13 de novembre de 2019
13.11.2019
Diari de Girona

Pep Lluís Martí: «He intentat donar una mica d'aire, confiança i llibertat al vestidor»

L'objectiu és molt lluny però el balear confia a assolir a Girona l'ascens que se li va escapar amb el Tenerife i el Deportivo

13.11.2019 | 00:00
Pep Lluís Martí: «He intentat donar una mica d'aire, confiança i llibertat al vestidor»

La il·lusió sembla haver tornat a Montilivi amb l'arribada de Pep Lluís Martí. Almenys els resultats hi són i a partir d'aquí, l'equip ha començat a escalar llocs a la classificació de Segona i a veure's més a prop de l'ascens. El tècnic balear és poc de sortir als mitjans i de fer entrevistes. Se li nota d'una hora lluny des que va arribar. Tanmateix, el posat seriós i fred que ha ensenyat fins ara es trenca de seguida en el cara a cara tot xerrant del seu pas pel Mallorca B de Tristán i Luque de l'any 1998. Somriu. Per fi. El missatge és clar: «Ponferrada, Ponferrada i Ponferrada». No hi ha res més enllà de diumenge per al tècnic balear que no té por de pronunciar la paraula ascens ni de reconèixer que és l'objectiu real del club.

De fer un 6 de 6 per començar se'n diu arribar i moldre.
Cada diumenge quan sortim al camp cerquem guanyar els tres punts. Fins ara ho hem fet però ja és passat. Ara els que ens pertoca és guanyar-ne tres més a Ponferrada.

M'imagino que està satisfet de com li van les coses fins ara.
Sí. Sobretot per la predisposició dels jugadors i la manera d'interpretar el que els demanem. També per l'actitud a l'hora dels entrenaments i dels partits. Són nois que estaven en una situació de molta responsabilitat. Ells mateixos s'estan generant molta responsabilitat per aconseguir l'objectiu i l'objectiu només s'aconsegueix fent feina cada dia i setmana rere setmana. No cal pensar més enllà. L'objectiu final només s'aconsegueix guanyant cada diumenge.

Quin vestidor s'ha trobat? Li ha calgut fer gaire feina psicològica?
Hem hagut d'intentar donar una mica d'aire en aquest aspecte. No només es tracta de donar-los-en ara que arribem, sinó de donar-los molta llibertat i confiança. També cal demostrar-los que són molt bons en el dia a dia i que tenen la qualitat per aprofitar-la.

És la plantilla de més qualitat que ha dirigit?
Totes tenen la seva qualitat. Evidentment aquesta és la millor perquè és la meva. Hi ha molt bons jugadors i també un molt bon grup humà, que és molt important també. Fa quinze dies que hem arribat i poc a poc ens anirem coneixent més tant jo a ells com ells a mi per poder treure'n el màxim rendiment de cadascun. Cada dia és un repte i una assignatura per a mi per a què els jugadors interpretin el que jo vull d'ells. Som en aquest procés.

L'ha sorprès algun jugador en l'aspecte personal?
Tots. Des de fora es veuen coses però quan arribes a dins del vestidor en veus d'altres, que sorprenen. Tots tenen virtuts aprofitables. Tant en l'aspecte professional com humà són molt bons futbolistes i bones persones.

A Asier Riesgo ja el coneixia d'haver-hi coincidit a la Reial Societat el 2008. Com és això de dirigir un excompany?
No és fàcil. Ja em va tocar a Tenerife amb en Víctor Casadesús. La sort és que és l'Asier. Potser la gent no el coneix gaire, encara, però la seva personalitat, el seu tarannà i la seva professionalitat faciliten molt les coses. A més a més en una posició molt difícil perquè només pot jugar un porter i els tres que tenim fan mèrits per fer-ho. Ho porto de la millor manera possible sabent mantenir les distàncies, independentment que l'amistat existeixi.

De moment se l'ha vist somriure poc durant les conferències de premsa. Com és com a entrenador? És dur, seriós, dialogant...?
A mi les conferències de premsa i mitjans de comunicació sempre se'm veurà molt recte i diplomàtic. No m'agrada ser protagonista i soc partidari de quedar-me en segon pla. Ara mateix però, els entrenadors són els màxims responsables molts de cops del club perquè xerren dues o tres vegades per setmana amb els mitjans. soc una persona molt exigent i alhora comprensiva amb els jugadors perquè he tingut la sort de jugar i sé el que és voler fer coses al terreny de joc i que, de vegades no surtin. L'exigència està per sobre de tot. M'agrada molt que tot estigui controlat però també que els futbolistes puguin gaudir de la seva feina.

Té la sensació que l'afició encara no ha paït el descens de l'any passat i, després d'Eusebio Sacristán i Unzué, ara demana mà dura?
El que demana l'afició és guanyar. És el que volem i ens uneix a tots. És normal. La gent vol que l'equip interpreti bé el partit i el guanyi.

Va deixar ben clar a la presentació que l'objectiu no havia canviat i que continua sent l'ascens. És un missatge seu o del club?
Sóc realista. Amb aquesta plantilla el propòsit d'enguany és el que és. Ens trobem en la circumstància d'intentar assolir l'objectiu final. Ara bé, sempre dic que això passa per anar aconseguint miniobjectius setmanals i el proper és guanyar la Ponferradina. Per aconseguir aquest desitjat premi hem de fer feina setmanalment perquè només podem guanyar tres punts cada setmana. No podem perdre cap moment en pensar res més que no sigui guanyar a Ponferrada.

Dir tant el mot«ascens» des de la pretemporada pot arribar a ser contraproduent?
Si s'hi fixa quan m'ho ha preguntat abans no l'he pronunciat. És l'objectiu, el premi i a on volem arribar. No crec que aquesta paraula sigui dolenta ni que sigui bona. És la realitat. El meu objectiu principal a dia d'avui és guanyar a Ponferrada i a partir d'aquí, m'acostaré més a l'anhelat ascens. Ara sí que l'he dit la paraula.

Per què considera que al Girona li costa tant definir el seu estil després de cinc anys a Machín?
Soc de les persones que considero que no hi ha equips defensius ni ofensius. soc dels que vull un equip sòlid, compacte, ben ordenat, sense pràcticament fissures i que sigui molt equilibrat. Aquesta és la paraula clau per a mi: equilibri. Vull un equip que sigui capaç de defensar, però fer-ho perquè quan recuperi la pilota sigui capaç d'atacar i fer mal. I que quan la perdi, l'equip contrari no ens pugui fer mal. Això és el que vull.

S'ha plantejat de jugar amb tres centrals i dos carrilers?
Sí. Tenim aquesta possibilitat i segurament durant la Lliga ho farem. El que no es pot fer és voler jugar amb tres centrals i no haver-ho entrenat.

En què ha canviat el Girona de Martí respecte el d'Unzué?
No l'hi puc dir. No es tracta de canviar o no. Les comparacions no ens duen enlloc. El que sí que volem és ser un equip agressiu, que recuperi, ambiciós, que xuti a porteria i que centri. Ho estem cercant.

Stuani és el millor davanter de la categoria?
Per a mi, Stuani, Gual i Jonatan Soriano són els millors perquè són els meus. No els canvio per cap altre.

De places d'ascens directe n'hi ha dues encara o ja n'hi atorga una al Cadis?
Sempre dic que aquesta categoria és molt igualada i de la mateixa manera que s'han aconseguit uns punts d'avantatge, es poden perdre. Són circumstàncies per a tothom això. Al Cadis l'hem vist les dues darreres temporades estar a molt a prop d'entrar al play-off i al final no ho va fer per una ratxa de jornades sense guanyar. Fins que no es té matemàticament el que cerca mai es pot dir que està tot arreglat.

Quin mínim de punts considera que s'ha de tenir al final de la primera volta?
Ja sé que seré molt pesat i al final tothom es cansarà de sentir les meves rodes de premsa i entrevistes perquè sempre dic el mateix, però soc així. Sempre ho he estat tant com a jugador com ara d'entrenador. El que vull només són els tres punts de diumenge. No penso més enllà. Si em pregunta quants punts he de dir? Quants en queden? Són els que vull. Sé que és molt difícil perquè quasi cap equip ho fa. Ara parlem de la dificultat d'encadenar tres victòries i nosaltres tenim aquest repte diumenge.

