No és any nou, vida nova; però com si ho fos. El Girona, que estrena entrenador, té avui l'oportunitat de començar de nou. I val més que demostri que ha après alguna cosa de les sacsejades que ha patit en uns últims mesos difícils de gestionar. Primer Eusebio Sacristán i després Juan Carlos Unzué han fracassat. El model que volien implantar, aquell que implica tenir cura amb la pilota i canviar la identitat d'un equip que se sentia capaç de guanyar-ho tot, no ha trobat el seu lloc. Ara, vénen dies complicats, més enllà del resultat que hi hagi aquest migdia a Montilivi en la visita de l'Alcorcón. Perquè el dilema en què es troba la direcció esportiva i els propietaris és ple de dubtes. Segurament, ni ells mateixos saben què cal fer, i només tenen clar que volen recuperar la inèrcia guanyadora. El primer pas, obligat per no prendre cap decisió precipitada en calent, va ser el de nomenar Juan Carlos Moreno com a mesura d'urgència. El barceloní, que oficialment mai ha dirigit cap equip instal·lat a l'LFP -tot i que per una sanció de Pablo Machín ho va haver de fer dos partits el curs 2011/12- i que va créixer de la mà del sorià al Numància sent el seu segon, va enviar un missatge contundent que recordava una època que ara se sent llunyana. Per guanyar, cal creure en si mateix, cal lluitar i cal augmentar una intensitat que ha deixat molt que desitjar. Perquè el Girona del 2016, aquell que va pujar a Primera, potser no tenia la millor plantilla, però quan et mirava als ulls senties que no hi hauria res al món que pogués aturar la seva fam competitiva. Si aquest vestidor recupera això, creure que es pot tornar a l'elit serà qüestió de dies.

Per fer possible que aquest migdia no torni a explotar tot, i Cárcel es vegi obligat a fer un nou gir a principis de la setmana que ve, també serà necessari que Montilivi mantingui els bons resultats de les primeres jornades. Perquè fins a la visita de l'Elx d'ara fa quinze dies, en què el Girona va perdre la imbatibilitat (0-2), tot eren bones notícies a casa: quatre victòries i un empat en cinc partits. Amb millor o pitjor imatge, però els punts es quedaven a casa. Un desenllaç que avui qualsevol gironí signaria perquè ningú prengui més mal.

Sense Granell ni Juanpe

Juan Carlos Moreno, que no va donar cap detall de com serà el seu Girona tot i que va deixar clar que no faria cap revolució, no podrà disposar d'Àlex Granell, expulsat de manera polèmica contra l'Oviedo, ni Juanpe Ramírez, baixa d'última hora per una luxació aguda de l'espatlla esquerra. Si es confirmen els pronòstics, Moreno mantindrà el 4-2-3-1 amb què s'està jugant en les últimes jornades, i substituirà les dues peces amb l'entrada de Pape Maly Diamanka al mig del camp formant el doble pivot amb Gerard Gumbau i la presència de Jonás Ramalho a l'eix defensiu. També hi ha dos dubtes més: si Aday Benítez recuperarà el seu lloc i en cas afirmatiu, si jugarà a la dreta per Maffeo o a l'esquerra per Mojica; i si Samu Sáiz, molt demanat per tothom, se suma d'inici per Àlex Gallar. De fet, trobar la manera d'encaixar Borja García i Samu Sáiz serà el principal repte que tindrà el futur entrenador del Girona, sigui qui sigui. Al davant, i una setmana més, Cristhian Stuani serà inqüestionable, ajudat per un Marc Gual generós en l'esforç i que ja porta tres gols a la Lliga.

Invicte a domicili

L'Alcorcón serà un rival perillós. El millor exemple el trobem en les seves estadístiques, perquè encara no ha perdut a fora. En sis desplaçaments, tres victòries i tres empats. Amb Sandaza com a estímul emocional principal per a l'afició blanc-i-vermella, però sense Dorca, sancionat. És un equip que sap què ha de fer, quan toca fer-ho. Una qualitat que el Girona ha perdut en els últims temps però que vol recuperar. I avui, és un bon dia per fer-ho. Per retrobar les bones sensacions, per petites que siguin. Per deixar-se d'espantar. I per guanyar, perquè al final això és el que marcarà si encara hi ha esperança.