Les imatges queden gravades a la retina. Aquell cop de cap d'Ortuño, letal com sempre, per batre Santamaría. Becerra volant després que Yuri hi posés la testa. O Cristian Herrera, precís, tocant la pilota suau amb l'esquerra. No són del mateix partit, però sí que hi tenen el Girona com a protagonista i un escenari calcat: El Toralín. Un d'aquells estadis que s'ennueguen, dels que no és fàcil sumar-hi. Allà, els blanc-i-vermells hi han viscut de tot. És més, han sumat més derrotes que no pas victòries. Ara bé, quan hi han guanyat la celebració ha sigut sonada perquè el premi aconseguit s'escriu amb majúscules. Les dues alegries a Ponferrada són de les que difícilment s'obliden i que han tingut rellevància. El Girona hi torna aquest diumenge amb el record encara dels dos triomfs recents. Dos resultats per a la història, per tot el que acabarien significant. Un d'ells, deixava una permanència en safata. I l'altra, es traduïa en una històrica classificació per al play-off. Aquest cap de setmana, si es repeteix la història, l'equip encadenarà per primer cop aquesta temporada tres victòries. D'al·licients, per tant, no en falten.
Sis cops ha visitat Ponferrada el Girona i no sempre hi ha sortit amb punts a la butxaca. Se n'ha endut tres derrotes. La primera, ja llunyana al temps. Un 3-1 el mes de juny del 1954. Més recents són les altres dues ensopegades. Un 2-0 a principis del 2013, amb un botxí anomenat Iván Moreno, autor dels dos gols. Més sever va ser el 3-0 del curs 14/15; aquell dia, Rubén Sobrino va fer una exhibició i Pablo Machín se'n va enamorar. Maquilla l'estadística l'empat (1-1) de la temporada 10/11 amb gols de Saizar i Chechu. Tots ells, partits que han quedat enrere i que cal desenterrar per tenir-ne algun record. Ara bé, quan els gironins han guanyat al Toralín, les conseqüències han sigut majúscules. La primera victòria s'escrivia un 31 de maig del 2014. Instal·lat en places de descens des de feia cinc mesos, l'equip afrontava la penúltima jornada amb la necessitat de guanyar per tenir alguna opció de salvar-se en el darrer partit. El Ponferradina tenia gairebé lligada la permanència, però no pas assegurada. Ortuño va avançar els blanc-i-vermells ben aviat, amb un cop de cap a la sortida d'una falta lateral. Tato va tenir la sentència al segon temps però un defensa va salvar sota pals i a última instància. Poc abans que Berrocal empatés el partit caçant una pilota morta a l'àrea tot afusellant Becerra. Durant uns minuts, el Girona estava descendit matemàticament i necessitava un gol per tenir encara opcions de salvar la categoria. Fins que va aparèixer Ortuño. Al 79 va saltar més que ningú tot connectant una precisa centrada de Juncà des de la banda esquerra. Amb aquell 1-2, l'equip s'enfilava fins als 48 punts, però continuava quart per la cua i, per tant, en places de descens. Va necessitar arrodonir la festa set dies després, guanyant el Deportivo a Montilivi (3-1) i segellant una salvació que semblava impossible unes setmanes enrere. Pablo Machín, que havia agafat al març un equip que semblava mort, aconseguia així el seu primer miracle a la banqueta.
Un gol de «play-off»
Amb el mateix entrenador i una plantilla bastant diferent s'hi presentava el Girona dues temporades després. Les circumstàncies i el que hi havia en joc tampoc tenia res a veure. L'equip, després d'una primera volta irregular en què havia esquivat pels pèls caure en places de descens, es presentava al Toralín a l'última jornada amb la possibilitat de classificar-se per al play-off d'ascens per segona temporada consecutiva. Començava el cap de setmana en sisè lloc, amb dos punts d'avantatge respecte a Osasuna i Alcorcón, setè i vuitè, respectivament. Per assegurar-se un lloc de promoció necessitava puntuar i tot depenent del resultat tancaria la Lliga regular més amunt o més avall a la classificació. Al davant, un Ponferradina que se la jugava. Els del Bierzo, llavors dirigits per Rubén Vega, eren cinquens per la cua amb un punt més que el Mallorca, llavors en descens. Depenien dels mateixos i també del que fessin els balears, que jugaven al camp d'un Valladolid que ja havia fet els deures i que no tenia pas cap al·licient.
Què va passar? Que els nervis van jugar una mala passada al conjunt local, mentre que el Girona, més sòlid i encertat al llarg dels 90 minuts, s'acabaria emportant una victòria d'or que confirmava la seva millora i que posava la cirereta a una segona volta de llibre. És cert que el central Andy va estavellar una pilota al travesser a la primera meitat, però poc més va inquietar el Ponferradina. No només es va quedar sense marcar l'equip local, sinó que va veure com el Mallorca guanyava a Pucela (1-3). A més, un gran contracop conduït per Borja García el va culminar Cristian Herrera al minut 86 amb el gol que significaria el definitiu 0-1. El resultat va fer que els de Machín tanquessin la Lliga en quarta posició, tenint el camp a favor en la primera eliminatòria del play-off. Ronda que van superar eliminant el Còrdova a doble partit. Per la seva banda, al Bierzo es va plorar el descens. No ha sigut fins aquest passat estiu que s'ha recuperat la categoria que llavors es va perdre. És, per tant, l'últim Ponferradina-Girona que es recorda. El més recent. Hi haurà ànims de revenja?
