16 de novembre de 2019
16.11.2019

«No podia quedar-me al club que estimo fent una cosa que no soc»

Entrevista a Narcís Pèlach, «Chicho», exsegon entrenador del Girona

16.11.2019 | 01:28
Narcís Pèlach

Què l'ha afectat més, el descens amb el Peralada o la destitució enguany amb el Girona?

M'he fet aquesta pregunta interiorment i no soc capaç de dir-li què m'ha fet més mal. Ha estat duríssim tot i un aprenentatge espectacular. La dita que s'aprèn a base de patacades és ben certa. L'experiència em farà millor. El descens va ser molt llarg. Em vaig haver de reinventar molt per fer creure al vestidor que podíem aconseguir-ho. La destitució d'ara, han estat quatre mesos, però vaig encarar el curs amb una gran il·lusió perquè soc del Girona.

Què ha fet aquests dies després de sortir del Girona?

He tingut molt de temps per pensar. Em costa encara processar-ho perquè no només és la destitució sinó que encara em cueja el descens. La veritat és que m'he avorrit molt. No tinc feina per fer i no m'havia passat mai. És una situació nova que em farà reflexionar, pensar més i buscar nous camins i solucions. He sentit també ganes d'estar amb mi mateix, pair el que ha passat perquè en un futur em serveixi per ser millor.

Com li va quedar el cos el dia de la destitució d'Unzué?

Va ser sens dubte el dia més dur. Aquella tarda de dilluns va ser la pitjor. El projecte, al final, era ell. Nosaltres érem un cos tècnic de la casa. La il·lusió era aprendre d'un tècnic d'elit que ha estat amb els millors, amb coneixement i experiència. Quan ell se'n va és com si es perdés l'essència amb què va començar tot. A l'estiu la meva aspiració era aprendre d'un gran entrenador i veure la perspectiva com a segon. Amb Unzué vaig trobar la persona adequada. Com una relació pare-fill. Una persona més gran disposada a ajudar, que sabia que jo era entrenador i que intentava instruir-me. Va ser molt dur. La setmana després, quan hi ha la destitució real, en què ja no quedava res per mi al club, també fa mal però era com si ja hagués passat una mica el primer dol.

Ha tornat a parlar amb ell?

L'altre dia vam estar plegats a Barcelona i el vaig anar a escoltar a unes conferències. Hem fet una bona amistat i relació que tinc moltes ganes de continuar. Puc aprendre molt d'ell encara que no sigui al camp.

Es temien la destitució?

Sí. El futbol professional sempre s'està amb la sensació que en qualsevol moment es pot acabar. No hi ha temps. És una de les diferències que he après respecte a Tercera o 2a B. Sempre s'és analitzat i a prova per tothom. Sabíem que el dia del Dépor havíem de guanyar, que el dia del Racing també, que a Oviedo havíem d'oferir bona imatge i guanyar. Es nota. El club mai ens va dir res, però sabíem que havíem de guanyar.

Han pagat la factura d'haver mantingut Eusebio l'any passat?

Això és una pregunta per al club. En quasevol cas sabíem que l'expectativa era molt grossa. Teníem un gran pressupost, una plantilla molt bona i l'exigència pel que fa a punts era molt alta. A la que te n'allunyes i les sensacions no són bones, se sap que tocarà un canvi.

Quina part de responsabilitat té de la destitució?

La que em toca. Com a segon entrenador en tinc, evidentment. He intentat ajudar Unzué primer i Moreno després amb la meva energia, coneixement, optimisme i tot el que tinc per intentar que no passés. Soc responsable com un més. Me'n sento moltíssim. Per a mi no era un simple projecte d'arribar a Segona A. Era fer-ho al Girona, per tot el que representa i he viscut durant la meva infància. Per això encara em sento més dolgut i tocat perquè era el Girona.

Unzué li va encarregar que es cuidés de l'estratègia i la defensa. Tenia un rol molt important al cos tècnic, oi?

