Ningú discuteix que el Girona té la millor plantilla del campionat. De fet, possiblement és la millor que ha existit mai a la categoria. Això ja és seu i cal reconèixer la feinada que s'ha fet al mercat d'estiu. Però tampoc discutirem que tenir els millors futbolistes no assegura cap ascens. Perquè per això caldrà que passi el temps, que l'equip es faci fort i que l'esperit competitiu sigui més ambiciós que el de qualsevol altre dels 21 rivals que esperen, diumenge rere diumenge, per plantar-los cara.
Ara que semblava que els homes d'Unzué havien agafat velocitat, la derrota contra l'Elx ha trastocat els plans d'un equip que ha tingut la tercera victòria seguida del curs a tocar. Però el futbol no va de tenir-ho a punt, sinó de fer-ho. I la realitat és que, en plena jornada 11, el Girona ja suma cinc derrotes. Només el Tenerife, que n'ha patit sis, ha perdut més partits que un dels conjunts dissenyats i construïts per aconseguir-ho tot.
El mal, sobretot, s'ha fet gegant a camp contrari. Lluny de Montilivi, els blanc-i-vermells van perdre els seus quatre primers desplaçaments: Albacete (1-0), Cadis (2-0), Almeria (3-1), i Osca (1-0). Afortunadament, i quan Unzué més perillava, va fer un pas de gegant a Santander (0-3). Sobretot, en imatge. Però en el còmput global, és complicat d'interpretar que en el 45% dels partits, el Girona hagi sortit amb una ganyota.
I no és el pitjor perquè el Tenerife va perdre divendres contra el Rayo Vallecano (2-1) i en suma sis. Amb cinc derrotes, com el Girona, també es troba l'Oviedo, que juga avui al Carlos Belmonte contra l'Albacete (a les 18 hores) i la setmana que ve rep els gironins. I sort que a Montilivi, fins ahir, la moneda va sortir cara, perquè si no la ferida encara podria ser molt més gran i els ànims estarien a mil revolucions.
El pitjor inici en nou anys
En els darrers anys, el Girona no havia encadenat tantes derrotes com ara. Fins i tot en els dos cursos a Primera Divisió, amb Eusebio Sacristán i Pablo Machín, els números eren millors: només tres i quatre derrotes a aquestes altures. L'any de l'ascens, tres derrotes; el 2015-16, tres derrotes; el 2014-15, dues derrotes; el 2013-14, quatre; i el 2012-13, dues derrotes. Per trobar un precedent pitjor cal remuntar-se a la temporada 2011-12, en què l'equip dirigit per Raül Agné, va perdre sis partits (Elx, 1-4; Numància, 1-0; Xerez, 2-1; Cartagena, 0-2; Celta de Vigo, 2-0; i Deportivo de la Corunya, 3-2). En aquell inici, els gironins només van ser capaços de guanyar el Las Palmas (4-2), i van empatar quatre partits més. D'Agné es va passar a Uribe i d'aquest a Salamero per acabar assolint la salvació.
