El romanticisme futbolístic no té cabuda a la Segona Divisió, si el terme s'entén com aquella predilecció per un joc de toc, possessió i més vistós i elegant que no pas resultadista. S'hi pot apostar, perquè tot entrenador és lliure de dur a la pràctica el seu estil; una altra cosa és que sigui profitós i se'n pugui treure suc. Perquè el campionat a la categoria d'argent, tot el que té d'etern i d'igualat, també ho té de dur i ferragós. No és fàcil treure els partits endavant. Cal una mica més que talent individual i qualitat tècnica. S'ha de córrer, la intensitat no pot estar sota mínims. També s'ha de tenir un golejador que estigui en ratxa i al mateix temps, mimar l'aspecte defensiu. Perquè aquesta última és una de les claus, per no dir la més important. Imprescindible. Ser sòlid al darrere dona punts. Sobretot a Segona, on un simple gol a favor pot ser determinant per jugar. Diumenge, en un ensopit partit amb l'Alcorcón, si alguna cosa va millorar el Girona va ser, precisament, en tasques defensives. Es va aturar la sagnia al darrere, les errades que s'acumulaven van desaparèixer i el rival de torn ni tan sols va xutar entre pals. Un pas endavant. Petit, però suficient per començar a créixer, encara que l'equip ha de millorar moltes altres coses si vol aspirar a l'ascens, el gran obejctiu que s'ha marcat l'entitat de Montilivi.

El 0-0, a part de trencar de cop la ratxa negativa de dues derrotes consecutives, va permetre a Juan Carlos mantenir la seva porteria a zero. És la quarta vegada que això passa aquesta temporada, després de fer-ho amb el Màlaga (1-0), Las Palmas (1-0) i Racing (0-3). Encara el Girona és un dels equips més golejats del campionat, però comença a deixar algun rival més per sota en aquesta particular classificació. Ha rebut 16 gols. Més n'han encaixat conjunts com el Rayo (17), Extremadura (17), Alcorcón (17), Racing (17), Tenerife (19), Mirandés (20), Lugo (20), Oviedo (21) i el cuer Deportivo (23). Com a curiositat, la temporada de l'ascens els gironins van aconseguir mantenir la seva porteria a zero en 15 de les 42 jornades del campionat.

«El tema defensiu a la Segona Divisió és primordial. No haver encaixat és molt important. Ja no només això, sinó que no ens han xutat entre pals i hem sigut sòlids al darrere. Això em fa estar molt orgullós per tot el treball que ha realitzat l'equip i el que potser només ens ha faltat és ser una mica més contundents en atac», valorava Johan Mojica a la zona mixta de Montilivi el mateix diumenge, parlant precisament d'aquest tema. «L'actitud ha sigut bona. L'equip s'ha mostrat constant, sobretot a la primera meitat i la idea de joc ha quedat ben clara», afegia. Per al colombià, abans del descans s'havia vist un Girona «bastant actiu a l'hora d'atacar» i en tot moment el col·lectiu va estar «molt concentrat quan ens ha tocat defensar».

Aquest diumenge, al camp de l'Extremadura, nova oportunitat per donar continuïtat a aquest aspecte del joc i intentar aguantar una nova jornada sense encaixar. Al davant, un rival que a casa no se'n surt. És el segon pitjor local de la categoria, amb només una victòria en sis jornades. A més, el conjunt extremeny és l'equip que menys gols ha fet al seu estadi: quatre (com l'Elx i l'Albacete).