25 de setembre de 2019
25.09.2019
Diari de Girona

El Girona iguala el millor inici de local de l'última dècada

Tot i els dubtes que genera, els 10 punts de 12 possibles aconseguits pel conjunt d'Unzué calquen els de Rubi (12-13) com el millor inici de curs a casa

24.09.2019 | 23:59
El Girona iguala el millor inici de local de l'última dècada

El començament de temporada del Girona ni és per fer festa major ni tampoc és tan depriment com per cremar-ho tot a la setena jornada. Ara bé, les expectatives generades amb els fitxatges i el discurs esbombat pel club que l'objectiu és pujar tant sí com no, fa que l'inici de curs es pugui considerar més aviat decebedor. No pas pels resultats a Montilivi, sinó bàsicament pel rendiment del Girona com a visitant, on ha perdut en les tres sortides que ha tingut fins ara. Ni Albacete (1-0) ni a Cadis (2-0) ni a Almeria (3-1), el conjunt de Juan Carlos Unzué va ser capaç d'esgarrapar-ne cap punt i això ha fet que s'hagi obert una petita escletxa respecte els equips capdavanters a la classificació. Res de signifactiu -a 6 punts del segon i 2 del sisè- a aquestes alçades de temporada però sí que cal tenir-ho en compte i, sobretot, posar-hi remei si l'equip vol aspirar a l'ascens.

L'única part positiva d'aquest primer tram de Lliga és que el Girona com a local està resolent els seus partits. A empentes i rodolons, patint, de penal, amb sort o amb el que sigui, però se'n surt. De moment, els gironins han derrotat a casa el Màlaga (1-0), el Rayo (3-1) i el Las Palmas (1-0) i han empatat contra l'Sporting (1-1), la qual cosa fa un balanç més que notable de 10 punts de 12 possibles. Aquesta solvència a casa manté el Girona a prop dels llocs de privilegi i és un dels aspectes que el Girona ha de cuidar. Sense anar més lluny, Unzué va reconèixer diumenge passat que contra el Las Palmas s'havia fet el pitjor partit de la temporada tot i la victòria final. Una mica, però tampoc gaire, més bé va estar contra el Màlaga i el Rayo Vallecano. Davant els andalusos, Stuani va donar els tres punts al Girona en pràcticament l'única ocasió de gol del partit, mentre que contra el Rayo, altre cop l'efectivitat de l'uruguaià va desactivar un rival que fins l'1-0 estava fent patir d'allò més els d'Unzué. Curiosament, a primera jornada contra l'Sporting, l'equip sí que va oferir bons minuts a partir de l'expulsió de Damián Pérez però va estar a punt de perdre i només ho va evitar Borja García al darrer sospir.

L'equip navega i molt a domicili però a Montilivi rutlla. Així ho diuen els números. Tant és així que fa set temporades que el Girona no signava uns registres tan bons com a local. Per trobar un Girona que sumés 10 punts en les primeres quatre jornades a Montilivi cal remuntar-se a la temporada 2012-13. Sí, la que sota la batuta de Joan Francesc Ferrer, Rubi, l'equip va quedar-se a tocar de l'ascens a Primera en el play-off contra l'Almeria. Aquell curs, els de Rubi van calcar l'inici d'enguany amb un empat contra el Sabadell (0-0) i tres victòries consecutives davant Ponferradina (1-0), Las Palmas (5-0) i Sporting (3-1). Els punts van ser els mateixos (10), però la manera d'aconseguir-los molt diferent. Aquell Girona era molt més limitat pel que fa a plantilla però es mostrava dinàmic, agressiu, amb fam i, per postres, també jugava bé a futbol.

Les estadístiques són simplement números i malgrat que sovint segueixen un guió, de vegades en surten. És el cas de la temporada de l'ascens a Primera (2016-17). Aquell curs tothom el recorda com gairebé un passeig militar fins al tram final quan van entrar els nervis i el Getafe va posar la por al cos als blanc-i-vermells les últimes jornades. Tanmateix, no va ser tan fàcil. I és que el començament de temporada l'equip li costava carburar. Tant fora de casa com també a Montilivi on en les primeres quatre jornades va superar bé l'Elx (3-1) i, amb molt de patiment, el Reus (1-0) però també va cedir dos empats contra l'Almeria (3-3) i el Mirandés (1-1). Un registre de 8 punts de 12 possibles. És a dir, uns números com a local més dolents que els actuals. Tampoc és que millorés gaire els registres com a visitant, el Girona de Machín, perquè de les tres primeres sortides va perdre a Valladolid (2-1) i Mallorca (1-0) i només va ser capaç de sumar un punt al camp del Sevilla Atlètic (3-3).

Els números del Girona d'Unzué a Montilivi s'assemblen molt, a banda dels de Rubi (12-13), als del curs 2014-15. La millor temporada de la història de l'equip a Segona A pel que fa a punts i que només el gol en l'afegit del Lugo en l'última jornada va evitar l'ascens a Primera Divisió. Aquell curs, el Girona sortia com un dels límits salarials més baixos i no entrava en cap de les travesses per pujar. Tanmateix, els de Machín van signar una temporada màgica amb 82 punts i només estroncada a l'últim partit. L'inici a Montilivi va ser d'allò més il·lusionant. L'equip venia de patir de valent l'any anterior i va veure com encadenava triomfs davant Racing (1-0) i Tenerife (2-0) i, depsrés d'una derrota contra el Betis (1-2), golejava el Ponferradina (3-0) per sumar 9 punts de 12 possibles. Això sí, a domicili aquell Girona era molt més fiable i havia guanyat a Alcorcón (1-2) i empatat a Gijón (1-1) i Sòria (2-2).

Molt pitjor va començar el Girona 2015-16 que, curiosament, acabaria disputant el play-off i perdent a l'eliminatòria final contra l'Osasuna. Aquell equip va sumar només 3 punts de 12 possibles després de no poder superar Numància (2-3), Osca (0-0), Llagostera (2-2) ni Almeria (1-1). Al final, l'equip de Machín redreçaria el rumb i acabaria quart.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit