24 de setembre de 2019
24.09.2019
Diari de Girona

Juan Carlos Martín: Titular indiscutible a còpia de treball i d'intervencions determinants

El porter del Girona és dels fitxatges que més bé estan rendint en aquest inici de temporada i l'únic futbolista de la plantilla que ha disputat els 630 d'aquesta lliga

24.09.2019 | 00:57
Juan Carlos Martín: Titular indiscutible a còpia de treball i d'intervencions determinants

Llegint les cròniques per sobre, o fent un cop d'ull ràpid al resum del Girona-Las Palmas, qualsevol dirà que el nom propi de la tarda a Montilivi va ser el de Cristhian Stuani. Pel gol, el seu cinquè a la Lliga, que donava els tres punts a l'equip. D'altres, sense dubtar-ho, assenyalaran Samu Sáiz com el futbolista clau, el que va desequilibrar el duel amb la seva entrada al camp. Ningú s'equivocarà perquè la transcendència d'un i altre va ser enorme i l'1-0 no s'explicaria sense el seu paper. Ara bé, hi ha un tercer convidat a la festa. Un altre protagonista, vital perquè els punts es quedessin a casa. Es tracta de Juan Carlos Martín. Ell, amb les seves intervencions, va mantenir a ratlla el conjunt canari. No és que gaudís de moltes ocasions, però l'equip visitant hauria pogut marcar perquè d'oportunitats clares en va tenir més d'una. Però allà estava el manxec per evitar-ho. Sobretot al temps de descompte, quan va volar cap a la seva esquerra per desviar, amb una gran mà, el xut intencionat de Drolé. En un inici de temporada un xic irregular dels d'Unzué, amb actuacions i resultats per a tots els gustos, dels qui s'han mostrat més regulars fins ara és el propi Juan Carlos. Ell és l'únic del munt de fitxatges d'aquest estiu que ha trobat estabilitat i continuïtat. A més, no hi ha cap altre futbolista a la plantilla que hagi disputat tots els minuts del curs com ho ha fet ell: 630.

Titular indiscutible a l'Elx i també al Lugo, aquestes últimes temporades, aterrava a Montilivi amb ambició. Es generava també l'interrogant de saber quin seria el seu rol. Es desconeixia si Yassine Bounou, un fix a Primera, continuaria o no, per la qual cosa calia veure si Juan Carlos arribava a Girona per jugar-ho tot o per esperar una oportunitat a la banqueta a l'ombra d'un porter amb més currículum. Les circumstàncies, i també el seu rendiment, han fet que no només tingués presència als partits de preparació de l'estiu, sinó que no hi hagués cap dubte a l'hora de situar-lo a l'onze de la primera jornada. Fins ara ho ha jugat tot, col·leccionant bones actuacions, alguna aturada de mèrit i també mostrant-se bastant segur sota pals. Contra el Las Palmas (1-0) aconseguia la seva segona porteria a zero en set jornades; també va fer-ho en el matx amb el Màlaga (1-0). Cert és que el Girona és el dotzè equip més golejat de la Lliga, amb 8 gols en contra. Com també que Juan Carlos n'ha rebut un des del punt de penal i dos més han arribat en accions desafortunades amb Pedro Alcalá, en què el central s'acabaria introduint la pilota a la seva pròpia porteria. Poc més ha pogut fer en la resta d'accions. És més, quan s'ha parlat d'ell ha sigut, en la majoria dels casos, per elogiar-los. L'últim exemple, el d'aquest diumenge.

Amb el Las Palmas, va volar a la primera part per rebutjar un xut creuat de Srnic. Al segon acte, i ja amb avantatge al marcador, va posar la mà a temps per refusar un remat enverinat d'Álvaro Lemos. La tercera i última intervenció va ser la més transcendent perquè va evitar l'1-1 amb una estirada felina davant el cacau de Drolé. Valorava el seu bon moment a la zona mixta de l'estadi. «Des del primer dia que vaig arribar se m'ha tractat amb molta estima. El club m'ha transmès tota la confiança. Em sento molt feliç de poder ser aquí per aportar el meu granet de sorra. Entenc que el meu lloc requereix estabilitat i continuïtat. Ara n'estic tenint. Intento ajudar el col·lectiu en tot el que puc. Hi ha dies que ho faré millor i en d'altres, pitjor. Som persones i, com és normal, sempre ho volem fer tot bé». És el desè porter que més aturades acumula a Segona amb 17 i dissabte tornarà a ocupar la porteria al camp de l'Osca mentre el veterà Asier Riesgo espera la seva oportunitat a la banqueta.

De moment, la seva assignatura pendent són els penals. Si Yassine Bounou no en va aturar cap ni un en la seva etapa com a blanc-i-vermell, Juan Carlos tampoc ha pogut evitar el gol en l'únic llançament que ha rebut fins ara. Va ser la setmana passada, al camp de l'Almeria, quan Sekou el va superar des dels onze metres. «Vaig estar a prop. Espero fer-ho millor a la propera i que no hi hagi gaires situacions així al llarg de la temporada». El que el deixa tranquil és que, com a mínim, no haurà d'intentar aturar cap penal executat per Cristhian Stuani. «L'altre dia ho parlava amb ell i li deia que, per fortuna, no hauré de parar-n'hi cap. És un gran llançador, un especialista. El podré gaudir més que no pas patir-lo. Del que em preocuparé és d'aturar el llançament que em xuti qualsevol altre rival».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook