Juan Carlos Moreno ha entrat amb molt bon peu. Com a mínim, pel que va desprendre en el seu primer discurs com a entrenador del Girona, en què va demanar multiplicar la intensitat i va exigir desig, passió i caràcter per recuperar la millor versió d'un equip que ha començat la temporada lluny del nivell que pot oferir. «Són pocs dies per treballar, però el que he volgut canviar és l'autoconfiança i el fet de recuperar ser qui som. Hem de ser sòlids i estables durant els noranta minuts; si això passa, el talent fluirà. Sento que els que juguin ho faran de manera impressionant, perquè tothom vol fer un pas endavant i els jugadors saben el que ha fet el club per ells», va dir el barceloní, que podria continuar en el càrrec si acaba la setmana amb millors sensacions respecte a com va començar.

«Després de la derrota a Oviedo, tot era normal; però dilluns a la tarda en Quique em va trucar per dir-me que farien fora Unzué. Em va preguntar com ho veia i si em sentia capacitat per afrontar-ho. Conec bé el Girona i l'equip, porto aquí temps i sé com funciona. Em considero un home de club i li vaig dir que desitjo contribuir en el que faci falta, deixant clar que si ho acceptava, ho faria sent com soc, inculcant el meu caràcter. Sé que a Segona no es necessita un ventall ampli de coses, però sí que sé on no ens podem equivocar», resumia, i es negava a pensar més enllà del partit d'avui. «No he dedicat ni un segon a pensar si continuaré o no, l'únic que vull és guanyar. Soc una persona discreta, que es mou en segon pla, però si em toca prendre decisions, no tinc cap mena de por. Creieu que estic en situació de demanar alguna cosa? Soc una persona agraïda i soc aquí per fer el que el club em demani. Si guanyem 5-0 i em fan fora, ho acceptaré, perquè el Girona no es pot aturar, i menys per mi».

Cap sacsejada

Moreno va reconèixer que la plantilla ha entrenat amb fam i que no cal una sacsejada gaire grossa per revertir la dinàmica i tornar al camí de l'estabilitat. «Hi ha coses que no es poden controlar, i només em dedico a allò en què sí que puc influir. No m'importa el que passi més endavant, l'únic que vull és que els futbolistes competeixin. El que em faria mal és que no em compressin la pel·lícula, però estic veient que em segueixen. Això és futbol, pot passar de tot, però estic molt tranquil i responsabilitzat». El quart entrenador de l'era Cárcel va arribar a l'entitat blanc-i-vermella a finals del 2016 en la brillant temporada de l'ascens a Primera. «Quan vaig arribar, érem a Segona. He vist el procés de canvi, el dels jugadors, el de l'afició i el del club. Aquesta categoria no hi entén d'històries, però el que no podem fer és dubtar. Unzué s'hi ha deixat la vida i tothom l'assenyala. Però, i els altres què? En soc igual de responsable, perquè he intentat ajudar-lo i no he pogut. Ell marxa, però no hem d'amagar les culpes, aquí tots en tenim. Cap de nosaltres ha estat a l'altura de l'exigència que ens hem imposat».

Guanyar o guanyar

La paraula fracàs també es va deixar sentir. «Ha estat una situació molt violenta, perquè sento que hem fracassat, i ara tinc l'oportunitat de canviar la situació. El que no puc fer és cagar-la dos cops», va expressar, de manera contundent, i va donar la sensació que si el Girona competeix amb la mateixa fermesa amb què Moreno va asseure's a la roda de premsa, ja tindrà molt de guanyat. «Hem d'apujar el nivell, però el camí està marcat. Fins ara, la intensitat no ens arriba. Estem convençuts de quina energia ensenyarem avui, però per molt que diguem manen els resultats. Això ens donarà respecte i confiança, i si no guanyem, el discurs serà buit. Si volem guanyar, els futbolistes han de sentir que són els millors. I no m'importa de quina manera sigui, perquè no servirà de res jugar bé i perdre», afegia.

Cop de realitat

El tècnic, que va definir els seus jugadors com «els millors de la categoria», va admetre la realitat del moment. «Estem en un procés d'adaptació a una categoria molt complicada. Si no estem al cent per cent, ens passen per sobre. La categoria, a tots, ens ha posat al nostre lloc; i tenim ganes de canviar la situació». Amb l'equip titular no n'hi haurà prou. «El vestidor ha d'estar alliberat, alegre, creure-hi realment. Vull ser un equip de veritat, i no només amb onze futbolistes, els necessito a tots. L'Alcorcón és molt competitiu, tots haurem d'estar forts». Poc, però del rival també en va parlar. «No podem cometre cap error, perquè si ens equivoquem en mitja oportunitat, no guanyarem», va opinar Moreno, que també espera controlar els diferents estats d'ànim que es puguin produir. «Hem d'estar preparats per tots els escenaris, per anar guanyant, perdent o rebre xiulets... Ho haurem d'acceptar i no enfonsar-nos per poder-ho capgirar, haurem de saber patir». Juan Carlos Moreno va acabar amb una promesa. «El gran dilema és com puc fer-ho perquè el Girona sigui segur. La veritat, no sé com ho haig de fer; però tinc clar que ho faré».