Vam congeniar molt. Estava protegit perquè era al seu costat però alhora estava exposat perquè tenia la possibilitat de fer moltes coses al camp. Em va delegar la pilota aturada. Va ser tot un honor. He après molt d'ell perquè es cuidava al Barça del triplet de Messi i a Sòria. M'ha deixat entrenar i m'ha donat importància en l'aspecte defensiu. En aquest sentit, era perfecte per a mi. Li estic molt agraït. És una d'aquelles persones diferents que es troben a la vida a les quals cal estar agraït. Ell n'és una, com Vílchez, Agné, Hammouch, Cárcel o Adam Fontes.

Es veu en un cos tècnic amb Unzué en un futur?

És una possibilitat que s'ha obert i abans no hi era. Hem fet feina i tots hem estat a gust. Ja sap que hi seré. Dependrà d'ell, però no sé què pensa ni què té al cap.

Un cop Unzué no hi és, li sap greu que el club posi Moreno de primer i vostè de segon?

El club va prendre la decisió més adequada. En Quique va decidir posar-hi en Juan Carlos perquè té més experiència i recorregut al futbol i també a dins del club. Ho vaig acceptar. Vaig continuar fent el mateix que havia fet amb Unzué, treballar molt per ajudar-lo. Ara suposo que em preguntarà si m'hagués fet il·lusió, oi?

Sí. N'hi feia? Es veia preparat?

Me'n feia molta. És el que he somiat. Ho sap tothom i mai me n'he amagat. L'objectiu era arribar al primer equip i m'hi he quedat a les portes. Tot i això, s'ha de ser coherent, lògic i raonable i el més intel·ligent era fer el que el club va fer. Ho he entès i respectat, tot i que no puc mentir ni amagar-li que era tot el que havia somiat. Em queda molt de camí i creixement. El que ha passat aquí és més experiència.

Cárcel va dir que volia fer foc nou. Entén que hagi volgut donar un nou cos tècnic a Martí?

Sí. Em sembla una decisió intel·ligent. Considera que necessita fer un cos tècnic nou i que les persones que estaven influint en el dia a dia no hi fossin. Ho entenc bé ara i, amb el temps, encara més. En Quique és una persona molt capaç i intel·ligent. Sap el que es fa. Li estic molt agraït per donar-me l'oportunitat perquè jo venia de baixar i ara també entenc la decisió professional. Ho entenc i acato.

Li van oferir recol·locar-lo?

Sí. En Quique volia que em quedés al club i em va oferir reubicar-me a la secretaria tècnica o fins i tot mirar de fer alguna cosa de metodologia o amb els entrenadors del planter. Ell mateix, però, ja va veure que no tenia gaire sentit perquè sap com soc. Hem tingut converses molt sanes i productives i tant l'un com l'altre sabíem que la meva etapa aquí s'havia acabat. Podia quedar-me però jo mateix ja no ho sentia. No podia quedar-me al club que més estimo fent una cosa que no soc. Soc primer entrenador o, si no ,segon, per aprendre.

La seva voluntat ara és entrenar aquesta temporada?

No puc entrenar. La llei del comitè d'entrenadors no m'ho permet fins al curs que ve. Tinc mesos per formar-me i continuar creixent a tots els àmbits, tan professional com personal. Mai havia tingut l'oportunitat de parar i ara el futbol m'ha aturat. Podré adquirir competències i habilitats que m'aniran bé per a l'any vinent.

S'ha plantejat sortir a entrenar a l'estranger?

Podria ser. Podria ser una altra via. Tot és escoltar i mirar coses que puguin sortir i veure si m'ho plantejo i bé si aquests mesos em serveixen per formar-me i adquirir més competències.

Hi ha vida més enllà del Girona?

Sí i sento que és el moment d'anar-me'n. Les decisions més importants de la meva vida les he près amb el cor i no amb el cap. Aquell dilluns sabia que s'havia acabat una etapa. He d'anar-me'n. Ho tinc claríssim. Evidentment hi ha molta vida fora d'aquí. Tinc ganes de sortir i demostrar que puc continuar fent-ho bé i guanyar-me la gent com ho he pogut fer a la ciutat.

Àlex Granell va dir que algun dia vostè seria l'entrenador del Girona. Ho comparteix?

