Amb només 10 jornades s'ha ficat l'afició a la butxaca gràcies a aturades salvadores i a una solidesa que ha convençut l'afició del Girona. Segurament hi té força a veure el seu tarannà senzill, que l'allunya de la clàssica figura del futbolista professional i li dona una proximitat enyorada en aquesta era digital. Nascut a Marchamalo (Guadalajara) fa 31 anys, ha apostat pel Girona perquè és un projecte guanyador i confia celebrar-hi el seu tercer ascens. Per a un futbolista «modest» que va començar al futbol sala i va debutar a a Tercera amb el Guadalajara amb 16 anys, un ascens és «el més gran» que li pot passar. De moment, però, és conscient que l'objectiu passa per anar guanyant partits i arribar al maig en una situació privilegiada. L'equip, després de dos triomfs consecutius, sembla haver trobat la tecla.

El Girona venia de baixar de Primera i vostè de salvar-se a la penúltima jornada amb el Lugo. El va sorprendre la trucada del Girona?

I ara! Ja sabia una mica l'interès el club d'abans i jo m'estava plantejant un canvi d'aires. Hi havia hagut avenços abans que es donessin les dues circumstàncies i per això no em va soprendre de cap manera.

Quan li venen el projecte del Girona amb el clar objectiu de pujar, s'ho va pensar gaire?

Era el que buscava i volia. Vaig tenir altres opcions, fins i tot poder jugar a Primera però volia assumir un rol principal en un projecte ambiciós i guanyador. Aquest el té.

Li feia respecte competir amb Bounou, que quan va arribar encara era a la plantilla?

Hom sempre vol jugar. Quan vaig arribar hi havia un porter consolidat i amb un rol de titular. Sabia que no seria fàcil però el futbol són reptes. Jo també he jugat els meus partits a Primera i uns quants. Al final això és competitivitat i no tinc por de competir amb ningú. De respecte, el màxim.

Esperava fer oblidar Bono tan aviat? Amb les seves bones actuacions, ja ningú l'enyora.

Sí que hi haurà gent que se'n recordi. Ha estat un bon porter i ha donat coses importants al club. No tinc res a veure amb ell. Jo soc en Juan Carlos, un altre tipus de porter. Intento ajudar l'equip i miro de guanyar-me l'estima i el respecte de la gent de mica en mica.

Vostè que ha tastat la Primera i que ha jugat gairebé 150 partits a Segona A, què els diria a la gent que diu que el Girona pujarà fàcilment perquè té el pressupost més alt i una gran plantilla?

Pensar una mica així seria enganyar-nos. La Segona A és una competició molt enganyada i no hi ha tanta diferència de qualitat com a Primera. Al final cal competir al màxim en intensitat i agressivitat. Si s'aconsegueix igualar en això el rival, és clar que si es tenen bons jugadors el talent sortirà i serà més fàcil guanyar partits.

De moment, en el paquet de jugadors més destacats aquest primer tram de curs hi és vostè.

Això tot just comença. Estic content d'haver vingut al Girona, il·lusionat i engrescat i miro de transmetre-ho a la competició. Tenim la sort de poder gaudir d'un jugador molt important com Cristhian Stuani i la resta intentem ajudar-lo en el què podem.

Els triomfs contra el Dépor i el Racing són un punt d'inflexió?

Pot ser que l'equip hagi fet un pas endavant sobretot en quines zones del camp fer les coses i com fer-les. Abans teníem molt la pilota però aquesta categoria molts cops no és tenir la pilota sinó saber aprofitar el teu moment, ser intensos i fer patir al rival. Els darrers partits hem sabut fer millor el que ens demanava el míster. Hem ajustat un parell de coses i l'equip ha crescut. Hem de mirar d'allargar les bones sensacions al màxim i anar guanyant partits. L'important és ser a dalt i quan arribi al maig, ser en un lloc privilegiat.

Hi va haver xerrada o intercanvi d'opinions entre plantilla i entrenador per acabar de trobar la tecla?

Al míster li agrada analitzar i buscar els perquès per sumar i créixer. És molt obert i sempre té en compte l'opinió dels jugadors. Al final és conscient que nosaltres som els que som al camp i els que ens hem de trobar còmodes. Entre tots hem intentat mirar el millor per l'equip. S'han corregit un parell de coses, com hem fet des de principi de curs, però sí que ara han donat més resultats.

Intuïa algun nervi a l'entorn?

Entenc que hi hagi gent que estigui nerviosa i d'altra tranquil·la. Jo veig entrenar l'equip al dia a dia, qui s'asseu al meu costat i el grau de compromís que hi ha de tots. Això em transmet tranquil·litat. Per a una persona que no veu això en el dia a dia, és més difícil.

Va coincidir amb Borja García al Rayo i al Còrdova. És el jugador més determinant?

El conec molt i molt bé. El seu cap va per davant del joc. És capaç de veure línies de passada on altres no la veuen i marcar la diferència. Tenim uns quants jugadors d'aquest perfil i potser ell és el més talentós de tots. Després també tenim grans jugadors. La implicació que ha demostrat Àlex en el projecte és molt importnt, jugadors com Juanpe...No m'agrada individualitzar perquè el futbol és un conjunt, poder gaudir de Stuani o Mojica, que han jugat Mundials és un luxe. Amb això no guanyarem però si estem units, la qualitat d'aquests jugadors decantarà la balança.

Stuani és imparable fins i tot als entrenaments?

És un jugador diferencial clarament. He jugat a Primera, Segona i he tingut molts companys i clarament és el jugador amb més capacitat golejadora que he tingut al meu equip i es nota. No necessita gaires ocasions per marcar. L'hem de cuidar i mirar que ens ajudi a aconseguir l'objectiu.

Es desfà en elogis cap als seus companys. Aquesta és la millor plantilla on ha estat mai?

He jugat a Primera uns quants anys però no trobo cap plantilla tan completa i equilibrada com aquesta. Sempre es pot millorar però tenim un gran equip i hem de demostrar-ho i que surti tot bé.

Quins records tenia de Montilivi en anteriors visites? El sorprèn com ha canviat l'afició?

Sincerament m'ha sorprès per a bé, per a molt bé. Els partits de pretemporades van ser molt freds i gairebé no hi havia gent al camp... Els dos últims anys, jo per desgràcia no he pogut jugar a Primera i no he visitat Montilivi. No recordava exactament com estava la gent amb l'equip però llavors a la primera jornada vaig veure que la gent venia i omplia el camp. M'ha sorprès això i també la gent que es desplaça. No ho recordava així de les meves últimes visites.

L'últim cop que va venir, Borja li va fer un gol de falta pel seu pal.

Sí... Marca diferències, ja l'hi he dit. M'esperava una centrada i va xutar a porteria per sobre la barrera i em va sorprendre. Aquell dia vaig tenir una sensació molt dolenta al camp. El Girona ens va passar per sobre clarament.

Entén que la gent xiuli Granell

Puc entendre que la gent estigui més contenta o menys. No conec gaire la gent d'aquí però això de l'Àlex em va sorprendre una mica perquè ha demostrat una implicació bestial amb el projecte. Va poder anar-se'n i no ho va fer. És el capità i per a nosaltres, en el dia a dia, un exemple tant en treball com en implicació. De vegades un parell o tres de persones que xiulen en un camp i sembla que és un món, perquè es genera un punt d'indiferència entre la resta. Em sembla que la gent de Girona està amb ell i va ser quelcom puntual.

Què va trobar a Lugo?

Vaig trobar-hi altre cop l'essència del futbol. La senzillesa. De vegades, en futbol, es perd una mica el nord. Els últims anys, sobretot al Rayo, no em van sortir les coses bé. Tant a l'Elx com al Lugo vaig ser-hi feliç i a un gran nivell i gaudit de pocs excessos. Hi vaig gaudir molt. Volien que continués però cercava altres reptes.

Quan va dir a la gent de Lugo que fitxava pel Girona, algú li va recordar el que havia passat el 2015 amb el conjunt gallec?

Allà sincerament la gent, ni companys ni aficionats, ningú en fa cas. El Lugo tenia un incentiu per guanyar perquè si pujaven posicions a la classificació repercutia en el club. Ells van sortir a fer la seva feina. Per desgràcia aquí no van aconseguir el que volien i va ser quelcom dolent pel Girona. Al final això és futbol professional. Allà la gent ningú té cap prejudici amb el Girona tot i el que va passar. Sí que entenc, tanmateix que aquí es pensi que «ostres, van venir aquí i ens van fastiguejar».

Ha viscut dos ascensos a Primera amb Còrdova i Rayo. És el màxim per a un jugador?

És molt gran. Per jugadors del nostre nivell que no juguem Mundials ni res així, és quelcom molt gran. És un premi al rendiment de tot l'any, com guanyar una Lliga. Sobretot l'ascens amb el Còrdova va ser increïble. No se m'oblidarà mai. Per a jugadors modestos com jo, és una cosa molt important.

Diuen que els porters són excèntrics. S'hi considera?

Ara el futbol és espectacle i gols. Cada cop menys jugadors volen ser porters. És una posició complicada i ingrata però també bonica i es gaudeix. Em considero una persona que hi toca tot i que els que tinc al voltant no ho pensin, de vegades (riu).

Qui era el seu referent?

Com a esportista sempre m'he fixat molt en Raúl González Blanco. El meu pare era del Madrid i jo sent de Guadalajara és el que més... això. Em vaig fixar molt en els valors que transmetia, com Puyol. De porter, sempre m'ha agradat molt Víctor Valdés. Ha estat un porter que ha marcat un canvi molt gran al futbol modern. També Casillas pel que ha suposat pel futbol espanyol.

Sempre va voler ser porter?

Vaig començar a jugar a futbol sala i no feia pas de porter, feia de defensa. El meu pare havia sigut porter del Guadalajara i la Tercera de Castella-la Manxa i un dia el porter del meu equip es va lesionar -li van trencar el nas- i l'entrenador em va dir: «posa't de porter que el teu pare era porter!». Ja no vaig tornar a fer de jugador. Potser em ve una mica del meu pare...