El «Tornarem» va escampar-se en un tres i no res per les xarxes socials. El missatge estès ben aviat entre els aficionats va calar a Montilivi. Tant, que pujar es va convertir en una mena d'obsessió. Semblava l'únic objectiu vàlid per al Girona, un equip que acabava de dir adeu a la Primera Divisió, una categoria on només havia estat un parell d'anys de la seva història. Tant era que a Segona estava destinat a trobar-se amb entitats amb més temporades a l'elit, massa social i envergadura econòmica. El fet és que l'ascens s'havia convertit, sí o sí, en la meta. Cap aquí s'encaminava la nova campanya d'abonaments, així ho pregonava la directiva. I els jugadors. Els que es quedaven i també els nouvinguts, que per sorpresa recitaven un discurs marcat per l'ambició. Potser un xic agosarat, pensarien alguns, tot i que ben aviat les xifres donaven suport a aquesta postura. Compten els gironins amb el sostre salarial més alt de la categoria. I s'ha acabat construint la plantilla més cara. Elements més que suficients per confirmar que l'equip ha de lluitar per estar al més amunt possible. A l'hora de la veritat, la realitat dista de l'anhel. Amb la pilota a la gespa i els punts en joc, ha quedat clar que no n'hi ha prou de tenir diners a la caixa i un vestidor farcit de noms. Els resultats no arriben. Sobretot a fora, on els zero punts de dotze possibles fan esfereir. De raons n'hi pot haver unes quantes; la feina d'esbrinar què passa i de posar-hi remei és de portes cap a dins. Ara, ha quedat clar que si els gironins no se'n surten és perquè no proposen gaire, generen poc i executen encara menys.
Al camp de l'Osca, nova derrota. La quarta en quatre desplaçaments. Altre cop, sense fer cap gol. Això ja ha passat tres vegades aquesta temporada, quan només s'han disputat vuit jornades. 1-0 a El Alcoraz, també 1-0 al camp de l'Albacete i 2-0 a Cadis. El Girona ha fet set gols. La mitjana és clar: surt a menys d'un gol a favor per partit. Molt pobra, tenint en compte que a la plantilla hi ha homes com Àlex Gallar, Jonatan Soriano, Marc Gual o Cristhian Stuani. L'uruguaià és l'últim que se salva, tot i que amb ell només no n'hi ha prou, com ha quedat clar. Stuani ha fet cinc dels set gols del seu equip. Més de la meitat. Dos d'aquests, des del punt de penal. La seva punteria ha servit per guanyar el Màlaga (1-0), Rayo Vallecano (3-1) i Las Palmas (1-0). Curiosament, les úniques tres victòries del curs. Completen l'estadística un altre davanter, com és Marc Gual, i un migcampista: Borja García. El primer va veure porteria a Almeria, on es va perdre (3-1). L'altre, va salvar un punt en els últims minuts el dia del debut amb l'Sporting (1-1). Fins ara, no ha marcat ningú més. Tampoc cap defensa.
Només quatre equips han fet menys gols que el Girona en aquesta arrencada del curs: l'Albacete, Sporting i Extremadura, tots ells amb sis cadascun, i també el Màlaga, que n'ha marcat només quatre. Els dos conjunts que ara mateix ocupen les dues primeres posicions a la classificació, Cadis i Almeria, presenten uns números molt diferents als d'Unzué: tretze i catorze gols, respectivament.
Un equip inofensiu
Per més que la consigna sigui la de tenir la pilota, ha quedat ben clar que la possessió no ho és tot. Quan l'ha dominat, el Girona no ha guanyat. Si l'esfèrica ha sigut pel rival, llavors el resultat ha acompanyat. El que passa és que de perill en genera ben poc. Arriba en comptagotes a la porteria rival. Les estadístiques oficials comptabilitzen, fins ara, només 22 xuts a porteria. Això vol dir que l'equip dispara entre pals una mitjana de menys de tres cops per partit. Poquíssim, tenint en compta que es disposa amb la plantilla més cara de tota la categoria i que la consigna no és pas cap altra que la de pujar, sigui com sigui, a Primera. Només hi ha un equip que xuta menys a porta a la Lliga. És l'Albacete, que ho ha fet 17 cops. Conjunts com l'Almeria (36), Rayo Vallecano (33), Alcorcón (38), Saragossa (35), Fuenlabrada (31), Lugo (33), Osca (36), Sporting (31) i Extremadura (36) superen la trentena. Ara mateix, a anys llum.
Mentrestant, Stuani va a la seva. No va celebrar cap gol a El Alcoraz, però manté la fam i el ritme anotador dels dos últims cursos. A més, és una assegurança de vida. La majoria de cops que ha vist porteria vestint la samarreta del Girona l'equip ha guanyat. Comptant els duels de Lliga, Copa i també Copa Catalunya, l'uruguaià ha fet 47 gols. Els ha repartit en 36 partits oficials. D'aquests, 19 han acabat amb victòria per als blanc-i-vermells. Més de la meitat. La resta de l'estadística. Són nou els que s'han saldat amb empat, mentre que en vuit ocasions, els gols de l'uruguaià no han servit per puntuar. Aquesta temporada, la seva aportació s'ha multiplicat. Si el de Tala ha marcat, el Girona ha guanyat. Trenca així la inèrcia negativa de la part final de l'últim curs. Els seus darrers quatre gols del 18/19 van ser insuficients: València (2-3), Athletic (1-2), Espanyol (1-2) i Llevant (1-2).
