01 de desembre de 2019
01.12.2019

inoperància de la segona fila

01.12.2019 | 00:33

excepció de Borja Garcia, autor dels dos primers gols del partit d'ahir i que ja havia marcat en l'empat de la primera jornada contra l'Sporting i en la victòria de la novena contra el Deportivo, amaga la pobra aportació golejadora de la segona línia del conjunt gironí. Per dir-ho ràpid i clar, aportació absolutament nul·la.

Cap gol de Jairo en les seves tretze aparicions; cap de Jozabed en sis partits disputats; també a zero Diamanka en una dotzena d'encontres disputats; el mateix que Samu Sáiz en tretze partits al damunt del terreny de joc i l'únic que ha vist porteria aquesta temporada és Àlex Gallar, tot i que el seu gol el va marcar en la primera jornada de Lliga, amb la samarreta de l'Osca. Un Gallar, per cert, a qui la pressió ja l'impedeix donar el nivell que havia tingut la temporada passada.

Així l'únic ajut que han tingut fins ara els davanters purs de l'equip han estat, al marge dels quatre gols esmentats de Borja, els tres que han aconseguit entre Gumbau i Granell des de la seva posició del doble pivot.

Per resumir-ho, sort dels tretze gols de Cristian Stuani, dels quatre de Marc Gual i del golet solitari de Jonatan Soriano, que han amagat la nul·la producció de jugadors que van il·lusionar amb la seva arribada en el mercat d'estiu, però a qui se segueix esperant en aquesta faceta golejadora. I que han de ser absolutament necessaris per assolit l'objectiu de l'ascens.

Els gols dels tres davanters també deixen de moment en anècdota, que cap defensa hagi vist porteria i que l'equip hagi sigut incapaç de treure profit de les jugades d'estratègia destinades als homes alts de la plantilla. Exposada la realitat, caldria veure-la, sinó com un problema, si com a mínim com un greu hàndicap de l'equip. I com un fet a solucionar.

En una altra vessant, l'arribada de Martí a la banqueta semblava haver dotat els gironins de més fiabilitat defensiva. Així ho demostra el fet de no haver encaixat gols, en tres dels últims sis partits. Però aquesta tònica ahir es va trencar i l'equip en va rebre tres de cop. Un altre aspecte que cap aspirant a pujar es pot permetre repetidament i que, per tant, hauria de quedar en anècdota.

I mentrestant, la distància amb l'ascens directe, que s'havia retallat a dos punts, s'ha tornat ampliar a quatre, tot i que això no hauria de posar nerviós a ningú. Com deia Alcalá en acabar el partit, tothom ja sap que la Segona Divisió és molt llarga i això també hauria de ser una anècdota.

Abans de la pertinent aturada per les festes de Nadal el Girona es trobarà amb el Lugo, el Numància i el Mirandés. Sense que siguin ni molt menys fàcils, tres rivals contra els quals un teòric aspirant a l'ascens hauria de fer els deures per menjar els torrons en posicions destacades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook