És parlar del Saragossa i veure com es dibuixa, automàticament, un somriure entre els aficionats del Girona. El conjunt aragonès és un rival que sempre tindrà un lloc destacadíssim a la història del Girona des que el 4 de juny del 2017 aquell memorable 0-0 a Montilivi va suposar l'ascens per primer cop dels blanc-i-vermells a Primera Divisió. Girona i la demarcació sencera van desbordar d'eufòria durant unes celebracions que es van perllongar uns quants dies. Aquell empat a res, de retruc, també va suposar la permanència matemàtica del Saragossa a Segona A. Des de llavors, el Girona i els aragonesos no s'havien tornat a veure les cares. Els gironins es van estar dues temporades a la màxima categoria fins que el juny passat van tornar a Segona A, d'on no s'ha mogut el Saragossa des del 2013. Dissabte (21.00) es reeditarà aquell duel dos anys i mig després.

L'escenari serà diferent i els protagonistes, força canviats, però a l'essència d'un partit entre el Saragossa i el Girona sempre hi haurà el record d'aquell memorable -que no vibrant- 0-0 que va dur el conjunt gironí a Primera Divisió per primer cop a la seva història. Malgrat haver transcorregut un interval relativament curt de temps, tots dos equips han canviat força. Sobretot el Saragossa, que viu enguany l'enèssim intent de tornar a Primera. No tant els gironins, que mantenen encara bona part del bloc de l'ascens.

En aquest sentit, dels 14 jugadors que van participar en el partit de l'ascens a Montilivi, vuit continuen encara a la plantilla. Són Alcalá, Juanpe, Ramalho, Aday Benítez, Mojica, Borja García i Granell. A la plantilla de Machín també hi eren Coris i Maffeo, que no van jugar per lesió. Pel bàndol aragonès, són ben pocs els supervivents. Dels futbolistes que van participar al partit, només tres continuen a la plantilla. Són el porter Ratón, ara titular arran de la lesió de Cristian Álvarez, el veterà Zapater, lesionat de gravetat al genoll, i Javi Ros. En aquella plantilla també hi començaven a treure el cap els joves del planter Pombo, Lasure i Raúl Guti, ara consolidats al primer equip a les ordres de Víctor Fernández.

El record del fatídic 1-4 en la tornada de la primera eliminatòria del play-off d'ascens del 2014-15 està ben oblidat entre l'afició blanc-i-vermella. I és que, a banda del famós 0-0 que va suposar l'ascens, el Girona ha conquerit La Romareda les darreres tres vegades que l'ha visitat. La temporada de l'ascens, els de Machín s'hi van imposar per 0-2 amb gols de Sandaza i Alcaraz i amb Raül Agné a la banqueta local. El curs anterior (15-16), el resultat encara va ser més abultat: un 0-3 gràcies a les dianes de Mata, Herrera i Lekic. L'anterior visita correspon a l'anada del play-off d'ascens i els gironins, que venien de quedar-se sense ascens directe contra el Lugo, van imposar-s'hi per 0-3.

Tot i els darrers grans resultats a La Romareda, històricament no es pot pas dir que al Girona li hagi anat bé a Saragossa. De fet, abans de les tres victòries consecutives, els gironins tan sols hi havien esgarrapat un empat en set visites. La resta, tot derrotes: 2-1 (14-15), 1-0 (13-14), 1-0 (08-09), 2-0 (50-51), 4-0 (49-50) i 4-0 (34-35). Aquest darrer 4-0 en contra va suposar l'ascens per primer cop a la història del Saragossa a Primera.