Des de la direcció esportiva ja es va dir que es miraria de reforçar el pivot defensiu. Vostè, com a expivot, quina importància dóna a aquesta posició?
Totes les posicions són importnats però per sobre de tot és clau tenir un grup equilibrat. I nosaltres el tenim. Sempre hi ha coses que agradarien més o menys però considero que tenim un equip equilibrat amb jugadors polivalents. No ens ha de preocupar. Una altra cosa seria que juguéssim amb un únic pivot i dos interiors per davant, que no és el cas. Ara juguem amb doble pivot. Podem tirar perfectament amb els jugadors que tenim i si al final trobem alguna situació que ens pugui ajudar, ho farà, però l'important és tenir una plantilla equilibrada com la que tenim.

Es plantejar demanar algun altre regal pels Reis a la direcció esportiva?
De moment, els tres punts de Ponferrada. A partir d'aquí suposo que farem feina per millorar. Tot el que sigui per millorar sempre serà bo. Si no és per millorar...I és difícil millorar el que tenim, que és molt i bo.

Que al cap de pocs mesos de retirar-se el Tenerife li obrís les portes per dirigir l'equip, vol dir que ja tenia fusta d'entrenador?
És cert que durant tota la meva carrera com a jugador he tingut molts tècnics que em deien «penses més com a entrenador que no pas com a jugador» o que era la seva prolongació al camp. Sempre m'ha agradat agafar apunts i he pensat que en el dia demà ser entrenador. Tot i això no te n'adones de la magnitud de la feina d'un entrenador i dificultats que té fins que no s'hi arriba. Tot passa per dominar un grup de 24 persones diferents, saber transmetre'ls els que vols d'ells en cada moment. És llavors que t'adones que ja no dorms igual, que la feina no s'acaba a les 3 de la tarda després de l'entrenament, sinó que estàs tot el dia treballant...

Ha arribat acompanyat de Fabián Rivero i José Manuel Ramón, Monchi. Quines tasques faran cadascun?
Fabián és el segon entrenador. És una de les meves mans dretes. Llegeix molt bé el futbol i s'adapta perfectament a les meves necessitats. És capaç de corregir-me coses importants. Com també en Monchi com a entrenador de porters, juntament amb l'Omar, que és una persona que em dirà les coses a la cara i m'estirarà les orelles quan vegi que m'estic equivocant. Això és el que vull, persones a la vora meu que no em ventin copets a l'esquena tot el temps, sinó que puguin corregir-me quan m'equivoco.

A Rivero el va conèixer a Tenerife o abans a Mallorca?
El vaig conèixer a Palma perquè ell jugava al Mallorca B amb el meu germà aleshores. Tot i això, quan vaig arribar a Tenerife es va incorporar al meu equip tècnic perquè ja treballava allà i des de llavors que ve amb mi. És una persona molt important per mi.

L'entrenador de porters és en Monchi o l'Omar?
Ho són tots dos. En Monchi ha vingut com el meu entrenador de porters. L'Omar ja hi era i coneixia els porters. Per això he volgut mantenir aquesta figura.

Curiosament el seu darrer partit com a professional va ser un Mallorca-Girona de la penúltima jornada de Lliga de la temporada 2014-15. Després d'aquell 0-1 veia el Girona a Primera?
Sí, sobretot després del partit i tinguent l'última jornada a casa. Tot semblava indicar-ho. Al final, en futbol mai es pot dir què passarà fins al darrer moment. Més exemples dels que ha tingut el Girona no podem trobar.

Què costa més de pair, perdre dos play-offs per un gol com en el seu cas amb el Tenerife i Deportivo o que s'escapi l'ascens per culpa d'un gol d'un rival que no s'hi juga res en l'afegit com en el Girona-Lugo?
Uff... Trobo que tot és fotudíssim. Tot el que no sigui el que es vol o se cerca. No ja un gol per pujar, sinó per exemple no guanyar a Ponferrada ja és fotut. Perdre o no guanyar a Ponferrada no és el que cerquem, per tant ja és fotut.

