Per més que es digui que les estadístiques hi són per trencar-se, els precedents hi són per alguna cosa. Cada temporada és un món i pot passar de tot. Ara bé, hi ha seqüències que se solen repetir. Fa un mes, es recordava que el Rayo Vallecano era la víctima favorita de Cristhian Stuani. Dades que, sobre el paper, poden no voler dir res. Però a l'hora de la veritat, quan va arribar el partit, l'uruguaià va despatxar els madrilenys amb tres gols i va signar el seu primer hat-trick com a blanc-i-vermell. Demà, el Girona es veurà les cares amb el Deportivo. Un rival que no travessa el seu millor moment, ni de bon tros, i que ha viscut temporades molt més exitoses en què ha arribat fins i tot a guanyar-se el respecte a Europa. Pot passar de tot perquè la inèrcia d'uns i altres és ben irregular, encara que els precedents són molt clars. Fins ara, en un partit com aquest, un «1» a la travessa ha sigut una aposta segura.

Això significa que el Deportivo sempre ha perdut a Girona. Sense excepció. Hi ha jugat en cinc ocasions al llarg de la seva història i mai ha puntuat. Dit d'una altra manera. Sigui a Vista Alegre o a Montilivi, la victòria sempre s'ha quedat a casa. Unzué es frega les mans tot desitjant que es mantingui la inèrcia, perquè un altre resultat el podria deixar molt tocat al capdavant de l'equip.

El precedent més recent és del mes de març del 2018, a Primera. Victòria del Girona per 2-0 amb gols de Juanpe i Stuani per encadenar la sisena victòria consecutiva a casa dels de Pablo Machín, que salvarien la categoria amb molt de marge. En canvi, els gallecs, llavors dirigits per Clarence Seedorf, no evitarien el descens al final de temporada. Quatre anys abans, al juny del 2014 i també amb Machín, nova alegria. Pel resultat i pel que suposava. El 3-1 de l'última jornada va significar la permanència matemàtica d'un equip, el gironí, que s'havia passat un munt de setmanes consecutives en zona perillosa. El curs 11/12, també tres punts al sac. Aquest cop per la mínima i amb Javi Salamero a la banqueta: va marcar Jandro Castro des del punt de penal.

Els altres dos precedents daten de la dècada dels cinquanta, a la Segona Divisió. Un 3-1 del curs 58/59, amb gols de Llorenç Riera i Luis Lax (un doblet); també un 2-1 una temporada abans. Van marcar Danés i Pujolràs.