Avui, a les 17 hores, Montilivi coneixerà el seu tercer entrenador del curs, després del pas de Juan Carlos Unzué i de la solució provisional de Juan Carlos Moreno. El Girona obre els braços a Pep Lluís Martí, que es trobarà unes condicions que no li seran desconegudes. El vestidor està ferit i és conscient que no passa pel seu millor moment. Tal com es va trobar el Tenerife el 2015 i el Deportivo ara fa uns mesos, Martí es veurà obligat a fer-lo reaccionar com més aviat millor. «M'agrada treballar en equip, als jugadors mai els faltarà ni l'actitud ni el compromís i el meu suport cap a ells serà el màxim possible», va dir el tècnic balear durant la seva presentació amb el Tenerife, que es trobava en descens i a qui va reflotar per acabar la temporada a la zona mitjana de la classificació a només nou punts de la zona de play-off. En 31 jornades, Martí va guanyar 11 partits, en va empatar 12 i tan sols en va perdre 8. Però més enllà d'això, va posar les bases del que seria el curs següent, en què el vestidor, que va descriure una confiança impecable, va fregar la proesa de pujar a Primera Divisió. «Soc dels que pensen que haig de valorar fins a l'últim entrenament les sensacions que em transmeten els futbolistes, i a partir d'aquí decidir qui està millor per poder fer l'alineació», resumia, amb el propòsit de tenir activada tota la plantilla. Sota el paraigua del 4-2-3-1 o el 4-4-2, Martí ha optat, en línies generals, per edificar un equip fort al darrere, amb un doble pivot capacitat per construir i destruir, i donar amplitud i profunditat mitjançant els homes de banda. L'aposta per jugar amb un davanter centre de referència acompanyat d'un mitjapunta creatiu també ha estat majoritària respecte als partits en què ha escollit sortir amb dos davanters d'entrada. «No ens enganyarem, el més important és guanyar. Si després es pot jugar bé, molt millor; però a mi el que m'agrada és guanyar», ha reconegut en més d'una ocasió. El balanç el curs següent és magnífic: 16 victòries, 18 empats i 8 derrotes, quedant-se a 2 punts de l'ascens a Primera i caient en l'eliminatòria final. L'any següent, amb el llistó més elevat, una sèrie de mals resultats van produir la destitució, al mes de febrer, quan duia un bagatge de 7 triomfs, 9 empats i 9 derrotes.

Malgrat millorar les condicions dels dos vestidors en què ha estat, la breu trajectòria de Martí a les banquetes tenen un punt negatiu en comú: les derrotes en les dues finals de play-off , contra el Getafe i el Mallorca. «Va arribar amb el Deportivo enfonsat, i va aconseguir recuperar-lo psicològicament, perquè es veien fora de les eliminatòries finals. Però aquella derrota a Mallorca va marcar el seu camí a Riazor, sobretot per com es produeix», analitza Eugebio Cobas, periodista de l' Opinión A Coruña. Martí, a Galícia, va mantenir la sisena posició en què Natxo González havia deixat l'equip, que anava de baixada però va poder reaccionar a temps. «Si no em moc, és impossible que surti. Impossible. Això és el que no es perdona: que no em mogui, que no m'ofereixi, que no estigui al costat del company, que no li doni solucions...», corregia en un entrenament als seus futbolistes. Peces clau en l'engranatge, com Fede Cartabia i Pedro Sánchez, van fer un pas endavant i el Deportivo va recuperar l'alegria. «No va trencar amb tot, Martí és molt metòdic, analitza bé els rivals, tolera l'error. La seva experiència com a futbolista l'ajuda, perquè sap què necessita el jugador en cada moment. Per arribar on es vol, no sempre s'ha d'esbroncar», continua Cobas, que descriu tàcticament com era el seu estil. «Li agrada sortir amb la pilota jugada des del darrere, però no és cap premissa indiscutible. Tàcticament, mai va fer cap bogeria o res que estigués fora del seu llibret. Com a molt, s'adaptava a les baixes i ajustava un pèl el dibuix sobre les característiques dels seus jugadors, però és molt fiable en l'esquema, és recognoscible».

La dura remuntada del Mallorca, que va capgirar un 2-0 en el partit decisiu, va propiciar la fi de la relació entre Martí i el Deportivo. «Va ser massa conservador, deixant jugadors ofensius a la banqueta que en condicions normals haurien estat titulars. No va sortir a sentenciar l'ascens i el va acabar perdent», finalitza Cobas. A Girona, Martí tindrà la tercera oportunitat per pujar a l'elit.