Diuen alguns especialistes que a partir de la desena jornada els equips defineixen pel que lluitaran. Som a la quinzena i el Fuenlabrada és segon. L'ascens serà la seva guerra?
Encara és aviat. Trobo que fins passat el mercat d'hivern no se sabrà si podrem aguantar a dalt no. De moment ho fem i bé. L'equip resisteix tot i les baixes. Evidentment que pensem a ser a dalt; llavors si tenim una davallada o no, ja es veurà. Tot i això, el principal objectiu són els 50 punts. Quan els tinguem, a somiar.
L'objectiu continua sent la permanència?
Oi tant! És l'essencial. Després ja mirarem si som capaços de ser a dalt i d'anar a totes. Som conscients també que la plantilla que tenim no és gaire llarga.
Quin és l'estat d'ànim del vestidor en veure's segon a la taula?
Bo és poc. Venim de Segona B i en el primer any a Segona A som segons. L'estat d'ànim és insuperable. Estem molt engrescats de fer les coses bé i sortir al màxim cada partit. De moment ho aconseguim i competim a camps molt complicats.
I el secret me'l sap dir?
Doncs que remem en la mateixa direcció i serrem les dents tots. No se n'escapa cap. La nostra plantilla té de tot, gent veterana i més jove. Ens ajudem els uns als altres. Gaudim d'anar a entrenar. És un vestidor molt bo i aquesta és una de les claus.
L'estratègia és una de les seves grans virtuts.
És un aspecte important, sí. De moment ens està donant gols i punts. És una de les nostres armes. Ens funcionava a Segona B i també enguany.
Vostès són segons i el Girona vuitè. Són favorits?
El Fuenlabrada no és favorit a cap camp. És el nostre primer any a la categoria. Sí que tenim jugadors experimentats però mirant les plantilles d'Oviedo, Saragossa, Extremadura... no podem comparar noms. En el tema bloc i equip és on entrem nosaltres. Potser no tenim gaires noms però som un equip solidari i treballador i penquem com si fos l'últim dia.
El Girona no és lluny de res, però el sorprèn no veure'l més amunt?
Sí, em sorprèn. L'any passat era a Primera, tenen el primer pressupost i una plantilla bestial. Els noms que té espanten, però el futbol és així. Cada any es veu. Tenir el millor pressupost no és sinònim de ser a dalt. Els que hi acaben sent són els que són més equip i fan més feina. No se sap mai. Tot i això, sí que el Girona hauria de ser entre els tres o quatre primers com a mínim.
L'última vegada que va venir a Montilivi (Girona-Numància 2-1 el curs 14-15 amb polèmica i tuits seus posant verd l'àrbitre) no se'n va anar gaire content...
No em duu gaires bons records, no... Són coses que passen. Ha passat a molta gent, que s'escalfa i perd els nervis. Vam sortir escaldats.
S'ha calmat una mica o continua sent igual d'impulsiu?
Soc impulsiu encara, tot i que amb el VAR ara la cosa és diferent.
Coneix Pep Lluís Martí?
Sí, és clar. És de Palma, com jo. El conec de jugar-hi en contra i de tenir amics en comú.
Va coincidir a l'Espanyol amb Jonatan Soriano. Hi manté relació?
L'he anat seguint els últims anys. Va ser company d'habitació meu tant a l'Espanyol com a la selecció espanyola.
Va debutar molt jove a Primera amb l'Espanyol. Només va ser un partit (2004-05). Té l'espina de no haver tingut més oportunitats a la màxima categoria?
No sé què dir-li. Sí, és clar que m'hagués agradat jugar-hi més, però potser no estava prou preparat, o no era el meu moment, o no tenia el cap centrat.
S'hi veu amb el Fuenlabrada?
De moment no. Quan quedin quatre jornades per acabar la Lliga li ho diré.