Victòria contundent i convincent d'un Girona que necessitava fer un bon partit per esvair dubtes. Els d'Unzué s'estan fent forts a Montilivi, ahir davant un Depor tocat per un mal inici de campionat els catalans, a excepció d'uns minuts de la segona part, van passar per sobre dels gallecs en un matx que va deixar bones sensacions per a un Girona que ha d'aconseguir continuïtat en el seu futbol. El camí passa per jugar com a la primera part coneixent que també cal saber patir quan els adversaris pressionen, ja que la igualtat predomina entre una colla d'equips que sobre la gespa presenten poques diferències entre ells. Competició molt igualada.
L'onze d'Unzué. Guanyar era una obligació i l'entrenador del Girona no podia fallar ni en el plantejament ni en l'alineació. A excepció de la suplència de Samu Sáiz l'onze inicial era el previsible, la línia defensiva tornava a estar formada per quatre futbolistes, Aday a la dreta, Johan Mojica a l'esquerra i Pedro Alcalà i Juanpe com a parella de centrals a l'eix. Al mig camp Àlex Granell va tornar a la titularitat, al seu costat Gerard Gumbau i una mica més avançats Borja García i Jozabed. Sense un recuperador nat al mig camp l'equilibri atac-defensa i el bon posicionament dels migcampistes eren aspectes fonamentals per poder aconseguir el rendiment adequat a la zona de creació. A la zona de finalització Cristhian Stuani és un fixe mentre que a la banda dreta Marc Gual l'acompanyava per atacar mentre replegava per defensar.
La variable atac-defensa. El Girona alternava dos sistemes de joc i ho feia segons si disposava de la pilota o bé li tocava recuperar-la. Un 1-4-4-2 per defensar, Jozabed es col·locava a l'altura de la línia de mitjos deixant Borja i Stuani més avançats, i un 1-4-3-3 per atacar, l'exjugador del Celta s'obria a banda esquerra, Marc Gual a la dreta i Borja García apareixia per dintre per jugar en passadissos interiors. El ritme del joc era pels locals que podien sortir amb pilota controlada des de la fase d'inici, per dintre Granell era l'encarregat d'organitzar el joc al costat de Gerard Gumbau, les jugades de qualitat portaven perill quan Borja entrava en contacte amb la pilota i l'equip es mostrava concentrat en tot moment. En la jugada del primer gol Gumbau recupera una pilota al mig camp, Stuani l'envia a l'arrel del pal i Borja recollint el refús amb un tir precís va avançar al seu equip. El resultat favorable va servir per generar confiança als futbolistes locals que van acabar el primers temps a un bon nivell superant al seu adversari en totes les fases del joc, el gol de Marc Gual feia justícia a una bona primera part.
Els gols ho canvien tot. El gol de Borja Valle posava el Depor dins el partit quan semblava que els d'Unzué el tenien controlat. L'entrada de l'extrem gallec va servir per revolucionar el seu equip al mateix moment que animava els seus companys a seguir lluitant i traslladava la pressió del resultat cap als gironins. A mesura que avançava la segona part el Depor anava prenent riscos en defensa, es desorganitzava al darrere per poder acumular més jugadors en zones d'atac i descuidava la defensa. Li tocava al Girona aprofitar els espais lliures i les possibilitats passaven per crear bones accions de contracop amb la idea de sentenciar el partit. Els d'Anquela van fer-se amb el control de la pilota, la movien ràpid i amb criteri, davant seu un Girona que corria sense èxit en la recuperació fins que va arribar el gol definitiu de Cristhian Stuani.
La reacció ha d'arribar com a visitant. L'equip disposa del control, manté un ritme de joc adequat en moltes fases del joc i normalment guanya la possessió als seus adversaris. Ahir Borja, Stuani i Granell van mostrar qualitat individual quan entraven en contacte amb la pilota, l'equip va tenir la capacitat de sorprendre i generar accions de superioritat. S'atacava per poder desequilibrar el rival, desorganitzar-lo, crear-li ocasions de perill amb l'objectiu de fer gol i guanyar-lo. Des de principis de temporada el Girona s'ha presentat de dues formes diferents, com a local hem vist un equip amb capacitat de dominar els partits, de manar en el marcador i sobretot preparat per aconseguir bons resultats, els 13 punts sobre 15 jugats demostren que els gironins s'estan consolidant quan juguen a Montilivi on han aconseguit 4 victòries consecutives. Sporting, Màlaga, Las Palmas, Rayo Vallecano i Deportivo de la Corunya són rivals d'entitat, equips que també lluitaran per a la part alta en la classificació final i que tenen una dada en comú, cap d'ells ha aconseguit guanyar a Girona. L'altre cara de l'equip la trobem quan juga de visitant, 0 punts de dotze possibles penalitzen molt a un equip que no es pot permetre perdre tants punts fora de casa.
Sense descans, cap a Santander. Les jornades van passant i l'equip es troba immers en una setmana on hi ha nou punts en joc, la derrota a Osca, la victòria d'ahir i un bon resultat en el partit de diumenge poden deixar el Girona en una zona privilegiada. Al Sardinero, davant un altre històric del futbol espanyol els gironins lluitaran per poder treure els primers punts com a visitants, el Racing estrena categoria i després d'uns anys a Segona B competiran per poder mantenir-se novament al futbol professional, per ara només una victòria en nou jornades s'han ubicat a la zona baixa de la classificació, guanyar fora de casa d'aquí a tres dies suposa un nou repte per als gironins.
