El Girona 'post-Unzué' tampoc se'n surt. Repeteix les mateixes errades i continua estan negat. Avui, l'únic aspecte positiu és que ha sumat un punt i ha trencat la ratxa de dues derrotes consecutives. La cara negativa, però, és que no ha guanyat i ha ofert una imatge irregular, amb una primera meitat en què, com a mínim, ha ensenyat les urpes. I un segon temps preocupant, on se l'ha vist sense idees, inoperant i inofensiu. Contra un Alcorcón que ha desperat a tothom amb les seves constants pèrdues de temps, si no s'ha guanyat també ha sigut per mala sort. Perquè al descompte, Stuani ha fallat un penal.
Cinc canvis a l'onze i un dibuix força similar. Aquesta ha sigut la targeta de presentació de Juan Carlos Moreno al capdavant del Girona. Cares noves però de revolució, cap ni una. La proposta, bastant semblant, prioritzant la puntada de peu per davant l'elaboració estètica. Millor evitar el perill que jugar-se-la al darrere. Així ha sobreviscut l'equip als primers minuts, en què no ha aparegut en atac i s'ha dedicat a rebutjar els intents de l'Alcorcón de guanyar metres. Un quart d'hora de no-res, si més no pel bàndol blanc-i-vermell, tot i comptar amb jugadors de caire ofensiu com Mojica, Sáiz, Borja, Jairo i Stuani a la gespa.
Si bé és cert que en defensa no s'ha patit i que Alcalá i Ramalho han mantingut a ratlla les tímides arribades del rival, tampoc és cap mentida que als gironins els ha costat generar perill. N'han creat, però per això els poc més de 8.000 espectadors que s'han citat a Montilivi han hagut d'esperar 24 minuts. El que s'ha trigat a corroborar que la banda esquerra. El madrileny, força apagat, ha aparegut en comptades ocasions i quan ho ha fet ha sigut per buscar passades a l'espai per Mojica. Gairebé sempre l'ha trobat i això ha sigut una molt bona notícia. El primer cop que han connectat, el colombià ha posat una centrada al cor de l'àrea perquè Stuani rematés de cap un xic desviat. El segon avís, gairebé calcat. Aquest cop, ha hagut de llançar-se al terra Dani Jiménez abans que l'assistència de Mojica trobés rematador.
La tercera arribada, molt més clara. Aquesta ja al 38 amb idèntics protagonistes. Mojica l'ha rebut prop de l'àrea, en un costat, i ha cedit la pilota al mig de la gran on ha aparegut Stuani. La rematada de l'uruguaià, que no s'ho ha pensat dues vegades, ha topat amb una excel·lent resposta de Dani Jiménez, que ha evitat l'1-0 amb una mà excel·lent. No hi havia notícies de l'Alcorcón, sense idees a l'hora d'elaborar. Tampoc ha generat massa el mig del camp format per Diamanka i Gumbau, però la pilota s'ha passejat més pels dominis visitants que no pas pels de cas. Abans del descans, una última aproximació. En un servei de falta, Alcalá ha rematat, amb el cap, a les mans del porter.
Els brots verds del primer temps, pocs però n'hi ha hagut, s'han esfumat després del pas pels vestidors. Imatge acceptable però millorable abans del descans, però de suspens en els següents 45 minuts. Potser pel pas endavant de l'Alcorcón, que sense fer res de l'altre món ha tret el nas amb més perill. Però sobretot per la inoperància dels de Moreno, que s'ha accentuat amb el pas pels minuts, veient la nul·la capacitat de generar perill i el temps que es perdia per les constants interrupcions dels visitants. Montilivi es desesperava. Primer, veient les rematades a fora de Romera i Sosa. Després, les mans al cap amb el xut de falta de Samu Sáiz que ha tret amb encert Dani Jiménez. Més tard, quan tothom esperava penal i l'àrbitre ha xiulat una falta en atac de Cristhian Stuani. I en general, amb el joc de l'equip. Travat, poc agressiu, sense ingredients per arribar amb cara i ulls a la porteria contrària.
L'entrada al camp de Marc Gual, Gallar i Maffeo -aquesta última forçada per la lesió d'Aday Benítez- ha servit de ben poc. Massa precipitació i els nervis que cada cop eren més evidents. A la graderia i sobretot a la gespa. La preocupant imatge amb Unzué al timó s'ha repetit també amb Juan Carlos Moreno. Els jugadors, els mateixos amb un i altre entrenador, han evidenciat les idèntiques carències que els han dut a dibuixar una trajectòria marcada per la irregularitat. Només un miracle o una acció aïllada era capaç de trencar la igualtat que regnava al marcador.
Hauria pogut arribat al 88, en un cop amb la testa d'Alcalá que s'ha perdut pel damunt del travesser. Instants després ha entrat Sandaza al camp, aplaudït per una afició que, mica en mica, anava desfilant cap a casa. Alguns han fet bé perquè no han vist el desenllaç, cruel pels blanc-i-vermells. Borja ha caigut dins l'àrea i l'àrbitre ha assenyalat penal. Això ja al descompte. Stuani, l'infalible, ha agafat la responsabilitat. Com sempre. Però aquest cop, per trencar la rutina, ha etzibat una canonada que ha picat al pal. Ni així. El 0-0 final, potser merescut pel que s'ha vist a la gespa, ha tingut el final més dur possible.
GIRONA 0 - 0 ALCORCÓN
GIRONA: Juan Carlos, Aday (Maffeo, min. 78), Ramalho, Alcalá, Mojica, Diamanka, Gumbau, Samu Sáiz (Gallar, min. 75), Jairo (Marc Gual, min. 65), Borja García i Stuani
ALCORCÓN: Dani Jiménez, Laure, David Fernández, Diéguez, Bellvís, Elgezabal, Arribas, Sosa (Paris Adot, min. 66), Boateng, Stoichkov (Sandaza, min. 90) i Dani Romera (Harper, min. 63)
ÀRBITRE: Milla Alvéndiz, comitè andalús. Ha amonestat Aday, Ramalho, Diamanka, Mojica (Girona); Bellvís, Sosa, Diéguez, Laure, Dani Jiménez (Alcorcón)
ESTADI: Montilivi, 8.024 espectadors.
