15 de novembre de 2019
15.11.2019

Quique Cárcel: «Stuani estarà almenys fins a final de temporada al Girona»

El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, viu una temporada de sobresalts i la pressió de tornar el club a Primera · De moment ja ha hagut de canviar de tècnic (Pep Lluís Martí per Unzué) després d'admetre que sis derrotes en onze jornades eren massa per a un aspirant a l'ascens · En l'entrevista també parla del futur de Stuani: té contracte fins al 2022, però afirma que no sap què pot passar a l'estiu: «Potser hem pujat i sento que és el moment de marxar, o potser no ho hem fet i també ho penso»

15.11.2019 | 01:27
Quique Cárcel: «Stuani estarà almenys fins a final de temporada al Girona»

Qui s'hi juga més aquesta temporada, el Girona o vostè?
Considero que és el mateix, jo soc part del Girona. Tots dos ens hi juguem molt després d'un descens traumàtic, per inesperat. Aquest any ho hem fet tot per intentar tornar a Primera tot i saber que és molt complicat.

Hi ha en joc la viabilitat del club?
No, no crec que la paraula sigui «viabilitat». Aquesta temporada tenim l'ajuda de La Lliga pel descens i hem fet vendes importants, aquesta és la realitat, i per això dic que ho hem fet tot per intentar pujar. Els propietaris del club tenen una idea molt clara i el futur està garantit. Però si hi ha un any que podem tenir més opcions per pujar és aquest.

Si no es puja el risc és acabar a l'estiu com el Las Palmas o el Deportivo, clubs amb problemes econòmics per no haver pujat just després de baixar?
Aquests clubs que em diu arrosseguen problemes des de fa anys. No és una cosa de la darrera temporada. Hi ha clubs històrics a Segona que es poden trobar en aquesta situació, però per fortuna el Girona no, no té cap problema de deute. I això és bàsic. Ara bé, la massa social que poden tenir el Saragossa o el Deportivo és molt més gran que la nostra. Segurament no tenim la necessitat que tenen aquests clubs de pujar, però a la vegada ells disposen d'una massa social més àmplia.

Aquest hivern caldrà tornar a patir per si marxa Stuani?
Jo crec que no. Stuani va fer una aposta ferma per continuar al club, amb la idea d'intentar tornar el Girona d'on mai havia hagut de marxar. I el club també va fer aquesta aposta cap a ell. Està molt involucrat en el projecte i la idea és que Stuani seguirà al Girona almenys fins a final de temporada. Què passarà després, sí que ho veig diferent. Stuani segueix rendint a un bon nivell i està clar que un altre any a Segona el veuria més complicat, sense que això vulgui dir que fos impossible. Aquest Nadal Stuani continuarà.

El Girona no sap a què vol jugar des que va marxar Machín?
El post-Machín sempre havia sabut que seria difícil. Amb ell l'equip havia rendit a alt nivell, amb una manera de jugar molt clara. Difícilment qui vingués darrere seu podia arribar als seus números. La Primera Divisió és molt complicada. La nostra lliga era la que era i el curs passat durant bona part del campionat la vam viure de manera tranquil·la i bona, amb un equip que en molts moments jugava bé a futbol. Tot anava bé, però és veritat que aquells últims 10 partits ens van condemnar. Tot allò que havíem fet va quedar en no-res i ara tot es veu d'una altra manera. L'estil de joc es va canviar. Eusebio va mantenir algunes estructures que s'havien fet amb Machín però el seu segell era diferent, volia tenir més la pilota. Ara, amb la idea de pujar, la idea és seguir confiant en la gent jove i que el Girona jugui bé a futbol. Amb Unzué vam intentar mantenir això i amb Martí també, perquè li agrada jugar a futbol, tot i que potser sí que s'adapta més al que requereix la Segona Divisió.

L'entorn l'acusa de voler que el Girona jugui com el Barça.
Jo respecto totes les opinions, però jo no vull convertir el Girona en un Barça. Ni tinc els diners, ni el pressupost, ni la idea de fer un equip que sigui millor que el contrari jugant la pilota a Primera Divisió perquè això és inviable. Però sí que m'agrada créixer, millorar i fer les coses bé. Al final els equips que són protagonistes amb la pilota són els que van bé, parlant de Primera, i nosaltres hem de tenir les dues coses. No podem córrer més que ningú si no tenim la pilota. Al final és trobar l'equilibri. A mi m'agrada el bon tracte de la pilota però l'única idea és competir al màxim.

També es diu que el Girona necessita un perfil Bordalás.
Quan va marxar Machín hi havia dues vies. Podíem haver portat un entrenador molt més defensiu, que s'adaptés molt més a la tipologia que tenia ell. I alerta, que no vull dir que Machín fos defensiu, però sí que l'ordre, la competitivitat, la mentalitat, eren molt reconeixibles amb ell i en canvi amb Eusebio i Unzué s'ha perdut una mica aquella identitat. La idea és la mateixa, que tot flueixi, que tot torni a rutllar. Jo accepto la crítica i n'intento aprendre.

L'estiu passat es va plantejar dimitir?
Dimitir no és la paraula. Jo necessitava, primer, un descans. Entenc que la gent busqui culpables al fracàs de baixar de Primera a Segona però tinc la gran sort que la propietat confia molt en mi i que la gent que tinc al meu entorn al club té un gran respecte per mi, i això em fa tirar endavant. Penso que estic al millor club del món per poder treballar i això em fa sentir una persona privilegiada. Entenc la crítica, que lògicament ha existit, però des del club es respecta la meva feina i jo estic molt tranquil amb mi mateix perquè sé tot el que vaig fer l'any passat per intentar salvar l'equip i tot el que he fet aquest estiu per confeccionar la millor plantilla possible. Estic molt bé amb mi mateix, puc anar a qualsevol lloc amb el cap ben alt, tot i que això és futbol i els resultats manen, i ho hauré d'entendre si mai algú decideix que l'etapa de Quique Cárcel al Girona s'ha acabat.

Es plantejaria dimitir si no es puja aquest any?
Jo vaig firmar fa dos anys un contracte per quatre temporades, me'n queden dues més. La meva idea és anar pas per pas. Jo no estic pensant que em queden dos anys de contracte i que els vull fer sí o sí, perquè no sé com em sentiré a l'estiu, si hem pujat o no hem pujat. Potser hem pujat i sento que és el moment de marxar, podria passar també, o que no pugem i que també la tingui, aquesta sensació, o no. Ja ho decidiré en funció del que pugui sentir. Sí que em sento un privilegiat per treballar en aquest club, que he vist molt feble, també molt fort i que ara té un altre repte després d'una caiguda.

Quanta gent ha de ratificar una decisió seva?
Al final hi ha un tema obvi, que és l'econòmic, i fa que moltes vegades es digui un sí o un no. Quan poso un nom sobre la taula sento sempre que si jo crec que és la millor opció seguirà endavant. Que ningú miri més enllà ni culpi més enllà perquè seria injust. Al meu entorn, però, hi tinc gent que m'ajuda a treure les millors conclusions, tant aquí com des del City o de l'altra part de la propietat, que hi entenen molt de futbol.

Unzué es va guanyar una vida extra guanyant el Deportivo i el Racing?
Unzué ha fet una feina difícil, perquè s'ha trobat en un club amb una pressió molt alta i tenia uns jugadors que han tingut un estiu complicat, perquè per exemple n'hi havia que no se sabia si es quedarien o no. El problema és que l'equip ha sigut molt irregular. Semblava que arrencava però tornava a caure. Hem tingut moltes minicrisis. Els primers dos partits tens la sensació que no arrenquem bé, després guanyem el Rayo fent un bon partit i sembla que ja ho tens però caus a fora amb l'Almeria i el Cadis... i així fins que quan caus amb l'Elx t'adones que l'equip no estava fet per perdre sis partits en onze jornades. Aquesta és la realitat. També penso que l'ambient no era gaire favorable, ni al camp ni a l'entorn. No em sentia amb forces per rebatre-ho. Unzué no n'era el culpable, o l'únic culpable, però al final vam decidir fer el canvi i que vingués algú que comencés de zero.

Creu, com Granell, que Chicho serà algun dia l'entrenador del Girona?
Sí, sí, Chicho és un entrenador jove, que ha tingut un creixement brutal des que va arribar al club. Al Peralada no ho va tenir fàcil, però va crèixer, i també ho ha fet aquest inici de temporada fent de segon. Ha tingut una sortida molt fàcil, i al final, és obvi: Chicho és entrenador, no és una persona que pugui estar a l'àrea scouting o d'analista, perquè ell se sent entrenador. Jo vaig parlar amb ell de forma molt sana. El que tenia clar era que no el volia deixar a ell ni a ningú dins del cos tècnic per fer net. Chicho estava molt integrat en el dia a dia, coneixia moltes coses de l'equip, i volia un canvi radical. És un tècnic amb un futur immens, amb marge per seguir creixent.

Hauria pogut ser una alternativa quan opta per destituir Unzué?
Vaig posar Juan Carlos Moreno perquè el conec molt, li tinc molta confiança. Sabia que pel moment en què em trobava, m'anava bé per començar l'impacte per aquí, perquè era de les persones del cos tècnic que havien passat més desapercebudes. Ell, amb l'ajuda de la resta del cos tècnic, va fer un speach nou, i va impactar, va fer una bona setmana. Al final jo tenia decidit que seguiria treballant i buscant un entrenador.

Sobta destituir un tècnic sense tenir pla B.
Cadascú treballa a la seva manera. Jo soc una persona fidel. Em costa ser infidel, buscar un pla B quan encara tinc el pla A, perquè penso que és injust. Jo conec i m'he reunit amb molts entrenadors, jo ja tinc les situacions al cap. Com que sabia que hi havia gent del meu entorn que, arribat el cas, em podia portar una setmana l'equip, vaig sentir que el millor era fer-ho així. Per parlar amb gent i prendre decisions de manera més raonada.