Girona és el lloc ideal per treure's l'espina?
Sí, suposo que és l'exemple on em puc mirar. El Girona i Machín van necessitar tres anys i tres cops per aconseguir-ho i aquest serà el meu tercer intent de pujar a Primera divisió. Per què no?

Ha tingut temps d'anar a Manchester a veure's i parlar amb els propietaris?
Encara no. Hem parlat un parell de cops per telèfon. En teoria, el primer dia que ens puguem escapar, hi anirem, xerrarem i ens coneixerem més en persona, no només per telèfon. Al final anem de la mà plegats.

Què li passava pel cap quan a d'Almendralejo un periodista local no deixava preguntar en català a la conferència de premsa?
Són coses que passen i a les quals no cal donar-hi més voltes. L'Extremadura va fer un comunicat excepcional amb el que ells vertaderament pensaven. Tothom té la llibertat per poder-se expressar com vol. Si els nostres aficionats volen sentir el seu entrenador en català, encara que sigui en mallorquí que s'entén perfectament tot i que sempre hi ha alguna paraula diferent, ho ha de poder fer. Al final si la gent ens vol escoltar d'una manera, doncs d'una manera i si ho vol d'una altra, doncs de l'altra. No tinc cap problema en xerrar en castellà o en fer-ho en català.

Com és el seu dia a dia a Girona?
De moment, només pràcticament soc al PGA i tot el temps veig aquests camps. Encara no els he pogut trepitjar i miri que m'agrada jugar a golf! Només soc a l'oficina i al camp. Estava cercant pis, ara ja n'hem trobat al centre. Mirarem d'habituar-nos aviat. Encara no hem tingut temps de poder conèixer la ciutat ni res. Ha estat un procés intens amb molta feina. Espero que d'aquí a poc pugui orientar-me per la ciutat i conèixer-la una mica més.

Test de 10 preguntes

Jurgen Klopp o Pep Guardiola?
De tots dos es poden treure coses però Guardiola ha estat una referència al futbol espanyol. N'he d'aprendre molt, d'ells. Són a un altre nivell.

Messi o Cristiano Ronaldo?
Messi.

Stuani, Kanouté, Aduriz o Diego Tristán?
Buf! Ara sí que m'ha mort. Em quedo amb Stuani, el meu. En Fredi (Kanouté) era un espectacle com a jugador. En Diego tenia una genialitat diferent. Amb l'Aduriz, amb qui ens uneix una gran amistat, és un rematador dels que en queden pocs.

Premier League, Calcio o Bundesliga?
Premier.

Sap quant val un abonament de gol del Girona?
No.

Permet els mòbils al vestidor?
No.

A quantes plataformes digitals està abonat?
A una i prou. Miro principalment futbol. Quan tinc temps de relaxar-me, el que més miro és el canal Golf perquè amb dos minuts quedo adormit i el faig servir com a somnífer (riu).

Quines xarxes socials fa servir?
Les faig servir ben poc. Totes les meves publicacions a Twitter normalment les ha de fer algú per mi perquè no domino gaire.

El Martí jugador s'entendria amb el Martí entrenador?
Em sembla que sí perquè tenim més o menys la mateixa mentalitat. Aquesta mentalitat que tenia jo com a futbolista és la que vull donar als meus jugadors. Interceptar tot allò negatiu i treure'ls-ho del cap. Donar-los el màxim de coses positives. La meva manera de pensar com a jugador és molt semblant a la d'ara. Tot i que com a capità ja feia funcions molts cops, mig d'entrenador.

Què és el primer que ha conegut de Girona?
No he vist res encara. No he tingut temps. La fleca, el supermercat de prop de casa nostra i poca cosa més...

Què escolta al cotxe?
Música. No escolto mai programes esportius ni llegeixo diaris. Només una mica les notícies per saber què passa al món.

Quin és el darrer concert al qual ha anat?
Em sembla que va ser un remember de Manolo García no fa gaire. M'agrada aquesta música pop dels anys vuitanta-noranta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook