Tot canvi necessita sempre un procés d'adaptació. És de calaix. Una revolució no funciona a la primera. I si és així, costa que tingui continuïtat si no hi ha un xic de paciència. Aquest estiu, després del sotrac que va suposar el descens, però alhora amb les butxaques ben plenes, a Montilivi es va apostar pel Tornarem anunciant cada dos per tres que l'ascens a Primera era l'objectiu. Sí o sí. Per aconseguir-lo, el club ha apostat per mantenir alguns jugadors, però alhora per un grapat de cares noves, i compta també amb un renovat cos tècnic liderat per Juan Carlos Unzué. Amb tanta novetat, esperar resultats només començar potser era una postura un pèl agosarada. Per això hi ha una pretemporada i, per si les mosques, algun dels primers partits de la competició, tenint en compte que el mercat tanca més tard de l'esperat i se sol començar la Lliga amb el vestidor sempre a mig fer. El problema és que, encetat el mes d'octubre i amb vuit jornades al sarró, aquest Girona encara no té rumb. No només això, sinó que a part de no prémer la tecla adequada, s'han fet un munt de proves sense consolidar una idea concreta, un patró de joc. La prova és clara: Unzué només ha calcat l'onze titular en dos partits dels vuit que l'equip ha jugat fins ara.
La curiositat és que, quan ho va fer, es van encadenar dues victòries consecutives. Va ser ara fa un mes, quan es va derrotar el Màlaga i el Rayo Vallecano a l'estadi amb pocs dies de diferència: 1-0 i 3-1, respectivament. Els jugadors de sortida, els mateixos: Juan Carlos a la porteria; Maffeo i Aday als laterals; una parella de centrals formada per Alcalá i Juanpe; Granell fent de pivot secundat per Gumbau i Borja García; a dalt, Gallar i Marc Gual més oberts a banda deixant la punta d'atac per Stuani. Mai més s'ha vist aquest onze i en cap altra ocasió el tècnic ha repetit una alineació.
N'ha provat set fins ara de diferents, alternant diversos sistemes. Va començar la Lliga apostant pel 3-5-2, jugant amb tres centrals i dos carrilers. Un dibuix que va agafar força volada amb Pablo Machín, el seu impulsor a Montilivi, i va donar uns resultats excel·lents que es van traduir en la targeta de presentació d'un equip reconeixible, que tenia una idea de joc concreta. Unzué va allargar aquesta proposta només dues jornades. Després va decidir canviar i va recuperar aquest sistema a Almeria, amb resultats desastrosos. Aquell dia, tot i tenir al davant un atacant corpulent, fort i potent com Sekou Gassama, el tècnic va decidir situar Pablo Maffeo a l'eix, tot i ser un dels jugadors més baixets de la plantilla. En menys d'un quart d'hora, el primer gol dels andalusos va deixar en evidència aquesta decisió. Amb quatre defenses, també ha fet diverses provatures i retocs. S'ha apostat pel 4-3-3, també pel 4-1-4-1 amb un únic pivot, i pel 4-2-3-1 sumant un altre migcampista de caire més defensiu.
Proves del col·lectiu i també individuals. Ha anat canviant l'esquema i les seves peces. Unzué té clar que Stuani és el seu davanter de referència, però a dalt també hi ha participat Marc Gual en solitari en més d'una ocasió quan l'uruguaià no ha estat en condicions de jugar. Més moviment hi ha en defensa i també al mig del camp, on no s'acaba tampoc de trobar la fórmula. Un exemple: experimentant amb dos i tres centrals, les parelles o trios han anat variant. Dos cops han jugat d'inici el trident format per Alcalá-Juanpe-Ignasi Miquel. També va apostar un cop per Maffeo-Juanpe-Ramalho i els resultats no van ser, ni de bon tros, els esperats. La dupla més utilitzada és la formada per Alcalá i Juanpe (tres partits), encara que també han jugat junts Alcalá i Ramalho en una ocasió. Al mig, Unzué ha realitzat diferents combinacions. Granell i Diamanka han fet de pivot en dues ocasions, mentre que el senegalès ha tingut un cop Gerard Gumbau com a parella de ball. A Granell se l'ha vist exercint de pivot defensiu en solitari en cinc ocasions, encara que han variat bastant els seus acompanyants. Dues vegades l'han secundat Borja i Gumbau; dues més Jozabed i Gumbau; mentre que una vegada van ser Diamanka i Borja García. Depenent de qui jugués, les posicions al centre del camp podien variar.
En total, Unzué ha fet debutar a la Lliga un total de 20 futbolistes. No s'han estrenat encara Asier Riesgo, Brian Oliván, Sebas Coris ni Santi Bueno. El porter Juan Carlos és l'únic que ha disputat tots els minuts (720) i Àlex Granell, el que ha participat en els vuit partits.
