Àlex Granell va decidir aquest estiu no fer cas dels cants de sirena que li arribaven d'equips de Primera Divisió i quedar-se a Montilivi. El descens a Segona A del Girona li havia rebaixat la clàusula de rescissió i l'havia convertit en una ganga assequible per a clubs de la màxima categoria. Tanmateix, després de molt rumiar-s'ho, Granell va estimar-se més arribar a un acord amb el club per quedar-se al Girona fins al 2022 i intentar liderar el retorn de l'equip a Primera. «El cor m'ho demana. Soc molt del Girona», va dir el dia en què s'oficialitzava la seva renovació. Segurament aquest sentiment de pertanyença, que li neix de ben petit, quan va entrar al planter del club, i que no es va esborrar quan en va sortir en edat cadet quan va ser descartat, hi va tenir molt a veure. Granell és del Girona i sent el Girona. De fet, pocs jugadors han demostrat tanta ambició i il·lusió com ell el dia que va ser presentat l'estiu del 2014, procedent del Prat. Des de llavors, sense fer fressa, es va anar fent un lloc primer a la plantilla i després a l'onze titular de Machín fins a convertir-se en un dels grans referents del millor Girona de la història. Amb l'ascens a Primera va tocar el cel i amb el descens ha demostrat compromís i implicació en el projecte quedant-se. Tot plegat ha permès Granell acumular 199 partits oficials (Primera, Segona A, Copa del Rei i play-off) amb el Girona i ser a les portes de complir els dos centenars. Serà, si res es torça, diumenge al Nuevo Carlos Tartiere contra l'Oviedo. Una efèmeride d'allò més especial que el consolida en un lloc molt destacat en el rànquing de jugadors amb més partits disputats a la Lliga de Futbol Professional.

Només Migue González i Pere Pons superen els registres d'Àlex Granell en partits a l'elit. L'autor del gol de l'ascens a Segona A contra el Ceuta el 2008, retirat aquest estiu, és el líder d'aquest rànquing i en suma 222 (en va jugar 27 més a Segona B). Rere Migue hi figura Pere Pons. El de Sant Martí Vell va fitxar aquest estiu per l'Alabès a canvi d'un milió d'euros i, si no torna, ja no podrà ampliar els 210 partits que suma. En tercera posició d'aquesta classificació continua escalant llocs Àlex Granell. El gironí arribarà a la xifra rodona dels 200 diumenge a Oviedo i ja té a l'horitzó atrapar el seu excompany de vestidor per situar-se segon. Granell assoleix els 200 partits en la seva sisena temporada de blanc-i-vermell. Ho fa molt més madur, 31 anys, que quan va arribar i després d'uns anys en què va complir el somni de jugar al seu equip, pujar-lo a Primera i debutar a la màxima categoria. Tot plegat després d'una llarga però d'allò més enriquidora espera que el va dur a jugar pel Farners, Banyoles, Palafrugell, Manlleu, Llagostera, Olot, Cadis i Prat abans que fos reclamat per Oriol Alsina el 2014.

Són un piló els records de Granell durant aquests 200 partits. Des del dia del debut contra el Racing a Montilivi (1-0) fins a l'ascens del 2017 contra el Saragossa (0-0), passant inevitablement per les garrotades dels ascensos frustrats contra el Lugo, Saragossa o Osasuna que el van ajudar, a ell i a l'equip, a créixer i ser més forts. Consolidat com un dels millors migcampistes de Segona A, va poder tastar i gaudir com un vailet de la Primera Divisió. Una experiència increïble per a un jugador de la casa que sempre ha reconegut que es considera un «privilegiat». La victòria contra el Madrid a Montilivi, l'empat al Camp Nou, el triomf al Bernabéu, el gol al Llevant, les victòries a Cornellà, el penal marcat al Madrid a La Copa... Són només alguns dels moments que Granell guardarà sempre a la retina de les dues temporades que ha viscut a la màxima categoria amb el conjunt gironí. Enguany, amb el descens a Segona A, la realitat és una altra de ben diferent i el Girona té el repte gens fàcil d'intentar tornar a Primera. De moment, costa posar la directa però, en l'àmbit personal, Granell té tota la confiança de Juan Carlos Unzué, que li ha donat la batuta al mig del camp. Tot plegat li serveix i li hauria de servir per disputar 11 partits més, superar Pere Pons i situar-se com el segon jugador amb més partits a l'elit professional del Girona, només per darrere de Migue.