25 de novembre de 2019
25.11.2019
Diari de Girona

El moment de la il·lusió

El Girona, encomanat, com és habitual, a Stuani, s'instal·la al «play-off» des del 5è lloc, la millor classificació des d'inici de temporada

25.11.2019 | 00:18

El Girona ja és cinquè i ofereix les millors prestacions de la temporada després de derrotar el Fuenlabrada a Montilivi amb un doblet de, segur que ho endevinen, Cristhian Stuani. Han hagut de passar disset jornades de Lliga, i canviar un cop l'entrenador, però per fi sembla que l'equip dels 29 milions d'euros de límit salarial ha trobat la tecla per navegar a la recerca de l'ascens a Primera. Cinc jornades sense perdre (un empat amb Juan Carlos Moreno, pont entre Unzué i Pep Lluís Martí, i un 10 de 12 amb el balear) acrediten amb la fredor dels números la millora, però també ho fa veure com va vibrar ahir l'estadi a la segona part (la primera, sense cap xut a porta, obviem-la), els gols de Stuani, l'estat de gràcia de Borja García tot i jugar poc més de mitja hora, l'ovació a Jairo, o l'esperit que va tenir Maffeo per recuperar la pilota que va servir per l'1-o. Disset jornades després, el Girona es fa gran i entra allà on se l'esperava des del tercer cap de setmana d'agost.

Fins ahir la millor posició que havia acreditat el Girona aquesta temporada era un sisè lloc, dos cops. El primer, en la quarta jornada, després de tombar el Rayo Vallecano a l'estadi (3-1). El segon, que semblava el definitiu, gràcies al 0-3 de Santander, que va quedar en no-res perquè després l'equip va perdre contra l'Elx (0-2) i l'Oviedo (4-2), i es va acabar abans d'hora l'etapa de Juan Carlos Unzué a la banqueta. Amb el seu recanvi provisional, Juan Carlos Moreno, es va empatar amb l'Alcorcón, i amb Pep Lluís Martí, s'ha guanyat l'Extremadura, el Tenerife i el Fuenlabrada, i s'ha arrencat un punt de Ponferrada. Un 10 de 12 que ha acabat disparant l'equip i la il·lusió d'una afició que continua fent-li costat: ahir 8.243 espectadors van pujar a Montilivi) i que ahir va sortir convençuda que potser sí, que encara s'hi és a temps.

Disset jornades després, el Girona és cinquè, amb 27 punts. A dos, només, de l'ascens directe, que marquen amb 29 l'Osca, l'Almeria i el Fuenlabrada. I amb dos de marge respecte l'Alcorcón, el Numància i l'Albacete, que amb 25 serien els primers equips que es quedarien fora de la promoció. A l'horitzó, partit dels grans dissabte a Saragossa: cinquè contra sisè, i el retrobament contra els aragonesos, testimonis directes el 4 de juny de 2017 de la nit més gran de la història del Girona: la de l'ascens a Primera amb un 0-0 a l'estadi que també els va servir a ells per celebrar la permanència.

Falten quatre partits per acabar la primera volta i el Girona els afrontarà contra Saragossa, Lugo, Numància i Mirandés. Una bona oportunitat per seguir accelerant ara que la bona dinàmica ja ha permès deixar relativament enrere rivals en teoria directes com el Rayo Vallecano (14è, 21 punts).

L'any de l'ascens el Girona era segon amb 30 punts a la jornada 17, tres menys que ara. L'equip que aleshores dirigia Pablo Machín va acabar la primera volta amb 39. Igualar-ho passaria per guanyar els quatre partits que li resten al 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook