La temporada passada, el Girona va acabar baixant a Segona Divisió després que els propietaris del club i, per extensió, els Quique Cárcel i companyia en què aquests tenen delegat el dia a dia de Montilivi, tinguessin molta paciència amb Eusebio Sacristán. I avui aquella paciència és el pitjor company de viatge de Juan Carlos Unzué per afrontar una setmana que serà molt llarga. El Girona no torna a jugar fins diumenge al migdia, contra l'Alcorcón a Montilivi, i fins llavors, Unzué serà el principal protagonista dels debats «gironistes», dins i fora del club. El 4-2 d'ahir a Oviedo deixa l'equip blanc-i-vermell molt lluny d'on tothom, i aquí coincideixen tant els propietaris que van tenir carretades de paciència amb Eusebio com els aficionats més nerviosos, creuen que hauria de ser l'equip amb el pressupost, i el límit salarial, més alt de Segona Divisió. Això ho solucionaria una victòria diumenge contra l'Alcorcón? O només serviria per tornar a tirar la pilota endavant i continuar guanyant temps? Aquest és l'autèntic debat.

L'expulsió de Granell, el desgast de jugar molts minuts amb 10 i la lluita dels jugadors per provar d'empatar el partit d'ahir al Carlos Tartiere no amaguen, ni de bon tros, que el resultat final va ser de 4-2. Tampoc que el Girona ha perdut la meitat dels seus partits d'aquesta Lliga, sis de dotze; ni que ja es troba a quinze punts del líder (el Cadis del Choco Lozano); ni que, tot i no estar fent una mala temporada en l'àmbit individual, Juan Carlos ja ha hagut d'anar a buscar setze cops la pilota al fons de la seva porteria. Triomfar a Segona Divisió sense ser un equip segur al darrere és molt complicat (o impossible). I això ho reconeixia ahir el mateix Juan Carlos Unzué: «Hem de millorar aquí perquè hem d'equilibrar el nostre rendiment. Són moltíssims gols per a un equip que vol optar a pujar de categoria».

Arribats a aquest punt, comença un altre debat: la culpa del deficient rendiment del Girona és només de Juan Carlos Unzué? Evidentment que la resposta és que no. Però encara és més evident que, a diferència del que va passar la temporada amb Eusebio i el Girona, en el món el més habitual és que sigui l'entrenador el que pagui els plats trencats quan un equip no treu bons resultats. A mig mig camí, ni es poden canviar un munt de jugadors de cop, ni es poden presentar esmenes a la planificació de l'estiu.

Així, Juan Carlos Unzué viurà instal·lat en el centre de la diana esperant que, diumenge vinent, una victòria contra l'Alcorcón li doni una mica d'aire.

Ara fa tres setmanes, després d'una derrota a Osca amb un joc dolorosament pèssim, Unzué ja es va veure mig arraconat contra les cordes, però, com els bons boxejadors, va saber tornar al centre del ring amb les victòries contra el Deportivo i el Racing. Ara, Elx i Oviedo han fet que es comenci a dubtar si aquelles dues victòries van arribar per la capacitat de picar del Girona o pel pobre de joc de peus i la guàrdia baixa que de gallecs i càntabres.