L'estrena de Josep Lluís Martí al capdavant de la banqueta del Girona va ser la somiada per tothom. Victòria a Almendralejo, tres punts al sarró i una imatge de solidesa i instint que poden tornar a ser les bases d'un equip canditat a tot. Hi va haver clarobscurs també, com els primers minuts de la segona part, en què arran de l'1-2 el Girona va patir, però en línies generals l'era Martí va començar notablement. El dubte rau ara en saber si el tècnic balear serà capaç de mantenir la imatge i eficàcia que va ensenyar diumenge l'equip d'aquí a final de temporada. Amb el triomf a Extremadura, el Girona ha arribat al primer terç de la Lliga amb 20 punts col·locat a la desena posició. Malgrat ocupar la zona mitjana de la classificació, el conjunt gironí no és lluny de res. Ni del play-off, que el marca l'Albacete amb 22, ni tampoc de l'ascens directe, que és a quatre punts (Almeria, 24). El Cadis, això sí, de moment menja a part.

Els números del Girona no serien dolents si no fos perquè el club s'ha fet un tip de dir obertament que l'objectiu de la temporada és l'ascens a Primera Divisió. I, en aquest escenari, els 20 punts que té el Girona un cop transcorregut el primer terç de campionat són insuficients. Almenys aquesta temporada. Això és el que diu la classificació d'enguany i el que confirmen la majoria de precedents de les últimes temporades. No tots, perquè sense anar gaire lluny, el Girona que va pujar a Primera Divisió el curs 2016-17 havia sumat a la 14a jornada només un punt més que els que té ara (21). Això sí, era tercer a la classificació instal·lat de ple ja en la lluita per l'ascens directe. Menys punts fins i tot tenia la temporada 2015-16, en què va caure a l'eliminatòria final per pujar contra l'Osasuna. Aquell cop, el conjunt que dirigia Pablo Machín en sumava només 17 i era catorzè després del primer terç de curs. Una espectacular segona volta va fer que els gironins acabessin quarts i lluitessin per pujar al play-off sense èxit.

Com un coet anava, per contra, la temporada anterior (14-15) l'any dels 82 punts. Aleshores, a la 14a jornada, el Girona en sumava 29 i era segon a la taula de classificació empatat amb el Las Palmas, líder. El Betis, que era sisè llavors amb 21 punts, va acabar com a líder destacat de la categoria amb 84 punts.

Per trobar exemples d'equips que hagin escalat des de la zona mitjana de la taula al primer terç de Lliga fins a les posicions d'ascens directe a final de Lliga cal fixar-se sobretot en el Leganés del curs 15-16. Els madrilenys tenien els mateixos 17 punts que el Girona després de 14 jornades lluny de les posicions de privilegi. Tanmateix, la remuntada del Leganés va ser completa i va acabar el curs en segona posició amb 74 punts, només superat per l'Alabès. Un altre exemple per tenir fe és l'Osasuna de l'any passat. Els navarresos eren setens amb 22 punts a aquestes altures de Lliga, força lluny de l'ascens directe. Ara bé, poc abans de l'equador de la temporada van posar una velocitat de creuer que els va fer imparables per acabar primers amb 87 punts. El Deportivo 11-12, de la mà de José Luis Oltra, va viure una situació calcada.

En definitiva, no hi ha res perdut a aquestes altures, però per assolir l'ascens directe, el Girona ha de començar a encadenar victòries per anar escalant a la taula i eliminant rivals. D'aquí al maig hi ha temps.