28 de octubre de 2019
28.10.2019
Diari de Girona

Ai, la categoria!

27.10.2019 | 23:52
Ai, la categoria!

No sé el sentiment general dels aficionats que eren ahir a Montilivi, però jo vaig sortir de l'Estadi amb la sensació que el que havíem vist contra l'Alcorcón era molt similar al que vèiem amb Unzué.

Potser una mica més d'empenta, però de futbol el mateix. De fet, en algun partit anterior, l'equip havia jugat millor que ahir i havia tingut més oportunitats. I al final el debutant Juan Carlos Moreno es mostrava més que sincer: «Haurem de treballar més durant la setmana perquè amb el que hem fet no ens arriba...».

«I doncs?» Es pot preguntar l'aficionat. «Què cal fer per guanyar partits amb regularitat?» I potser la resposta la donava a mitja setmana Quique Cárcel, quan reconeixia que en molts moments d'aquest inici de Lliga li havia agradat molt més la intensitat que demostrava el nouvingut Fuenlabrada, que el mateix Girona amb tota la seva desorbitant plantilla.

Pensant una mica en tot el que hem sentit durant els darrers dies, és més que possible que fos Moreno qui donés el titular de tot plegat: «La categoria ens ha posat a lloc».

Mirin: l'any de l'ascens, el Girona FC no va ser l'equip que va fer millor futbol de Segona, ni de bon tros. De fet, hi havia partits més que normals –per no dir mediocres- però es tenia un estil i una intensitat que es portaven fins les darrers conseqüències i això donava fruits. Era la gana d'uns jugadors que volien jugar a Primera.

I un cop a Primera, els mateixos jugadors tenien ganes per mantenir-s'hi, cosa que van aconseguir de manera solvent el primer any. I només un error d'embalum per part del club els va retornar a baix al cap de dues temporades. I ara de nou a Segona, potser molts es pensaven que amb la millor plantilla n'hi hauria prou, que amb Stuani seria suficient o que amb el repòquer de jugadors ofensius que hi ha a l'equip els rivals s'espantarien d'entrada.

I no és així. Els rivals no s'espanten pas, sinó que planten cara; els equips que hi ha al davant no són millors, però anul·len les peces clau de l'equip gironí; i per sobre de tot, corren més. Perquè això és el que es demana en aquesta categoria. D'entrada córrer i superar el rival. I després sí que la qualitat de diversos jugadors i Stuani fan la resta. Encara que ahir la darrera pilota anés al pal.

Per tant, segueixi Moreno o vingui un altre entrenador, la primera consigna serà clara. Tornar-se a posar la granota de fer feina i jugar cada pilota com si fos la darrera del partit. Només així es recuperarà l'ADN que havia tingut l'equip conegut com a Girona de Machín. Només així l'objectiu estarà a l'abast.

Perquè si ho fiem tot a la qualitat, és més que factible pensar que la irregularitat serà perenne i la temporada poc engrescadora. Ah, i no descartem algun nou jugador de perfil diferent als que hi ha ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook