«A dia d'avui tinc més confiança que mai en els jugadors i en l'equip». A Juan Carlos Unzué ja el sol acompanyar un discurs positiu, que tendeix cap a l'optimisme. El vesteix amb un somriure que no el sol abandonar, ni quan les coses van mal dades. No viu ara el seu millor moment a la banqueta del Girona. Segurament, el més delicat. I això que tot plegat acaba de començar. És el que té disposar de la plantilla més cara de la lliga, repetir una i altra vegada que es vol lluitar per l'ascens, i haver perdut la meitat dels partits que s'han jugat, tenint més a prop el perill que no pas la glòria. Però malgrat tot, de pessimisme cap ni un. Confiança absoluta. «Més que mai», com ell s'afanyava a dir. La necessiten els gironins per acostar-se al seu millor nivell, aquell que encara no ha aparegut. Ni tan sols ha tret el cap. D'excel·lents actuacions encara no n'hi ha hagut ni una. De notables, pocs minuts. El bagatge general navega entre l'insuficient i l'aprovat ben just. Només així s'expliquen els resultats que s'han produït fins ara. Un equip que se'n surt a casa perquè sol tenir més qualitat que el rival i poc més; i un mateix conjunt que a domicili és un autèntic desgavell, que no proposa ni molt menys suma. I que pateix. Arribats a aquest punt, les alarmes s'han començat a encendre. Si més no entre l'afició, cada temporada més exigent i que entén que, amb una plantilla així, les victòries s'haurien de col·leccionar. No és ni de bon tros fàcil fer-ho i menys a Segona, on la igualtat és màxima. Ara bé, al Girona li aniria bé pujar un esglaó. O dos. Pel que fa al rendiment, al joc, a la intensitat. Per posar-ho en pràctica, avui no ve un rival qualsevol. Toca el Deportivo (21.00 hores), un dels altres grans de la categoria, però que també ha protagonitzat una arrencada amb més ombres que no pas llums.

Si a fora es decep, és a Montilivi on es col·leccionen els bons resultats. On sempre es puntua. Aquí s'hi agafa Unzué i també els seus futbolistes. Són tres les victòries consecutives a casa, després de despatxar de manera consecutiva el Màlaga (1-0), Rayo (3-1) i també Las Palmas (1-0). La quarta seria la millor notícia possible. Perquè es tornaria a guanyar després de caure a Osca i també perquè aquesta és la millor manera d'impedir que la part baixa s'acosti, quelcom que seria molt perillós tenint en compte que en tres dies, el diumenge, toca viatjar cap a Santander.

Tornen a aglutinar-se els partits però Unzué passa per alt ara la visita al Sardinero. Està centrat al cent per cent en la visita del Deportivo i per això mateix avui apostarà per treure els seus millors homes. Posar tota la carn a la graella. Una nova ensopegada el deixaria molt tocat i el seu crèdit començaria a esgotar-se, per això mateix avui no farà concessions. Ni segurament invents. Té coll avall que no podrà comptar amb tota la seva plantilla. Hi ha efectius que encara estan descartats. Pablo Maffeo no té l'alta, la rebrà aviat, però avui tampoc hi serà. Està per veure qui ocuparà el seu lloc a la banda dreta. Si Aday, com va passar a El Alcoraz, o Jordi Calavera. Ignasi Miquel fa un mes que està de baixa i encara li queden unes tres o quatre setmanes, per la qual cosa no se l'espera fins d'aquí a unes jornades. A l'eix és molt probable que repeteixin Alcalá i Juanpe, amb Ramalho esperant la seva oportunitat a la banqueta, sempre que no s'aposti pel de Barakaldo com a lateral dret, cosa menys probable però no impossible. La tercera baixa per lesió és la de l'extrem Jairo Izquierdo. Es va fer mal al camp del Cadis i se li va diagnosticar un temps de baixa aproximadament d'un mes, així que no se l'espera fins passat l'equador del mes d'octubre.

Una cosa està clara: jugarà Stuani. El pitxitxi no pot faltar i és a Montilivi on millor s'està mostrant aquest curs. Hi ha fet cinc gols, que han donat les tres victòries que fins ara comptabilitza l'equip. Tampoc faltarà Borja García, el timó. Intentarà Unzué que el de Villaverde comparteixi terreny de joc amb Samu Sáiz. Si això passa, el 14 ocuparà una de les bandes, amb la missió de partir cap a dins i fer mal allà on més perillós es mostra. A l'altre costat hi ha opcions de veure Àlex Gallar. Si no és així, l'altra carta escollida per ocupar una d'aquestes dues posicions és la de Marc Gual. Més interrogants hi ha al mig del camp, on el tècnic ha fet un munt de provatures. A Osca va descansar Granell, que podria ser de nou titular, tot esperant la reacció d'una afició que el va xiular en l'últim partit a casa. També hi ha Gumbau, Diamanka i Jozabed a la convocatòria, que és idèntica a la de l'última jornada.

Urgències per a Anquela

Si Unzué comença a estar qüestionat, tres quarts del mateix li passa a Juan Antonio Anquela. El president Paco Zas el ratificava el passat dilluns. El Deportivo, dissenyat per estar a dalt, ha començat molt malament el curs. Tant, que ara mateix els gallecs estan en descens. Encadenen set jornades sense guanyar i arriben a Montilivi sense els lesionats Michele Somma, David Simón i Mamadou Koné. La novetat és la presència de Jovanovic a la convocatòria.