Divendres, abans de començar el partit contra el Tenerife, el Girona va retre un homenatge a Pepe Pinto que demà, dilluns, farà 90 anys. Un absolut desconegut per a una gran part de la jove massa d'aficionats que ha anat guanyant el Girona en els últims temps, el defensa nascut a Antequera va jugar en dues etapes diferents a Vista Alegre, la primera a l'inici de la dècada dels 50 i la segona per tancar la seva carrera entre els anys 1965 i 1967 després d'haver passat per la Primera Divisió amb el Barça, amb qui va guanyar una Lliga i una Copa de Fires (avui en dia, Europa League) i el Valladolid. Un cop retirat, Pinto, que continua vivint a Girona, va entrenar el mateix Girona i la majoria de principals equips de la demarcació com Figueres, Olot, Banyoles, Palamós, Vilobí, Guíxols, Palafrugell... Autèntica història viva del futbol gironí a qui, amb bon criteri, el Girona va voler homenatjar divendres com, sense cap mena de dubte, també hauran de fer d'aquí a uns anys les futures juntes directives amb la figura de Cristhian Stuani. En poc més de dues temporades a Montilivi, el davanter ja és un dels grans protagonistes de la història del club. I apareix en les pàgines més cridaneres d'aquesta història.

«Orgullós d'arribar als 50 gols en aquest meravellós club. Girona FC, tu em vas escollir i jo et vaig escolllir. Junts intentarem que n'arribin molts més», escrivia el mateix Stuani dimarts a les xarxes socials per celebrar que en la victòria al camp de l'Extremadura havia arribat al mig centenar de gols amb la samarreta del Girona. Divendres, contra el Tenerife, un gol de penal del davanter uruguaià va acabar donant tres punts més a un Girona que, ara com ara, i això ja és la tercera temporada que està passant, no s'entendria sense els gols del jugador nascut a Tala. En les dues úniques temporades del club de Montilivi a Primera Divisió, Stuani va aportar una vintena de gols per any i ara, a Segona Divisió, i en un complicat inici de curs amb el canvi d'entrenador pel mig, les aspiracions gironines de lluitar per l'ascens passen, en bona part, pel seu encert de cara a gol. El penal de divendres contra el Tenerife va ser el seu desè gol de la temporada. 10 gols en 12 partits jugats, una mitjana espectacular que el converteixen en el màxim golejador de la categoria, per davant d'Ortuño (Oviedo) i Suárez (Saragossa) amb 9, i en una espècie de monocultiu en l'atac gironí: ha marcat 10 dels 19 de l'equip en aquesta temporada.

I en futbol, els gols s'acaben traduint en punts. O sigui, en resultats. El futbol és un joc col·lectiu però, de moment, aquesta temporada el Girona és un equip amb Stuani al camp i un altre quan l'uruguaià no hi és. El golejador ha jugat 13 dels 16 partits de Lliga i amb Cristhian Stuani al camp els gironins han sumat 22 dels 36 punts possibles (7 victòries, 1 empat i 4 quatre derrotes), mentre que sense el Girona ha fet 1 punt de 9: empat contra l'Sporting de Gijón a Montilivi en la primera de jornada de Lliga i derrotes als camps de l'Albacete i de l'Almeria. I aquí arriba un nou problema: Com guanyar sense que jugui Stuani? El davanter no serà diumenge vinent a El Toralín per jugar contra la Ponferradina perquè marxa amb la seva selecció per jugar dos partits amistosos contra Hongria i Argentina. I per als més pessimistes, o realistes, el Girona no guanya un partit de Lliga sense la presència de Cristhian Stuani des de fa més d'un any: 0-1 al camp del València, el 3 de novembre del 2018, amb gol de Pere Pons.