19 de octubre de 2019
19.10.2019
Diari de Girona

El llegat d'Unzué a Oviedo

L'entrenador del Girona va ser porter del conjunt asturià dos cursos (1999-01) en què no tot i no tenir gaire participació (7 partits de Copa) va ser peça clau al vestidor

19.10.2019 | 00:55
El navarrès celebra amb Tomic i Martinovic un gol.

«Tant, o fins i tot més, importants són els jugadors que no participen com els que són titulars indiscutibles». Aquesta frase la va deixar anar Juan Carlos Unzué divendres passat reiterant una idea que ve repetint des que va aterrar a Girona. El tècnic navarrès considera que la unió del grup, la pinya al vestidor i el fet de lluitar «tots junts» per un objectiu és la clau de volta de qualsevol èxit col·lectiu. En aquest sentit, Unzué torna demà a un escenari, Oviedo, on li va tocar viure la cara més amarga de la professió, la suplència. Set partits, tots de Copa, en dues temporades van ser el balanç del navarrès en les dues temporades que va defensar els colors de l'Oviedo (1999-2001). Una etapa curta però intensa en què va assumir amb comprensió i professionalitat que Esteban era el titular i a ell li tocava empènyer i ajudar des de la banqueta. «Ell ja era veterà i es va portar fantàsticament amb mi. Es preocupava d'ensenyar-me coses i que millorés», recorda Esteban, que només té bones paraules cap al seu excompany. «És honrat i treballador. Li destijo el millor com a entrenador i a la vida».

Unzué va viure amb l'Oviedo el darrer curs a l'antic Carlos Tartiere (99-00) i la inauguració del nou estadi en una temporada que va acabar amb el tràgic descens a Segona A del club en l'última jornada de Lliga al camp del Mallorca (00-01). La segona temporada a terres asturianes d'Unzué va acabar de la pitjor manera. Tot i això, el navarrès mai va deixar de fer pinya ni d'animar els seus companys malgrat la delicada situació. En aquest sentit, Esteban se'n recorda perfectament. «Des de la seva posició de suplent va intentar estirar el carro. Des de dins, però sense jugar, ens feia veure que l'objectiu es podia aconseguir. Tenia la maduresa i la visió de futur que li donaven haver viscut abans situacions semblants», subratlla el porter, retirat fa només un parell d'anys. Un cop confirmat el descens amb la derrota a Palma combinada amb la victòria de l'Osasuna a Sant Sebastià, Esteban té gravada la reacció d'Unzué. «Va ser el primer de consolar-nos a sobre la gespa. Estava molt trist. Això ja diu molt d'algú que no va participar gens durant la temporada».

La petja d'Unzué a la carrera d'Esteban va ser d'allò més profunda. El fet de ser companys d'habitació als desplaçaments els va unir i fer que toquessin molts temes durant les concentracions. «Parlàvem molt i de tot. De la seva època al Sevilla, del que suposava tenir família, de la porteria... Ell era un porter de les meves característiques, no gaire alt i m'explicava posicions, què fer en els serveis de porteria, la manera de parlar als defenses... Escoltar-lo em feia aprendre la vivència abans de viure-la. Era quasi un mestre». A més a més, Esteban assegura que li veia carrera un cop pengés els guants. Això sí, el feia més d'entrenador de porters. «Hi posava molta atenció. Fins i tot deia a l'entrenador de porters quins exercicis em podien anar bé a mi per millorar», subratalla. Tot i això, Esteban beneeix la decisió de ser primer entrenador. «Li agrada la direcció d'equips i té totes les capacitats per fer-ho bé», destaca.

Esteban considera el Girona el «candidat número 1» per pujar «per plantilla i per tot», però troba que malgrat tenir Stuani «el davanter que tothom voldria», l'equip d'Unzué grinyola al darrere. «Per molts bons golejadors que es tinguin, si a darrera hi ha una fuita...Cal tenir una bona base. Tot i això, som al principi i queda molt. «Té una plantlla extensa i de molta qualitat». Pel que fa a l'Oviedo, Esteban assegura que «l'objectiu era lluitar per pujar però, després de ser últims, ara la gent signa acabar a la zona tranquil·la. Aquí ja sabem què és baixar a Segona B».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook