Un Elx ordenat desespera un Girona poc intens

A remolc d'un mal inici. L'Elx va entrar molt bé al partit, amb una pressió alta sobre la sortida del joc dels locals va condicionar en tot moment la creació del joc dels d'Unzué. El gol d'Ivan Sánchez va donar confiança als visitants i deixava una mica tocat un Girona que li costava agafar el ritme. El veterà Nino apareixia a la zona d'atac, rebia entre línies, assistia els companys i col·laborava activament per crear perill cap a la porteria de Juan Carlos. Els de Pacheta van tenir el segon en una rematada de cap del marroquí Yacine Qasmi que va sortir desviada quan tenia tota la porteria per a ell. Després d'un primer quart de l'Elx els gironins van començar a dominar el centre del camp, l'1-4-4-2 dels alacantins s'anava endarrerint i la pilota passava per les botes dels futbolistes blanc-i-vermells. Edgar Badia, que va realitzar un partit perfecte, es va lluir en una bona rematada de Gumbau refusant una pilota que entrava per la seva esquerra de la mateixa manera que ho havia fet anteriorment en una falta frontal executada per Gallar. L'Elx se sentia còmode amb el resultat favorable, Badia estava segur sota pals, Ortiz dominava el joc aeri al centre de la defensa, Manuel Sánchez aportava treball al mig camp i la parella Nino-Qasmin es compenetrava per poder buscar opcions de contracop.

Stuani al pal. Tot feia pensar que el descans serviria per reactivar l'equip, per aconseguir capgirar el marcador era imprescindible augmentar el ritme de la pilota, jugar amb més intensitat i agressivitat sobre l'adversari i tancar-lo dins el seu terreny de joc. La manca d'ocasions i sobretot el bon nivell mostrat pel rival van deixar sense efecte els atacs locals. A diferència d'altres partits el davanter Stuani no va estar encertat en l'ocasió més clara que va disposar, la rematada de cap de l'uruguaià es va estavellar al pal, sens dubte era la jugada que hagués canviat el signe del partit. No es pot demanar més efectivitat al golejador del Girona de la que porta des que està al club, ahir el gol es va negar de la mateixa manera que es va negar la remuntada. Amb l'entrada de Samu Sáiz sobre la gespa i quan es preveia una millora en l'equip va arribar el gol de la sentència pels visitants, el central paraguaià de l'Elx Danilo Ortiz va rematar de manera impecable una centrada de córner per deixar el matx finiquitat.

Futbolistes que guanyen pes. La baixa per lesió de Jozabedi sumada a la de Johan Mojica, seleccionat per Colòmbia, van obligar Unzué a realitzar una petita modificació a l'equip inicial en una alineació on a mesura que avança la Lliga s'hi consolida un grup de futbolistes bàsics en l'esquema de joc. Amb Juan Carlos com a porter titular, sense Miquel, encara lesionat, la parella de centrals va tornar a ser per a Pedro Alcalá i Juanpe. Als laterals Maffeo, més profund, va tornar a la dreta mentre Aday es situava a l'esquerra. La idea de jugar amb quatre al darrere reforça el treball ofensiu i defensiu a les bandes on es pot combatre a l'adversari buscant superiorats numèriques per poder atacar en el mateix moment que els extrems també han de realitzar ajudes enrere per defensar. Marc Gual, a l'esquerra i Àlex Gallar, a la dreta van col·laborar en defensa les ajudes defensives alhora que també participaven en atac. Ahir vam poder veure un Gallar més participatiu del que fins ara ens tenia acostumats, l'exjugador de l'Osca va disposar de diverses ocasions per marcar en tirs des de la frontal. Al centre la parella gironina que formen Àlex Granell i Gerard Gumbau disposa de la confiança de l'entrenador, el primer ha estat titular en tots els partits a excepció del matx d'Osca, el segon s'ha fiançat jugant pràcticament tots els minuts en cada jornada mentre que en atac Stuani continua sense competència.

Amb marge de millora. La derrota a Osca va generar dubtes en molts sentits, les sensacions no eren bones, l'esquema de joc proposat no servia per aconseguir resultats i la dinàmica no era l'adequada. Dues victòries consecutives davant el Dépor a Montilivi i al Sardinero contra el Santander van servir per col·locar els gironins a la part alta. Guanyar genera confiança mentre augmenta la competitivitat dins el grup, si l'equip aconsegueix victòries els futbolistes creuen en les possibilitats de millora i l'equip en surt beneficiat. Ara cal prendre bona nota de la primera derrota a casa, es trenca la fortalesa com a local però l'equip encara pot ser molt millor del que ha demostrat fins ara. Amb l'1-4-4-2 per defensar, on Stuani i Borja García són els encarregats de sortir a la pressió, i l'1-4-3-3 per atacar, Unzué ha trobat una fórmula que li permet treure rendiment a les qualitats individuals de la majoria de futbolistes. Borja García, perquè s'avança per pressionar però juga entre línies en el moment d'atacar, Gual i Gallar, els bandes que actuen d'extrems quan el seu equip disposa de la pilota però repleguen en línia de quatre per defensar, són els protagonistes de les variables en el sistema de joc del Girona. Normalment les derrotes encara serveixen per analitzar millor les errades comeses, ara toca descansar per preparar el millor possible el desplaçament de diumenge vinent al Carlos Tartiere d'Oviedo.