Van ser només dues temporades i un partit però la petja que va deixar Àlex Gallar a Osca va ser profunda. Dissabte, l'extrem vallesà tornarà a El Alcoraz però ho farà amb la samarreta blanc-i-vermella del Girona diposat a amargar la tarda als seus excompanys i la seva antiga afició. Serà un dia «especial», no ho pot amagar, però també un partit més en el qual el Girona no pot demorar més la seva estrena a domicili. Les tres derrotes consecutives lluny de Montilivi (Albacete, Cadis i Almeria) són un llosa massa pesada per a un equip cridat a ocupar els llocs de privilegi. És per això que Gallar té clar que dissabte és un bon dia per «ventar un cop de puny a sobre la taula». «Serà un bon partit entre dos equips que, en teoria, han de ser a dalt. Esperem guanyar. Tenim la il·lusió i l'ambició de sumar els tres punts, que és el que ens fa falta».
Independentment de la transcendència dels punts, el duel de demà passat serà d'allò més especial per a Gallar. Emotiu, fins i tot. El sabadellenc hi va estar dos cursos (64 partits i 13 gols) i fins i tot hi va començar l'actual sent l'autor del gol que va donar la victòria a l'Osca a Las Palmas (0-1). Al final, però, la seva situació familiar i l'interès del Girona van acabar duent-lo a Montilivi a canvi d'un bon traspàs. «No va ser qüestió de forçar la sortida. La meva qüestió era coneguda per tothom allà», explica Gallar, que confia que el seu expúblic el rebi bé. «Tant de bo hi hagi una bona rebuda. Ho he donat tot pel club quan he estat allà. Vaig ser professional fins l'últim dia i fins i tot vaig marcar a Las Palmas», diu. En aquest sentit, i qüestionat sobre si ha rumiat què farà en cas de marcar algun gol, Gallar ho té clar. «Si fos a Montilivi, és clar que el celebraria, perquè la meva afició és la del Girona. Em dec al Girona i vull guanyar. Ara bé, allà sempre m'han respectat i hi he estat un noi estimat. Per això no ho faré si marco», assegura.
Gallar és conscient que el Girona no ha començat gaire bé la temporada, sobretot a domicili, tanmateix, té clar que cal tenir paciència. És per això que considiera que la distància de 6 punts respecte a l'ascens directe és anecdòtica encara. «Tothom vol pujar ja. Som al setembre i la Lliga acaba al maig o al juny», recorda un Gallar que sí que admet que el Girona és «lluny» de la seva millor versió. «Com més feliços siguem al camp i més ens divertim, millor aniran les coses», destaca. En aquest sentit, el vallesà no vol encendre les alarmes malgrat el 0 de 9 a domicili. «No hem de canviar l'estil de casa a fora. Ens hem de treure la idea que fora de casa hem de ser millors. Al final, ens cal ser igual a Montilivi, on guanyem. Sí que som lluny de la nostra millor versió però hem de ser valents i no tancar-nos al darrere. Així, els punts arribaran de pressa».
A banda del gol que va marcar amb l'Osca a Las Palmas, Gallar encara no s'ha estrenat enguany amb el Girona. El vallesà s'ha mostrat molt actiu fins ara a Montilivi combinant amb Stuani i Borja García. Fora de casa, de moment, ha hagut de córrer molt sense poder despuntar en atac.
