23 de octubre de 2019
23.10.2019

Unzué se'n va «decebut»

Admet que «els resultats» han sigut el detonant de la seva destitució, si bé considera que hi havia «temps» per corregir errades perquè el Girona té prou potencial per pensar encara en l'ascens

23.10.2019 | 00:15
Juan Carlos Unzué es va acomiadar ahir de jugadors, treballadors del club i també periodistes a l'estadi de Montilivi.

A Juan Carlos Unzué costa deslligar-lo del seu somriure perenne, que l'acompanya allà on va. Plogui o faci sol, és pràcticament impossible veure'l amb un posat seriós o enfadat. Tampoc ahir, el dia del seu comiat. Posava el punt i final a una breu etapa al capdavant del Girona. Si dilluns arribava l'anunci de la seva destitució, ahir tocava expressar-se per última vegada des de Montilivi, on va aprofitar per acomiadar-se de tota la gent que va decidir fer-hi acte de presència. Bones paraules i alguna encaixada de mans i abraçada amb els periodistes; i tres quarts del mateix, amb un xic més de complicitat, amb tota la gent del club i alguns membres de la plantilla que van ser-hi, com Àlex Granell, Aday Benítez i Cristhian Stuani. Per a tots ells va treure temps de dir un últim adeu, la qual cosa també va expressar a la sala de premsa, tot sol davant del micròfon, dirigint-se a un públic més ampli del que és habitual. El cos tècnic l'acompanyava assegut a primera fila. Hi havia Juan Carlos Moreno, qui serà el seu successor, almenys aquest diumenge per rebre l'Alcorcón. També Chicho Pèlach, Iñaki Codinach i Omar Harrak. O el seu fill Aitor, que no continuarà exercint com a analista de vídeo, tasca que havia dut a terme aquesta temporada i també la passada, amb Eusebio Sacristán a la banqueta.

Amb una mica més d'un quart d'hora en va fer prou Unzué per deixar-se anar i dir tot el que duia a dins des de feia 24 hores. Sempre amb un somriure, però visiblement abatut per com han transcorregut els fets. Pel que va dir, potser s'imaginava que al club li rondava pel cap prendre una decisió així, però no pas que ho faria després de perdre a Oviedo, amb encara un munt de jornades per davant. Per això, a l'hora de triar una paraula per definir com se sent, no va dubtar ni un moment: «Estic decebut». No li va costar gens ni mica justificar-se. «És la paraula perfecta per expressar el que sento ara mateix. Estic decebut amb la decisió que s'ha pres, com també amb alguns resultats». Això sí, no va voler passar per alt que se'n va del Girona «tranquil» perquè «ho he donat tot des del primer fins l'últim dia, posant tota l'atenció i el meu coneixement al servei de l'equip perquè aquest rendeixi des del primer dia i de la millor manera possible».

Va considerar que els resultats han acabat dictant sentència, no pas altra cosa. «Per a un equip que vol pujar, sis derrotes en dotze jornades són moltes derrotes. És cert també que estem en una Lliga molt igualada i que no és fàcil guanyar a tothom. És més difícil ser continuista, com s'està veient. Pots guanyar, però també et poden guanyar, tinguis l'equip que tinguis. Segurament, les sis derrotes han fet que es prengui aquesta decisió i, en canvi, que no es valori que això és molt llarg. Tothom sap que no es pot pujar a l'octubre, sinó que això s'aconsegueix al maig o al juny». Al mateix temps, va manifestar que no té «cap dubte» que «veient la plantilla, hi haurà possibilitats de pujar hi hagi l'entrenador que hi hagi».

En cap cas es va voler excusar amb l'excessiva pressió que s'ha generat des del primer dia, ni amb la possibilitat que l'enorme paciència que es va tenir amb Eusebio l'hagi pogut perjudicar. «Tinc molt clar en quines circumstàncies vaig venir i sabia quin era el nostre objectiu. Una fita ambiciosa i alhora factible, no en tinc cap dubte. No em vull justificar amb res del que hagi pogut passar aquí abans. Coneixia la situació quan vaig signar. Si no ho hagués vist clar, no hauria acceptat el repte. Ho vaig fer totalment convençut. El que m'ha perjudicat són els resultats». Rendiment, això sí, que no fa que el Girona estigui pas despenjat de la seva particular lluita. «Tot i aquest inici, estem a prop d'aquestes posicions. Sentia la força per creure-ho així perquè veia el treball de l'equip i del cos tècnic, estava convençut que lluitaríem per aconseguir-ho».

Això sí, va lamentar la «rapidesa» amb la qual s'ha pres la decisió de fer-lo fora. I malgrat quedar-se amb «moltes coses positives» d'aquesta «intensa» etapa de només tres mesos, Unzué feia pública la seva «única queixa», que no és pas cap altra que la «poca paciència» que els «dirigents» han tingut amb ell. «A part d'això m'he trobat amb una gent fantàstica i sento que els jugadors m'han seguit en tot moment».

La resposta de l'afició

A banda de desitjar «el millor» al cos tècnic, en especial a un Juan Carlos Moreno que a partir d'avui agafa la batuta, el navarrès va voler oferir el seu punt de vista sobre l'actitud que ha rebut per part de l'afició, que durant bona part de la temporada l'ha xiulat, almenys de manera majoritària, en els partits a Montilivi. «Al públic, primer de tot, li vull agrair la seva assistència. Però pel que conec d'aquest club, dels anys passats i del que he pogut viure in situ, considero que l'afició ha canviat la seva manera d'actuar. Veig molta reflexió i record de tot el que s'ha viscut aquests anys i no sé si això és la millor arma. Perquè l'equip dels últims anys no té res a veure amb l'actual. El públic tampoc és el mateix. La gent també ha ascendit i ha baixat, per la qual cosa ve del desànim i la decepció i necessia adaptar-se. Es creu que s'ha d'estar sempre a Primera i això no és tan fàcil. No he vist cap equip que pugi sense la força del seu públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook