a contrastada qualitat ofensiva que té el Girona va quedar ahir perfectament definida en la jugada del tercer gol. Amb Borja García, Jairo i Jonatan Soriano de protagonistes, arrencada des del mig del camp en conducció fins la frontal de la gran, passada a la banda esquerra, assistència de primeres i rematada impecable al segon pal. Un pim-pam que liquidava definitivament el partit.

Abans d'això, però, el Girona també va definir perfectament el que reclama constantment aquesta Segona A: posar-se el mono de treball quan l'equip rival et pressiona i tu estàs tancat a la teva pròpia àrea. Només resistint així, els partits es tiren endavant i les victòries acaben arribant.

Per tant, l'estrena de Pep Lluís Martí a la banqueta del Girona va permetre veure les dues cares que haurà de tenir l'equip. No n'hi haurà prou amb la qualitat si no hi ha intensitat i patiment, i probablement amb intensitat i patiment, però sense qualitat, tot plegat no donaria tampoc per aconseguir l'objectiu de l'ascens.

Per tant, caldria estar satisfets que en només quatre dies de feina, el nou entrenador hagi contagiat als seus jugadors del ritme que s'ha de seguir.

Una altre cosa és el Halloween particular que es va muntar després del partit. El tècnic balear no sabia com havia de respondre a la sala de premsa. A preguntes en català dels mitjans que sempre acompanyen el Girona, l'oposició ferma i radical d'un petit grup de periodistes locals, que no entenia com es podia fer servir una altre llengua que no fos l'espanyola. Fet que demostra que bé que va sortir molts cops fora de casa i veure que fora de la teva pròpia porta hi ha un món de colors i no només tenyit de gris caspós. I malgrat la victòria, una preocupació: pendents de Stuani, que va marxar lesionat abans d'hora.