«Tot té un per què», deia Juan Carlos Unzué, en l'última roda de premsa a Montilivi. Si és així, també hi ha una explicació per justificar que Samu Sáiz, el jugador «possiblement més transcendent i el més talentós» de la plantilla, com el defineix el tècnic, sigui dels que menys juguen. Un dels fitxatges més celebrats per l'afició, futbolista d'una tècnica exquisida i amb capacitat per revolucionar un partit tot sol com va demostrar diumenge contra el Las Palmas, no és titular indiscutible. Tornant a l'inici del paràgraf, això és justificable. «Estem en un procés. Ell ha jugat d'una manera molt diferent en els altres equips on ha estat. Segurament està patint en aquest trajecte, però també és cert que està creixent. Invertim molt de temps, veient videos per ensenyar-li què és el que volem i què no. Sempre, amb l'objectiu d'aprofitar el seu talent i totes les capacitats que té, perquè tot plegat sigui el més efectiu possible pel bé de l'equip», explicava Unzué uns dies enrere. Sembla que Sáiz és un bon alumne i està ben atent a totes les lliçons. La seva evolució, encara lenta, comença a donar els seus fruits. Si més no, diumenge va brillar en els seus millors minuts com a blanc-i-vermell. Comença a trucar a la porta de la titularitat. Ho fa amb força i coincidint amb la visita de demà al camp de l'Osca, un dels equips que omplen el seu més que nodrit currículum.
Ha sigut un dels fitxatges més aplaudits per l'afició. Forjat a la pedrera del Reial Madrid, amb passat per clubs com l'Atlètic, el Getafe i l'Osca, entre d'altres; capaç també de debutar amb el Leeds United anglès marcant un hat-trick, cosa que mai havia fet en 30 anys. Un jugador diferent, capaç d'inventar, de desequilibrar. De classe no li'n falta. Ara bé, de moment no s'ha guanyat un lloc a l'onze d'un Girona que disposa de la plantilla més cara de tota la Segona Divisió. Dels 20 futbolistes que fins ara han participat amb Unzué, Sáiz és el tercer amb menys minuts: només 176. Ha jugat cinc partits i tan sols va ser titular al camp del Cadis, on es va perdre: 2-0. Se l'ha vist més d'un cop enganxat a la banda, encara que el tècnic explicava l'altre dia que el madrileny no fa d'extrem, sinó que parteix des d'aquella posició per entrar cap a dins. Diumenge, sense Borja García -es va perdre el duel amb el Las Palmas per lesió-, Sáiz va començar de nou a la banqueta, però va sortir a la segona part. Un xic més centrat, deixant les bandes per Marc Gual i Àlex Gallar, va treure tot el seu repertori i l'equip el va aprofitar. A part de provocar el penal que transformaria Stuani, es va inventar més d'una jugada de perill. Suficient per ser considerat com un dels homes més decisius, per guanyar confiança i per demostrar-li a Unzué i la resta del cos tècnic que pot aportar això i, possiblement, molt més. Els vídeos no s'aturaran i el «procés» que anunciava l'entrenador continua. Ara bé, el pas endavant pot ser un fet. Tot esperant si Borja està o no en condicions, a Osca Samu Sáiz podria tenir una oportunitat d'inici. Bon lloc per reivindicar-se. Són 74 els partits que ha jugat vestint la samarreta del conjunt aragonès. Allà on més ha durat. Farà el mateix a Montilivi?
