Diu el tòpic que quan hi ha un canvi d'entrenador els jugadors s'activen i surten amb un parell de marxes més. De ben segur que Juan Carlos Moreno ha intentat esperonar i estimular els seus homes perquè així sigui però si Juan Carlos Unzué no se'n va sortir amb quatre mesos, amb cinc dies poca cosa es pot fer. El navarrès, destituït ara fa una setmana, encara es deu preguntar per què es va tenir tan poca paciència amb ell veient com ahir el Girona era incapaç de superar un feble Alcorcón en un partit no gaire diferent dels que s'han vist enguany a Montilivi. Potser el problema no és a la banqueta o potser aquest Girona no té la sang ni el nervi que es necessita per competir i gua­nyar a Segona A. El que és clar és que si l'objectiu és tornar a Primera, aquest no és el camí. No ja pel joc d'ahir, que també, sinó per la indecisió de la direcció esportiva a l'hora de triar el relleu d'Unzué que evidencia massa dubtes.

El «pas endavant» que demanava Quique Cárcel no es va veure per enlloc. Ni de penal a l'últim minut va poder guanyar el Girona en un clàssic partit de Segona A, ensopit, amb moltes interrupcions i ben poques ocasions. Això sí, les millors van ser per al Girona de la mà d'un Stuani que ahir tenia la punteria desafinada. El davanter uruguià va perdonar dos cops a la primera part i, a la represa, després que el Girona fes un imperdonable son de quaranta-cinc minuts, va aparèixer per llançar un penal en l'últim minut del temps afegit. La desgràcia, però, va voler que tretze llançaments després Stuani demostrés que és humà i enviés la pilota al pal. Un dia o altre havia de passar.

Després de 12 jornades en què l'equip no havia ofert el rendiment esperat, dilluns passat el club va decidir tirar pel dret i fulminar Juan Carlos Unzué. La banqueta de Montilivi estrenava inquil·lí, un Juan Carlos Moreno que tenia el repte de treure més suc d'una plantilla feta a cop de talonari. En el seu primer dia, Moreno va mig sacsejar l'onze titular amb cinc canvis; això sí, dos dels quals obligats: el de Ramalho pel lesionat Juanpe i el de Diamanka pel sancionat Granell. La resta de novetats van ser l'entrada d'Aday per Maffeo al lateral dret, i Jairo i Samu Sáiz als extrems en el lloc de Gual i Gallar. Hauria estat una sorpresa que, sense Unzué, l'equip s'hagués activat de cop i volta.

Li va costar al Girona entrar en joc. L'Alcorcón tenia clar què havia vingut a fer i va seguir el guió previst al 100%. Els madrilenys van començar un pèl més actius, amb Romera i Stoichkov combinant a la zona de tres quarts. Tanmateix, ben aviat van renunciar a l'atac per buscar el 0-0. El Girona tenia el control de la pilota i sobretot Borja García intentava tenir-la per connectar amb els extrems i Stuani. L'uruguaià gaudiria de la primera ocasió de la primera part en rematar amb el cap a fora una boníssma centrada de Johan Mojica des de l'esquerra. El colombià va ser un dels homes més actius des del seu costat durant els primers quaranta-cinc minuts.

Els gironins no patien però tampoc dominaven aclaparadorament el duel ni, el pitjor, generaven gaires oportunitats. Costava crear. Molt. Tot i això, quan s'hi posaven, el perill era clar. O claríssim, com quan Dani Jiménez va treure una mà espectacular a Stuani després d'una gran paret entre Samu Sáiz i Mojica. Era la segona que perdonava el davanter uruguaià. Pel costat visitant, el caseller d'ocasions estava a zero i Juan Carlos, llevat d'un parell de sortides, havia estat l'espectadors número 8.025.

La represa va començar amb un petit ensurt quan Romera va gua­nyar per cames Ramalho, en un contracop, i es va plantar sol davant Juan Carlos. La seva rematada, però, va sortir alta i molt desviada. Era la primera oportunitat d'un Alcorcón que fins llavors havia estat desaparegut en atac. Poc després, Sosa repetia la mateixa jugada i xutava a fora a l'esquerra de la porteria. El Girona havia sortit empanat a la segona part i ja s'havia endut un parell d'avisos per part de l'Alcorcón.

Entre badall i badall, Samu Sáiz va intentar despertar sense èxit el Girona. Potser les directrius de Moreno no van calar, qui sap si per manca de caràcter dels futbolistes gironins o potser per les constants interrupcions del joc ben buscades per l'Alcorcón, el Girona no va existir durant la segona part. Una injustificable dimissió que no van poder arreglar ni Marc Gual ni Àlex Gallar, els revulsius que va fer entrar al camp Moreno. L'afició es desesperava veient com l'equip era incapaç de trenar tres passades consecutives contra un rival que des del primer minut havia deixat clar que venia a buscar l'empat. El matx estava encaminat irremeiablement al 0-0 fins que en l'última jugada del partit (m.95), Arribas va fer caure Borja García a l'interior del vèrtex de l'àrea. L'àrbitre no s'ho va pensar i va assenyalar el punt de penal. Els aficionats blanc-i-vermells que ja desfilaven cap a dinar es van aturar un moment a mitja escala per celebrar el gol de Stuani. Ahir, però, tretze llançaments després, va sortir creu i l'uruguaià va estavellar la pilota al pal. Montilivi no s'ho creia mentre l'àrbitre assenyalava al camí dels vestidors i es confirmava el decebedor 0-0 final.