L'Elx, rival demà a l'estadi, és el cinquè equip contra el qual el Girona més vegades ha disputat un partit oficial comptant dues de les tres principals categories del futbol estatal: entre Segona A i la Segona Divisió B. En total, un i altre equip s'han vist les cares 24 vegades, comptant la Lliga i també la Copa del Rei, des de la dècada dels cinquanta fins l'actualitat. S'espera aquest cap de setmana, per tant, una mena de clàssic. Dos conjunts que han protagonitzat partits de tota mena, amb resultats per a tots els gustos. Una dotzena d'ells, a Montilivi. D'aquesta manera, la de demà serà la tretzena ocasió. Fins ara, els resultats han somrigut un xic més als il·licitans, que solen pescar punts quan els ha tocat fer una visita a terres gironines.

Per començar, una dada. Un terç dels partits que el Girona ha jugat a casa contra l'Elx ha acabat amb victòria visitant. És a dir: quatre dels dotze que s'han jugat. No són pas pocs. D'aquests, tres van arribar de manera consecutiva i en aquesta última dècada. El mes de desembre del 2015, victòria de l'Elx per la mínima, amb un gol de Sergio León des del punt de penal. Al 2012, llavors amb Rubi a la banqueta, va ser Berry Powel qui decidia amb un gol ben matiner, als set minuts (0-1). D'haver guanyat, aquell Girona s'hauria col·locat líder. Una temporada abans, el correctiu va ser més sever. Un 1-4 per obrir la lliga, en un campionat que va encetar-se amb la jornada dos, perquè el primer cap de setmana de competició es va suspendre per vaga. Etxeita, Pelegrín, Ángel i Beranger van fer inútil el gol de falta de Rigo. L'altre desfeta, un 2-3 de la temporada 94/95 a Segona B. Aquell Girona, dirigit per Alfonso Muñoz, no en va fer prou amb un doblet de Gamboa i el partit acabaria amb el 2-3 final.

També s'han produït fins a cinc empats, però no sempre l'Elx ha aconseguit puntuar. Sense anar-se'n massa lluny, el precedent més recent va acabar amb una victòria dels de casa. Al curs de l'ascens a Primera, el Girona es va estrenar a Montilivi guanyant els il·licitants per 3-1. Van marcar Borja, Portu i Longo. Curiosament, el porter que va rebre tots tres gols és Juan Carlos Martín, ara inquilí de la porteria blanc-i-vermella. L'altra victòria dels gironins a Segona data del mes de desembre del 2009, ara fa gairebé una dècada. Narcís Julià era l'entrenador i Kiko Ratón, l'home del partit. El davanter canari va fer dos dels tres gols del seu equip. El tercer el marcaria Brian Sarmiento des del punt de penal, no abans sense desesperar el propi Narcís Julià a la banqueta, ja que a priori l'argentí no havia de ser l'encarregat d'executar aquella pena màxima. Trejo i Jorge Molina van marcar pels visitants: 3-2.

Completa el capítol d'alegries el primer precedent oficial entre un i altre equip. L'any 1959, en la ronda prèvia de la Copa del Generalísimo, l'eliminatòria es va decidir a Vista Alegre. Luis Lax va ser l'estrella d'aquell partit, amb un hat-trick. Francisco Gómez, de l'Elx, es faria un gol en pròpia i el partit acabaria amb un 4-2 final. Entre tots dotze duels, el Girona ha aconseguit marcar 18 gols, però n'ha encaixat un més: 19. El balanç general es podria equilibrar si els d'Unzué són fidels a la seva inèrcia a casa, on no fan més que encadenar-hi victòries.