L'11 d'agost del 2011, el Racing de Santander va incorporar, en qualitat de cedit, a Cristhian Stuani. El conjunt càntabre, que era a Primera Divisió, va arribar a un acord amb la Reggina, el club italià que tenia els seus drets esportius, i també es va reservar una opció de compra que mai va arribar a fer efectiva. Després de dos anys a préstec amb l'Albacete, a Segona Divisió, i amb el Llevant, a Primera, Stuani va aterrar a Santander gràcies a la insistència del tècnic argentí Hèctor Cúper, el primer dels tres inquilins que hi hauria aquell any a la banqueta i que acabaria tràgicament amb la pèrdua de categoria.
Stuani, per descomptat, es va inflar a fer gols. Ni de bon tros va marcar els mateixos amb què ha seduït Montilivi, però va ser el màxim golejador d'un equip que es va anar desfent a mesura que la temporada avançava. L'uruguaià en va marcar nou a la Lliga i quatre a la Copa del Rei, en trenta-dos i quatre partits respectivament, insuficients perquè el Racing es mantingués a Primera. El seu company de davantera no era un futbolista qualsevol: Pedro Munitis.
En aquella plantilla hi havia un altre jugador del Girona, el central colombià Bernardo Espinosa, cedit aquest curs a l'Espanyol. El blanenc Òscar Serrano també formava part d'un vestidor que va acabar sent el cuer del campionat, amb vint-i-set punts i només quatre victòries i quinze empats. Héctor Cúper va marxar a la jornada tretze, quan la cosa ja no ensumava res positiu perquè el Racing només havia guanyat un partit. El seu substitut, Juanjo González, va durar dotze partits més i tampoc va funcionar. Va acabar el curs Álvaro Cervera, l'actual tècnic del Cadis, que no va tenir ni opcions reals.
Amb el descens, Stuani va tornar a la Reggina, que el vendria a l'Espanyol l'estiu següent. L'uruguaià, per fi, va trobar l'estabilitat que tant desitjava, signant per quatre temporades amb els barcelonins tot i que només en completaria tres perquè el 2015 va marxar cap a Anglaterra per jugar a Segona amb el Middlesbrough. Allà, Stuani s'hi estaria dues temporades i serà recordat per ser l'autor del gol de l'ascens a la Premier League. Amb un nou descens i com per art de màgia, el màxim golejador blanc-i-vermell a la LFP va aparèixer a Montilivi l'estiu del 2017 i avui tornarà a El Sardinero per intentar que el retorn a l'elit del Girona estigui una mica més a prop. Amb sis gols en sis partits, lidera l'atac dels de Juan Carlos Unzué.
Juanpe, protagonista involuntari
El curs 2014-15, aquell en què no en va tenir prou amb 82 punts per tastar les mels de la Primera Divisió per primera vegada, és el darrer en què el Girona ha visitat Santander. Pablo Machín hi va alinear Becerra, Cifuentes, Ramalho, Íñiguez, Lejeune, Coris, Pere Pons, Eloi Amagat, Àlex Granell, Felipe Sanchón i Fran Sandaza. També van jugar Jaime Mata, Aday Benítez i David Garcia mentre que es van quedar a la banqueta Palatsí, Christian Alfonso i Carles Mas. Els blanc-i-vermells, que eren la sorpresa agradable d'aquell campionat tot i trobar-se immersos en greus problemes institucionals, van guanyar 0 a 1. Qui va fer el gol? Juanpe Ramírez -en pròpia portèria-, l'ara defensa del Girona i que va jugar al Racing dues temporades. La primera, pujant l'equip de Segona B a Segona A, i la segona, baixant l'equip de nou a l'infern de la tercera categoria del futbol estatal.
