Les hores més difícils de Juan Carlos Unzué al capdavant del Girona han durat ben poc. Un vist i no vist. El que ha trigat el club en prendre una dràstica decisió, espolsant-se tota la paciència que va tenir la temporada passada amb Eusebio Sacristán i que de ben poc li va servir. Aquest cop, veient que la trajectòria del primer equip no era la desitjada, s'ha decidit actuar abans que fos massa tard. Amb un munt de jornades per davant, però valent-se d'uns números decebedors i d'unes sensacions irregulars, la plana major ha deixat en 134 els dies que el navarrès ha sigut, de manera oficial, el tècnic blanc-i-vermell. Durant aquests quatre mesos i escaig no ha sigut capaç de trobar la fórmula, tampoc ha encaixat amb encert totes les peces de què disposa, i els resultats que se li suposen a la plantilla més cara de la competició encara han d'arribar. El 4-2 de diumenge a Oviedo ha sigut el detonant, tot i que les alarmes ja estaven enceses des de feia uns quants dies, perquè l'equip, si una cosa ha demostrat aquesta temporada, és que és capaç d'alternar-ne una de freda amb una de calenta. Sis derrotes en dotze jornades i un cabàs de gols en contra, a part de les sensacions, són aspectes que no han agradat gens de portes cap a dins. Després de valorar-ho el diumenge, passat el partit del Tartiere, i durant gairbé tot el dia d'ahir, a la nit s'anunciava la destitució d'Unzué. El mateix qui, unes hores abans, havia dirigit a La Vi­nya el partit d'entrenament que el seu equip havia disputat, i també guanyat, davant el Llagostera.

Queden encara uns dies perquè el Girona s'enfronti a l'Alcorcón, però el club no vol precipitar-se a l'hora de trobar un substitut. El vol tenir ben lligat, sense equivocar-se aquest cop. Per això, la intenció és anunciar la identitat del nou entrenador la setmana vinent. Ahir mateix s'assegurava que serà Juan Carlos Moreno, fins ara membre del cos tècnic, qui dirigirà l'equip en el proper compromís de Lliga. La resta del cos tècnic es mantindrà, amb homes com Chicho Pèlach, Omar Harrak i Iñaki Codinach. L'equip gaudeix avui d'un dia de descans, tot i que la feina als despatxos es multiplicarà. Ara toca que totes les parts amb poder de decisió es posin d'acord en una cosa: el perfil del nou inquilí a la banqueta. Cosa que segurament no és senzilla, perquè l'estiu passat ja hi va haver certes divergències per escollir quin tipus de tècnic necessitava el Girona per intentar pujar de nou a Primera. Apostar per una filosofia concreta o fer-ho per l'experiència a la categoria pot tenir resultats totalment oposats. El que tothom té coll avall a Montilivi és que si es mantenia la dinàmica actual, sobretot pel que fa als resultats, el Girona no hauria pujat. Perquè en 134 dies, Unzué ha dirigit 12 partits oficials. La pretemporada la va tancar amb sensacions agredolces i, un cop va encetar-se la competició, els números no l'han acabat d'acompanyar. Ha celebrat cinc victòries (Màlaga, Rayo Vallecano, Las Palmas, Deportivo i Racing), però ha patit més derrotes: sis (Albacete, Cadis, Almeria, Osca, Elx i Oviedo). Ho completa un empat, el dia del debut amb l'Sporting. Tampoc és positiu el balanç de gols a favor i en contra, perquè el Girona d'Unzué n'ha rebut més (16) dels que no pas ha marcat (15). Tot plegat, guarismes que no ha paït el club. El ball de noms en aquests propers dies serà una constant. Encara no ha trascendit cap candidat, però futuribles com Abelardo Fernández o Pep Lluís Martí, entre d'altres, comencen a aparèixer a escena.

Javi López, l'últim

Unzué, tercer tècnic destituït a Segona aquest curs després de Sergio Ejea (Oviedo) i Juan Antonio Anquela (Deportivo), havia salvat una mena de match-ball coincidint amb la visita del Deportivo a Montilivi a principia d'aquest mateix mes. Si bé el públic va dictar sentència fins i tot abans que rodés la pilota, xiulant el nom de l'entrenador quan va sonar per la megafonia, el cert és que el navarrès va salvar el càrrec gràcies al resultat (3-1) i també la imatge, en un dels millors partits, per no dir el millor, que fins ara ha ofert el Girona aquesta temporada. Corroborava aquesta lleugera millora el contundent 0-3 que es registraria només uns dies després al camp del Racing, per la qual cosa bona part de les crítiques començarien a desaparèixer. Ara bé, les dues últimes patacades (amb l'Elx i l'Oviedo) no només reactivaven la mala maror, sinó que feien que el club decidís prendre una decisió. Quelcom que no passava des de feia temps, perquè l'última destitució a Girona amb la temporada en dansa arribava el mes de març del 2014. També després d'encaixar quatre gols a fora. Un 4-0 a Sabadell va ser el detonant perquè la directiva presidida per Francesc Rebled cessés Javi López, qui havia arribat al càrrec gairebé tres mesos enrere sense ser capaç de treure l'equip de les posicions de descens. El seu substitut va ser Pablo Machín, amb qui els gironins han viscut les temporades més glorioses de la seva història, afegint-hi un ascens a la Primera Divisió. El sorià, quatre anys després d'aterrar a Montilivi, va optar per no renovar i se'n va anar seduït per una «irrebutjable oferta» del Sevilla, on no va durar gaires mesos. Eusebio Sacristán el va rellevar a la banqueta i amb ell el Girona no se'n va sortir, fins al punt d'acabar perdent la categoria. No se'l va acomiadar en tota la temporada, sinó que s'acordaria el seu adeu un cop el curs havia acabat.

Torn per a Moreno

Acomiadat Unzué i mentre se li busca un substitut, diumenge serà Juan Carlos Moreno qui dirigirà l'equip, en la que serà la seva primera experiència com a tècnic a la Segona Divisió. Als seus 44 anys, el català va forjar-se com a futbolista al Barça i va formar part de l'anomenada Lleva del Mini juntament amb joves com Iván de la Peña o Albert Celades, entre d'altres. Va arribar a jugar a Primera, però sobretot va tenir una llarga trajectòria a Segona amb clubs com el Lleida, Extremadura, Recreativo i sobretot Numància, on va passar un munt de temporades. Precisament a Sòria és on ha viscut una de les seves poques experiències a les banquetes. Durant dos anys va ser el segon de Pablo Machín, abans d'agafar les regnes del filial, que jugava a Tercera. El 2016 va arribar al Girona per formar part del seu organigrama tècnic i un any més tard va renunciar a dirigir el Peralada per motius personals només pocs dies després que el club l'anunciés com a tècnic del llavors filial blanc-i-vermell.