Unai Jodar, de Fraga, i Víctor Fernández, de Don Benito, van arribar al Girona amb 15 anys, fa tres estius, en la primera experiència que vivien fora de casa. Des del curs passat viuen a la residència Les Hortes, als Maristes, on estudien segon de Batxillerat i s'il·lusionen, més enllà del futbol, pensant que un vol estudiar Psicologia i l'altre, obrir-se camí en la informàtica. Juguen als juvenils del Girona i lluiten per aprofitar l'oportunitat que els han brindat per intentar arribar a l'elit sense oblidar la formació acadèmica i els valors. Són dos dels 34 residents d'entre 13 i 18 anys d'una instal·lació que complirà el primer any el 19 d'octubre, i que ha situat el futbol base del club entre els més respectats d'Espanya, tot i el traumàtic descens del primer equip a Segona.

«Ha sigut un any llarg i molt intens perquè han passat moltes coses», admet Gerard Herrera, exjugador del Palamós que dirigeix Les Hortes. Els inicis no van ser senzills, però superat el procés d'adaptació, aquest curs ha arrencat com un coet. «Nosaltres el primer any vam viure a la residència universitària de la UdG i estudiàvem a l'institut Montilivi. Però el club cada cop és més professional i la temporada passada ja vam venir a la residència, on estem molt bé», assegura Jodar. A les Hortes els joves valors de la base que el Girona ha captat fora de la demarcació sempre estan tutelats per dues persones, i han de seguir unes normes bàsiques de convivència, com ara que a les 10 de la nit tothom ha d'haver tornat, o omplir un formulari cada cop que se surt. El club exigeix a tots aquests joves futbolistes que als matins estudiïn i que reservin la pràctica de l'esport per a les tardes, i s'ocupa dels trasllats als camps d'entrenament de Riudellots, Vilablareix o Torres de Palau. Quan són a l'escola, són uns alumnes més dels Maristes. A la residència disposen d'accés a internet, tots els àpats coberts i supervisats per nutricionistes del club i fins i tot televisió de pagament per seguir els partits del Girona o de qualsevol altre equip.

Víctor Fernández es veu a l'elit. Confessa que «quan m'aixeco ja penso en futbol» i diu que, tot i la dificultat de marxar de casa molt jove, «si en tens ganes, l'adaptació és fàcil perquè tothom ens ha ajudat». El moviment, a Les Hortes, comença de bon matí. «Ens aixequem a les set o quarts de vuit, ens dutxem, vestim i esmorzem, i tot seguit ja anem a classe», relata. A la residència també hi dinen i hi sopen. Dels 34 hostes de Les Hortes, 21 estudien als Maristes (7 a segon de Batxillerat, 4 a primer, 5 a 4t d'ESO, 3 a 3r, un a 2n i un a 1r). La resta estudien a fora i fins i tot aquest curs hi ha els dos primers universitaris: Marc Granero i Alejandro Castroviejo, del juvenil A, que cursen Comptabilitat i Finances.

El club mou aquesta temporada uns 300 futbolistes al futbol base, entre equips masculins i femenins. El director de l'Acadèmia del Girona FC és Albert Siria, que valora molt positivament l'any de recorregut de la residència. L'exfutbolista, que va viure a La Masia quan era jove, explica que «buscàvem un soci de viatge acadèmic i n'hem trobat un d'espectacular que són els Maristes. A més, valoro que la residència estigui integrada al centre educatiu, cosa que dona facilitat als nanos per anar a estudiar, i també els fa estar en contacte amb altres joves de la seva edat». Una altra cosa que obsessionava Siria «era que no haguessin de viure en una ciutat esportiva, al mig de camps de futbol, i que aquí, dins la ciutat, ho tenen tot a l'abast per esbargir-se, anar al cinema, sortir a passejar...». El director de Les Hortes, Gerard Herrera, havia viscut a la residència de l'Atlètic i ha visitat darrerament aquesta instal·lació i les del Reial Madrid i el Vila-real per veure'n funcionalitats i mètodes de treball. «Les de l'Atlètic i el Madrid són com petits hotels, tenen molts luxes. La del Vila-real porta més temps funcionant i és la que em va agradar més. A més ells també van viure un descens a Segona», apunta.

L'evolució que han experimentat els joves residents de Les Hortes ha sigut espectacular, tant a la gespa com a les aules. 21 dels 34 jugadors que hi viuen aquest curs repeteixen del passat. Francesc Coll, el subdirector dels Maristes, admet que per a l'escola «va ser un repte» integrar aquests futbolistes, molts dels quals arriben de l'altra punta d'Espanya i, evidentment, sense saber gens de català. «La filosofia que ens demanava el Girona era la nostra, i això ho ha fet més fàcil», assegura. Per als Maristes «el repte era que vinguessin aquí a formar-se, no tant a estudiar, perquè els conceptes ja vindran» i subratlla també el paper del claustre de professors, que se sap adaptar a les circumstàncies d'aquest nou alumnat. Des de l'escola també fan un seguiment tutelat dels futbolistes i afegeix que «el gran encert és que el que ells volien és el que nosaltres buscàvem».

Acadèmicament també s'ha viscut una «evolució radical». «Primer han hagut d'entendre que han vingut a jugar a futbol a Girona però que això no els ha de fer renunciar a valors i formació. Sense deixar de ser futbolistes del Girona són alumnes dels Maristes». Coll també revela que «el primer trimestre del curs passat les notes van ser catastròfiques i, en canvi, en l'últim ja eren esperançadores. Això vol dir que el procés que s'ha seguit és bo perquè vam dignificar els resultats gràcies a l'esforç de tots».

Albert Siria considera bàsica la formació humana dels futbolistes. Afirma que «si treiem un nano del seu entorn, li hem de garantir la formació, en som els seus responsables. Per mi està estretament lligat, no podem formar futbolistes si no hem format la persona. Si aconsegueixo formar la persona estarem més a prop de formar el futbolista». També insisteix que el Girona «no regala res» i que més enllà de cobrir «totes les necessitats bàsiques» d'aquests jugadors» no els ofereixen «cap luxe» perquè, «si ho féssim, ja començaríem malament. La gent s'ha d'esforçar per aconseguir les coses. Els treiem de casa, però no els regalem res. Han d'aprendre que si centren la seva vida en el futbol, en una sola pota, quan els falli, que un dia els fallarà, estaran morts. Per això els volem donar estabilitat, que la seva taula tingui quatre potes i que, si una falla, les altres els ajudin a aixecar-se», afegeix.

La majoria de joves residents a Les Hortes són espanyols. Els únics estrangers són un portuguès i un noi amb doble nacionalitat suïssa i marroquina. La normativa FIFA impedeix fitxar futbolistes comunitaris fins que no tenen 16 anys i extracomunitaris, fins als 18. Siria diu que el Girona «té el mercat obert» i que la idea és captar el talent «com abans millor, perquè com més tard sigui, més opcions hi ha que se l'hagi endut un altre club». Sigui a través de la residència o d'un sistema de transport que estan muntant, «una altra prioritat és no deixar escapar el talent gironí. Els millors futbolistes de la demarcació han d'estar al Girona». Un club que persegueix, de la mà dels Maristes, formar futurs talents que facin realitat un dels lemes inscrits a les parets de Les Hortes: «El somni és Montilivi». I si pot ser, a Primera Divisió.