Un pèl molest amb els xiulets del públic, però ben content pel «pas endavant» que va mostrar el Girona, més «agressiu» que en d'altres dies i capaç de mantenir la bona inèrcia a Montilivi. D'això i d'altres aspectes va parlar anit Juan Carlos Unzué a la sala de premsa.
Victòria necessària
«Sempre són necessàries les victòries, sobretot per on veníem. Hem guanyat fent un pas endavant. Millor la primera part que no pas la segona, pel desgast, que ha sigut important. Li hem complicat la vida al rival, tot i que amb el 2-1 ells ens han fet recular, passant alguna situació difícil.»
Xiulets del públic
«El públic ve aquí per divertir-se, a seguir el seu equip. El més important és que són fidels. Que hi hagi un dijous a la nit gairebé 8.000 persones per mi és el més important. A partir d'aquí, tenen tot el dret d'exposar el seu moment de joc. Volen veure els millors al camp. I jo, però he de trobar l'equilibri per guanyar. Penso en aquest partit sinó també en el que tenim en menys de 72 hores. Ells no ho pensen, ni ho han de fer. Borja García ha fet un partit fantàstic, m'hauria agradat que seguís, però... Els entenc, tot i que no comparteixo la seva opinió. Busco la manera de trobar les màximes victòries possibles».
Pas endavant
«Considero que l'hem fet per la intenció de jugar prop de la porteria rival. Hem intentat alternar una mica més el joc llarg amb el joc combinat. El que havíem treballat durant la setmana ens ho ha permès. Els hem acostat a la seva àrea, generant oportunitats, moltes situacions a pilota aturada. Això acosta al gol i a la victòria».
Ratxa a Montilivi
«Sense cap mena de dubte. Però per pujar no ens val ser inexpugnables a casa. Hem de guanyar també a fora i això passa pel partit de diumenge. No m'agraden aquestes comparacions. Es van guanyar tres partits l'any passat però era Primera Divisió. No es pot comparar. Encara que sigui favorable a mi. L'important és que ens sentim forts. Que la gent senti que ens està ajudant».
Suport del públic
«L'important és que la gent confiï en els jugadors. Al final el que passi amb mi és part del joc, de la nostra professió. No li puc demanar res a la gent. L'únic, i espero que ho facin amb gust, és que vinguin al camp. Això ho estan fent. No em puc queixar. A partir d'aquí, el joc de l'equip és el que posarà cadascú al seu lloc. Els entenc, és un equip que ve de Primera i no havia començat bé. Ara tornem a estar allà a dalt. El que hem de fer és reforçar aquest resultat guanyant a Santander».
Tocqa gaudir?
«El que tinc ganes de veure són les cares dels meus jugadors demà i demà passat. Per això soc entrenador. Hem guanyat, els veuré entrenar contents. Amb això gaudeixo. Ho sabem gaudir del camí o quan arribi l'objectiu, el camí s'haurà acabat. Aquesta és l'alegria més gran que em puc endur»
Un xic de descontrol
«Un 2-0 al descans és un gran avantatge i tan de bo es repeteixi, però també enganya una mica. A vegades, al camp potser penses en no rebre el primer perquè no entrin els dubtes. Això pot ser inevitable. Hi ha un desgast i el ritme del primer temps passa factura. Potser en alguns minuts l'hem acusat una mica».
Més agressivitat?
«Sí. En demanava, però no vol dir que sigui només un tema d'actitud. A Osca volíem generar el que hem generat avui. Anar a dalt i pressionar-lo, estar a prop de la seva porteria. Em referia a aquest aspecte. No que falti d'actitud, d'això no em puc queixar».
