Els resultats no arriben, l'equip no progressa, l'afició s'impacienta... El Girona 2019-20 no rutlla i a les altes esferes de Montilivi en són conscients. Les quatre derrotes en quatre sortides i un joc pla i avorrit fan que els dubtes al voltant de l'equip i la banqueta sobrevolin l'entorn. No s'esperen decisions dràstiques, bàsicament perquè aquesta setmana hi ha partit dijous contra el Deportivo de la Corunya i diumenge a Santander. A la cúpula directiva i esportiva són partidaris de moment de tenir paciència i aparcar els nervis -que hi són- algunes setmanes més. No hi ha alarmes enceses però sí que han de canviar coses i l'equip ha de reaccionar, sobretot pel que fa a resultats a domicili. De ben segur que els dos propers partits poden definir moltes coses amb vistes al futur no ja de l'equip sinó també de Juan Carlos Unzué.

El Girona d'Unzué, de moment, suma 10 punts en 8 jornades. Una xifra mediocre per a un equip que aspira a l'ascens a Primera. Fins i tot deficient si es té en compte que els gironins disposen, amb diferència del límit salarial més elevat de la categoria. De totes maneres, a Montilivi s'hi imposa la calma. Com a mínim, de moment. El missatge és clar i sabut: la Segona A és una categoria molt llarga i feixuga. La història demostra que tot sovint hi ha sorpreses en forma d'equips que encadenen grans ratxes o, al contrari, s'enfonsen després de començar notablement. En aquest sentit, des que va instaurar el sistema de play-off per decidir el tercer equip que puja a Primera (curs 2010-11), la tònica general és que sol ser difícil mantenir-se des de tan aviat a la part alta de la taula i acabar pujant. De fet, només el 22% dels equips que ocupaven les dues primeres posicions al final de la vuitena jornada han acabat ascendint.

Han estat 6 els clubs que ho han aconseguit. El darrer, fa ben poc. La temporada passada el Granada ocupava la segona posició després de 8 jornades amb 17 punts i va acabar el curs ascendint directament com a segon classificat amb 79. Un altre exemple d'equip que va mantenir-se tot el curs a dalt i que el Girona coneix molt bé és el del Llevant 2016-17. Els granotes van dominar de principi a fi la Lliga. A la vuitena jornada eren líders amb 19 punts i van ser campions amb 84 per davant del Girona (segon). Només un any abans, l'Osasuna va dibuixar una trajectòria de muntanya russa. Els navarresos van començar com un coet amb 16 punts i sent líders a la vuitena jornada. Tanmateix, durant el curs es van anar desinflar com un globus i van aconseguir entrar pels pèls i de rebot al play-off en l'última jornada. A la promoció van superar el Nàstic de Tarragona i el Girona amb relativa comoditat per acabar ascendint contra pronòstic.

Més enrere cal anar per trobar els altres tres equips que a la jornada 8 eren primer o segon i van acabar pujant. La temporada 2012-13, els tres primers llocs els ocupaven per aquest ordre, Elx (22), Almeria (17) i Vila-real (14). A final de curs, il·licitans i castellonencs van pujar directes mentre que l'Almeria ho faria a través del play-off superant el Girona a la final. Per últim, el Betis es va passejar de principi a fi sense oposició la temporada 2010-11 i a la vuitena jornada ja era líder amb 19 punts. Va acabar el curs amb 83.