Pot ser perquè es diu Juan Carlos. O pot ser perquè es diu Martín. O qui sap si pel fet de ser de Guadalajara, que no ven excessivament, però el cert és que quan l'actual porter del Girona FC va arribar el passat estiu a Montilivi, molta gent preguntava per ell i a molts els feia la sensació d'haver fitxat un porteret.

Insisteixo, crec que és més per qüestions de màrqueting que de vàlua esportiva. Entre altres coses perquè arribava a Girona un porter de dilatada experiència, amb gairebé 200 partits repartits en diversos equips de la Lliga de Futbol Professional, i entre ells 53 partits a Primera Divisió, amb les samarretes del Còrdova i el Rayo Vallecano.

Però vaja, conegut o no inicialment i camí de fer 32 anys, Juan Carlos ha resultat ser un dels jugadors més fiables en aquest irregular primer terç de la temporada. Algun dia molt puntual ha semblat que podia haver fet alguna cosa més en algun gol, però per contra té moltes més accions a favor que han salvat l'equip de gols que semblaven clars. Hi ha partits en què es pot assegurar sense por d'equivocar-se que ha donat punts al conjunt gironí.

Juan Carlos s'ha fet amb la titularitat sense que ningú li hagi discutit res, i deixant el seu company Asier Riesgo de moment en la parada del bus que porta a la Copa del Rei. Perquè, si res canvia, aquest noi nascut a Guadalajara, i de cognom Martín, continuarà sota pals en els partits de Lliga.

Per cert, ocupant la plaça d'un Yassine Bounou que va deixar Montilivi camí de Sevilla perquè no volia jugar a Segona Divisió A, i que, pel que sembla, tampoc ho farà gaire a Primera Divisió. Si és que ja ho hem dit altres vegades, el futbol té aquestes coses.