Quedava clar d'entrada en l'actual campionat de Lliga que Pablo Maffeo era el titular indiscutible en el lateral dret de la defensa gironina, mentre que Johan Andrés Mojica tenia els mateixos galons pel lateral esquerre. Però ja els dic ara, després d'haver disputat el primer terç de competició, que a mi no em faria res que aquestes posicions fossin per a Jordi Calavera i Brian Oliván, respectivament. Ni un ni l'altre han jugat gaire aquesta temporada; ahir Oliván va ser titular per primer cop. I abans només havia participat en dues estonetes puntuals, però sempre que ha estat al damunt del terreny de joc ha complert amb escreix, ha demostrat qualitat esportiva i que en absolut li passi factura la inactivitat o la falta de ritme.

El mateix es podria dir de Jordi Calavera, titular fa quinze dies al camp de l'Extremadura, on va complir fins que va ser canviat en el transcurs de la segona meitat. I en el seu cas, igual que en el d'Oliván, un aspecte molt destacable que juga a favor seu i, per tant, a favor de l'equip, és que tots dos el que tenen són ganes de fer-se un lloc a la Lliga de futbol professional. Que si ho recordem bé, és precisament allò que va donar èxits al Girona tant per pujar de categoria com també per mantenir-se inicialment a la Primera Divisió. La gana molts cops supera d'altres qualitats.

El mateix cas se li podria atorgar a Marc Gual. Que aquest sí, amb molta més participació, haurà començat a fer caure moltes apostes de l'inici del campionat. Potser poca gent confiava en el seu aspecte golejador i, en canvi, després de 16 jornades, de les quals n'ha disputat 14 (11 sortint a l'onze titular), ha aconseguit quatre dianes. Els números estan lluny dels de Cristhian Stuani, però Gual a més de gol aporta també un treball incansable que li hem vist des de la primera jornada. És un dels jugadors que fa més quilòmetres al final de cada partit.

I pel camí ahir ens vam trobar la nova Copa del Rei que portarà el Girona a Linares, l'Olot a Tarragona i el Llagostera a rebre l'Haro de La Rioja. Una nova competició que obre les portes pel fet de jugar-se en partit únic i al camp de l'equip petit, a múltiples sorpreses. Compte per tant amb els grans, que potser ja no en faran prou amb presentar les seves respectives segones unitats. En aquest sentit, si aquests veuen la Copa com un objectiu real, hauran de posar-ho tot al damunt del camp. Les apostes bulliran.