiosament, el dia del seu debut amb el Llevant.
Des d'aquell dia, Stuani no ha fallat cap més penal. Amb els valencians només va xutar, i marcar, un penal a la Copa al camp del Xerez. Amb el Racing va executar i materialitzar quatre penes màximes, a més d'una altra a la Copa del Rei. El curs 2012-13 va fitxar per l'Espanyol i durant la seva etapa a Cornellà-El Prat va transformar els dos únics penals que va xutar contra Sevilla i Elx. Tot plegat ha convertit Stuani en un dels millors especialistes del moment, amb un nivell d'efectivitat semblant o superior al de Ronald Koeman, Gaizka Mendieta o Gabriel Batistuta de fa uns anys.
