Malgrat no veure-ho com cap necessitat imperiosa, a finals d'estiu el director esportiu, Quique Cárcel, va lligar l'arribada del migcentre uruguaià Sebastián Cristóforo. El darrer dia del mercat, el Girona tenia tancat l'acord per dur el pivot defensiu del Fiorentina i completar una plantilla de luxe en l'any del retorn a Segona A. Tanmateix, l'operació es va trencar al vespre i al final no es va concretar. La no-arribada de Cristóforo a Montilivi no va ser considerada com cap greu contratemps per la direcció esportiva. El màxim responsable esportiu del club havia manifestat durant l'estiu i també va reiterar-ho un cop tancat el mercat que a la plantilla hi havia jugadors de sobra per adaptar-se i rendir a la posició de pivot. Cárcel es referia a Àlex Granell, Gerard Gumbau, Pape Maly Diamanka i Jozabed Sánchez. Tots, jugadors de molta qualitat amb un gran desplaçament, visiuó de joc, última passada, arribada i fins i tot gol. Tanmateix, cap d'aquests futbolistes és d'un marcat perfil defensiu ni un recuperador nat. Vaja, un home que equilibri atac i defensa. Una figura que amb el pas de les jornades el Girona està trobant a faltar.

En aquestes primeres 11 jornades de Lliga, Juan Carlos Unzué ha ensenyat clarament les seves preferències. El tècnic navarrès s'ha decantat majoritàriament per un doble pivot format per Granell i Gumbau. Els dos gironins han estat titulars 10 i 8 cops respectivament, dels quals en 8 ocasions han compartit titularitat. El rendiment no ha estat dolent però tampoc notable i segurament, tant l'un com l'altre, han trobat a faltar una peça més defensiva al costat. I és que el doble pivot de l'equip té l'afegit que, per davant hi té una mitjapunta com Borja García, normalment, o d'altres vegades Jozabed o Samu Sáiz i això fa que, massa sovint, l'equip es parteixi i tant Granell com Gumbau pateixin molt. En els tres partits en què Unzué no ha posat en dansa el doble pivot gironí junt, Diamanka ha estat l'alternativa. El camerunès va jugar de titular les dues primeres jornades contra l'Sporting i l'Albacete i al camp del Cadis al costat de Granell mentre que a Osca ho va fer amb Gumbau.

Sigui com sigui, llevat de en els partits contra el Deportivo de la Corunya (3-1) i el Racing de Santander (0-3), el Girona ha patit al mig del camp. La manca d'equilibri ha fet que ho notés quan el rival mossegava com diumenge passat contra l'Elx o davant el Rayo a l'estadi i en pràcticament tots els partits a fora de casa.

En aquest sentit, caldrà veure com reacciona Unzué amb vistes al partit de diumenge al Nuevo Carlos Tartiere contra l'Oviedo i si mou alguna peça. En l'últim desplaçament al camp del Racing de Santander, tant Granell com Gumbau van signar segurament el millor partit del curs junts i fins i tot van marcar un gol cadascun. El que queda ben clar és que, de moment, està fent confiança al doble pivot gironí i que Diamanka, ha d'esperar la seva oportunitat. De la seva banda, Jozabed quan ha jugat ho ha fet més de mitjapunta o bé escorat a la banda esquerre. L'andalús, lesionat, en té encara per uns quinze dies més per tornar a estar diponible pel preparador navarrès, que li havia donat la titularitat abans de lesionar-se.