Amb quants entrenadors es va reunir? Francisco, que ha sonat ara i a l'estiu, era realment un candidat?
Entre l'estiu i ara m'he reunit amb més d'una dotzena d'entrenadors. Sobre Francisco li diré que a l'estiu es va parlar amb ell. Era una de les opcions, una de les que m'agradava. Abans de portar Martí també el vaig trucar, no l'enganyaré. No m'agrada parlar de qui era l'opció número 1 o la 2 o la 3. A mi el que m'agrada és parlar amb diversa gent i veure'ls els ulls. Buscava un canvi d'estil, un canvi de mentalitat, una persona amb caràcter.

Què hi va veure als ulls de Pep Lluís Martí?
Fam. I al final la fam m'ha demostrat sempre que és una cosa clau. Ell sent que el futbol l'apassiona. És una persona que com a futbolista, tàcticament, ja es veia que li brillaven els ulls. És un entrenador que vol ser entrenador, aquesta és la seva passió, vol arribar a Primera després de no haver-ho pogut aconseguir en els dos intents anteriors, i això també m'agradava. Al final les persones que ens quedem a les portes som les que tenim més ambicions.

Veu brots verds ja després de dos triomfs seguits?
La Segona és una competició molt llarga. Encara tindrem moments difícils i hem de saber arribar molt bé al moment ideal. El que em preocupa és que la gent estigui tranquil·la. És clar que com abans veiem l'equip al màxim nivell, millor, però no és fàcil. Ara els rivals ens veuen com un gran, com un equip amb grans arguments, que si no juga un pot jugar aquell altre... ens respecten molt i això no ajuda. Abans ho vèiem com els petits, i ara estem a l'altre costat. Hem d'acceptar-ho amb naturalitat i no posar-nos més aquesta autopressió que tenim instaurada. L'objectiu és el que és amb el pressupost que tenim però ens falta un punt més d'humiltat, de saber que a Segona hi ha grans equips, grans jugadors i que tothom treballa molt bé. La temporada passada, tot i els últims deu partits que vam fer, sentia un confort més gran que no pas aquest curs, en què tot sembla que sigui una obligació.

El preocupa que jugadors com Gallar, Samu Sáiz o Diamanka sembla que no acabin de trobar el seu lloc?
Quan tens una plantilla llarga, amb bons jugadors, i amb molta competència, sempre hi ha jugadors als qui els costa més que a d'altres. El que juga menys sent que no té confiança i que el seu rendiment no està on hauria d'estar. L'important és que jo sé que s'adonen que han de fer un pas endavant, que no estan en la seva millor versió. I això és el principi essencial per a la millora d'un jugador. He tingut moltes reunions. Al final són gent jove, hi ha pressió, i se'ls ha d'ajudar. Els veig responsabilitzats que han de fer un canvi de xip. Moltes vegades les versions van de menys a més.

Té algú fitxat ja per al mercat d'hivern?
Fitxat? Ara mateix fitxat no tenim ningú.

Aparaulat? No em dirà que no busca el famós migcentre defensiu...
Queda un mes i mig per prendre decisions. Hem d'anar pas per pas. Avui si em pregunta quina posició reforçaria potser sí que li diria la del migcentre, però a la vegada sé que poden haver-hi lesions, que de sobte entri un jugador que comenci a jugar bé, ens porti un canvi de dinàmica i ens oblidem d'aquesta posició... no ho sé. Ara no és bo parlar del futur.

El test de les 10 preguntes

Quin és el millor moment del dia?
Quan arribo a casa i veig la meva dona i els meus fills.

Quants partits de futbol veu a la setmana?
Buff! No els tinc quantificats. Jo crec que entre televisió i directe, puc veure tranquil·lament entre deu i quinze partits.

Què escolta al cotxe?
RAC-1, Catalunya Ràdio i Los 40 classics.

Cada quant canvia de mòbil?
Depèn del que m'aguantin. Intento allargar-los la vida al màxim i no canviar-lo fins que es trenca. Ara porto un iPhone i espero que em duri dos o tres anys.

A quantes plataformes està abonat?
De televisió, a totes! Soc bastant assidu a jugar amb tres pantalles, per seguir partits de futbol. Tinc Movistar, tinc Netflix, tinc Amazon... les plataformes més o menys clàssiques les tinc.

L'últim viatge de plaer que ha fet?
Fa dos anys vaig anar a un safari a Tanzània.

La Supercopa s'ha de jugar a l'Aràbia Saudita?
La televisió mana i al final crec que no és el que hauria de ser però estem en un món marcat pel negoci.

L'actual model de Copa o l'anterior?
A mi el d'ara m'agrada perquè la Lliga és llarga i és bo que no hi hagi tants partits.

Va anar a votar diumenge passat?
Sí.

Segueix algun altre esport que no sigui el futbol?
Ara mateix, no.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit