Amb una quinzena d'anys com a futbolista professional, Jonatan Soriano pot «presumir» d'haver superat la barrera dels 15 gols en fins a set cursos diferents. D'aquests, n'hi ha quatre que ha arribat a la trentena. Una barbaritat. Xifres que parlen d'un excel·lent olfacte golejador, com ha demostrat anteriorment a Segona amb el filial del Barça, o també a l'estranger amb el Salzburg austríac o el Beijing Guoan xinès. Per això, jugar poc i sobretot no fer gols no ho estava portant gaire bé. A Girona, jugar amb un únic punta i que aquest fos Cristhian Stuani jugava a favor del col·lectiu, però en la seva pròpia contra. Fins diumenge, a Extremadura, quan va haver de rellevar l'uruguaià, que va notar una punxada a l'adductor. En el seu cinquè partit, i sense que aquest cop Ocón Arráiz li fes la guitza des del VAR com havia passat a Osca, va veure porteria i va estrenar el seu compte golejador en clau blanc-i-vermella. Un gol important, per a ell i també per a l'equip, que frenava l'allau local i deixava així el partit vist per a sentència.

«M'he tret un pes de sobre perquè portava quatre partits sense marcar. És cert també que estava jugant poc i sempre sortia amb el marcador en contra. Era una situació complicada. Gairebé no havia aconseguit generar cap ocasió i l'única que havia anat a dins me l'havien anul·lat. Poder ajudar l'equip fent gols sempre és important per a un davanter», valora Soriano en unes declaracions que feia públiques ahir el club. En elles, el del Pont de Vilomara explicava que després de l'arribada de Pep Lluís Martí a la banqueta i la primera victòria amb el nou tècnic «busquem l'estabilitat» perquè, segons el seu criteri, «un cop tinguem regularitat pel que fa als resultats i ens mostrem forts tant a fora com a casa, estic segur que estarem al davant de la classificació». Es mostrava també convençut que «la qualitat la tenim» i que només és qüestió que «tothom» a la plantilla aporti «mentalitat i intensitat» tant als «entrenaments» com també a cada «partit» perquè «si tots ho fem l'equip estarà a dalt segur».

Reconeixia igualment que «no és fàcil» adaptar-te a la categoria un cop baixes del capdamunt: «Part de l'equip ja hi era a Primera, on es jugava a d'altres estadis i hi havia molts viatges directes. Això és la Segona Divisió i hem d'adaptar-nos sabent sempre on som, jugar pensant així i oblidar-nos de la Primera Divisió. No hem de pensar ni en l'any passat ni tampoc en el que ve, només en aquest. Hem de córrer, lluitar, patir i treure els partits endavant».

Aquest divendres les opcions de ser titular es disparen perquè Stuani, amb una sobrecàrrega als adductors, és molt probable que descansi. Jugui o no, el que espera és que Montilivi sumi perquè l'equip torni a guanyar a casa, aquest cop amb el Tenerife. «L'afició sempre ha de ser important per a nosaltres. Venint d'un triomf com el de l'altre dia, el proper partit encara és més rellevant. Ens hem de fer forts a casa, on hem de sumar molts punts. Els nostres seguidors han de jugar un paper molt important, encara que no sigui des de la gespa, sinó a fora».