Les expectatives que la gent té posades amb mi no depenen de mi. Li agraeixo les paraules. Tothom sap que tenim una gran amistat des de la infància que va més enllà de tot. Hi ha molta gent que confia que alguna pugui arribar-hi. No vull posar-me més pressió. És un somni i no vull que es converteixi en una obsessió, perquè al final perdria l'essència. De moment toca anar-me'n i mai se sap si tornaré.

Parlant de l'Àlex, com es gestiona una relació d'amistat així quan hi ha la feina pel mig?

Tenia l'avantatge d'haver entrenat Javi Revert al Figueres, que és íntim amic meu. Va ser duríssim per mi perquè la situació no va ser idíl·lica, ja que prenia decisions que el perjudicaven. Allò em va servir per aprendre que l'amistat i a la feina són coses diferents i al final amb en Javi ho vam saber separar bé tot. Ara ja n'havia après. Amb l'Àlex vam considerar que havíem de ser capaços de separar-nos fora del camp mentre durés la relació d'entrenador-jugador, per tot el que pogués passar. Ho vam portar bé i estem orgullosos de com ho vam fer.

Ha vist els partits amb Martí?

Sí. Me n'alegro moltíssim. Era molt important guanyar. He vist un equip amb caràcter, energia, ordenat i que es pot adaptar bé a Segona A. És clau entrar en una bona dinàmica quan entra un nou entrenador. Soc feliç que guanyin perquè deixo amistats i molta gent que aprecio, a oficines a l' staff, Jota, Galiano, jugadors. Tinc moltes ganes que guanyin partits i els vagi bé.

Diu que ha vist el Girona amb energia, caràcter i ordenat. No era així abans? Ha vist algun canvi substancial?

Al final, és el canvi que genera un relleu d'entrenador. Normalment tothom té un plus quan arriba un nou tècnic. Era important que el canvi es consolidés amb punts. És natural. Amb els seus matisos tàctics, el cos tècnic se'n pot sortir i desitjo que així sigui.

Vostè té 31 anys i no era conegut al futbol professional. Quina relació tenia amb un vestidor farcit d'homes contrastats?

Molt i molt bé tot. A Tercera ja havia entrenat jugadors més veterans que jo. Ara em tocava amb professionals que havien jugat Mundials com Stuani o Mojica. He tingut un feeling molt bo amb la plantilla. No m'esperava poder-hi tenir tan bona relació i veure que podia oferir-los coneixements. Aquest és un dels punts més profitosos i que més valoro.

Què li falta al Girona per enlairar-se?

La regularitat que nosaltres no vam tenir perquè vam perdre molts partits. És un any per gestionar les expectatives, que són moltes, i cal regularitat. L'equip ha d'entrar en una dinàmica de no perdre. Això farà que arribin les bones sensacions i un ambient que faci que Montilivi pugui donar el plus que falta. Montilivi necessita veure un equip regular que no perd perquè després faci la resta. Girona ha demostrat que s'ha bolcat quan l'equip ho ha necessitat. És una afició que creix i canvia. És el primer cop a la història que el club és gran de veritat. Els que hem vist o viscut l'equip a 1a Catalana o Tercera i les penúries. Montilivi i la ciutat ara és diferent. Ara calen resultats perquè tot pugui fluir. Realment hi ha gent molt bona i les competències necessàries perquè el club pugi.

Es parla de reforçar el pivot al gener. L'han trobat a faltar?

Suposo que al gener el club farà l'anàlisi que toqui. Sempre es té l'oportunitat de corregir coses que no han acabat de funcionar. No em pertoca a mi. Segurament si la direcció esportiva i el cos tècnic ho creuen oportú ho faran.

Veu el Girona a dalt al final?

Sí. Hi ha jugadors molt bons i un nivell humà espectacular. Aquesta és una de les fortaleses del Girona. Aquest vestidor s'ha de mantenir i alimentar. A banda del talent que hi ha, Stuani, Borja, Ramalho, Granell, Aday, Alcalá, Riesgo... són espectaculars en l'àmbit humà i un actiu que el club no pot perdre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook