01 de desembre de 2019
01.12.2019

El Girona es deixa dos punts a Saragossa

El Girona acaba esgarrapant-ne un de La Romareda en un partit boig

01.12.2019 | 00:47
El Girona es deixa dos punts a Saragossa

La Romareda havia de ser l'escenari de la confirmació de la reacció del nou Girona de Pep Lluís Martí. Un escenari de luxe on els gironins van passar de de passejar-s'hi a fregar el desastre després d'avançar-se 0-2 abans de la mitja hora de joc i veure com el Saragossa els capgirava el marcador a deu minuts del final. Un regal de Juan Carlos, un gran gol de Puado i un altre de penal a instàncies del VAR de Luis Suárez ensenyava les primeres vergonyes del Girona de Martí. Tanmateix, el drama es va poder evitar, almenys en part, gràcies al VAR que va veure unes mans de Guitián dins l'àrea i Stuani no va perdonar des dels onze metres per situar el 3-3 definitiu. Un marcador just, segurament, en un partit boig en què el gran mèrit del Girona va ser saber-lo no perdre en un ambient contrari i entregat al conjunt local. Al final, l'empat de Stuani va ser el mal menor, pel mal que hauria fet deixar escapar un 0-2 al camp d'un rival directe, i menys per errors propis que van tornar a deixar en evidència la línia defensiva.

Martí havia dit que eren simplement tres punts. Un partit més per continuar creixent i sumant cap a l'objectiu final. No volia sentir a parlar de pressió afegida ni de prova de foc pel fet de tractar-se d'un rival directe. No obstant això, la realitat deia tot el contrari. El potencial i la identitat del rival forçaven el Girona a una exigència màxima. I encara que sigui molt aviat per pensar-hi, les victòries de l'Almeria i l'Osca també feien que tot el que no fos puntuar seria un pas enrere. Poc amant, de moment, de moure les peces quan els resultats acompanyen, Martí només va fer un canvi i va introduir Borja García d'entrada en el lloc de Samu Sáiz. Per la seva banda, el Saragossa va sortir amb un onze més ofensiu que la setmana passada en la victòria contra el Rayo (0-1), amb l'entrada d'un davanter, Soro, per un mig, Javi Ros. Els aragonesos sí que s'agafaven el partit com la gran oportunitat de vèncer el gran favorit i, de passada, de presentar candidatura a tot.

Era un dia per tenir paciència i saber esperar el moment. El Saragossa va sortir d'entrada a tenir la pilota i ­buscar, a través de la combinació, el seu referent, Luis Suárez. El Girona era conscient que no l'interessava que el guió del partit fos aquest i ­intentava ser protagonista també a través del joc. Els gironins van ser els primers a trepitjar àrea i van ­protestar unes possibles mans a l'àrea local que ­l'àrbitre no va considerar penal. Poc més estava oferint el partit ni d'un costat ni de l'altre. Ara bé, una de les virtuts d'aquest Girona és treure ­petroli gairebé del no-res. Els de ­Martí van ensenyar com les gasten en la primera ocasió. Va ser en una acció per la banda dreta de Maffeo, aparentment sense perill, en la qual el barceloní es va treure una gran centrada que Borja García, vestit de killer, va rematar de primeres. Una jugada excepcional que servia al ­Girona per avançar-se al marcador.

Si el 0-1 havia anat de perles al ­Girona, al cap de set minuts els ­blanc-i-vermells –ahir negres– van clavar la segona estocada. Stuani va perseguir una pilota gairebé impossible i va provocar l'errada d'Eguaras –els ­jugadors locals van protestar molt una possible falta– abans de cedir la pilota a Borja García perquè el ­madrileny es beneficés de la ­relliscada de Grippo i fes el segon gol de la nit. Malgrat les protestes de ­l'afició, el VAR no va revisar la jugada i el 0-2 va pujar al marcador. Ara sí que el partit s'encarava d'allò més per a un Girona infal·lible. Dos gols d'avantatge a La Romareda era un botí meravellós que calia conservar com fos. Com a mínim mantenir-lo fins a la mitja part per evitar que el ­Saragossa aconseguís posar-se al partit. No caldria que fessin gaire res els locals per entrar-hi altre cop. En una jugada absurda, que ja té un lloc garantit a tots els resums de pífies de l'any, Juan Carlos no va saber refusar bé ni a temps una passada, o més ben dit, pedrada enrere de Ramalho i la pressió de Luis Suárez va acabar amb la pilota al fons de la porteria.

El Girona havia tingut el Saragossa ferit de mort però l'havia ressuscitat amb una jugada còmica. Una acció de riure que obria altre cop un partit que els de Martí tenien on volien. La Romareda confiava en el seu equip i el gol de Suárez els havia donat encara més ales. No feia gens bona pinta l'escenari amb el qual s'havia acabat la primera part i només començar la represa es van confirmar les males vibracions. El Saragossa aconseguiria empatar de seguida gràcies a un gol de bandera de Puado amb l'esperó després d'una bona acció de Soro per la dreta. La Romareda, ara sí, era una olla a pressió. Els locals a punt van estar de culminar la remuntada al cap de tres minuts però Juan Carlos, en última instància, va poder aturar una rematada a boca de canó de Guti que hauria suposat el tercer.

El Girona patia, i molt. Luis Suárez tornaria a fregar el tercer després de deixar en evidència per velocitat Alcalá. Martí veia com el seu equip, per primera vegada des que va arribar, es veia superat per un rival en joc i intensitat. El tècnic va reaccionar movent peça des de la banqueta amb l'entrada d'Aday per Jairo . El de Sentmenat reapareixia un mes després i ho feia com a extrem esquerre. De mica en mica, primer en una jugada d'estratègia a pilota aturada en què Gumbau va fregar el gol i després amb una rematada de Stuani que Ratón va salvar amb el genoll, el Girona semblava que començava a reaccionar. El partit estava per trencar-se d'un costat o de l'altre i qui el va decidir va ser el VAR. Primer en assenyalar unes mans de Ramalho dins l'àrea que van permetre Suárez fer el 3-2 i confirmar la remuntada provisional dels locals. El Girona, però, evitaria el desastre gràcies també al VAR, que va veure unes altres mans de Guitián dins l'àrea. Stuani no perdonaria i faria pujar el 3-3 definitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook