02 de desembre de 2019
02.12.2019

Un Girona de clarobscurs

L'empat de dissabte passat a Saragossa va deixar sensacions del tot contradictòries

01.12.2019 | 23:59
Ramalho prova d'aturar una internada per banda de Soro.

Pep Lluís Martí continua invicte des que es va fer càrrec de la banqueta del Girona. Tres victòries (Extremadura, Tenerife i Fuenlabrada) i dos empats (Ponferradina i Saragossa) és un balanç prou notable per a l'entrenador balear que ha revifat l'equip, l'ha situat al play-off i a una distància salvable de l'ascens directe (4 punts). Tot i això, no n'hi ha prou. L'objectiu i les expectatives del Girona són tan altes que l'11 de 15 no acaba de ser suficient. Martí és el primer que no està satisfet quan el seu equip no guanya i dissabte a la nit ho va reconèixer al final del partit durant la conferència de premsa. Ho va fer mossegant-se una mica la llengua i recorreguent als tòpics perquè la processó anava per dins. La realitat és que Martí va acabar molt emprenyat del partit a Saragossa. L'ambició del preparador de Palma és total i haver-se permès remuntar un 0-2 a La Romareda, malgrat acabar salvant un punt, el va deixar amb males sensacions.

El disgut de Martí segurament era compartit amb una part de l'afició que trobava incomprensible haver desaprofitat un botí tan preciós al camp d'un rival directe. Tot i això, el penal transformat per Stuani als minuts finals que va suposar el 3-3 també va permetre acabar el partit amb un bon regust de boca i la sensació d'haver aprovat. I és que, ja ho diuen, un matx que acaba amb 3-3 és d'aquells que engresca la gent però dels que no agraden gens als entrenadors. El partit d'ahir del Girona va ser de clarobscurs. Evidentment que hi ha coses positives, i no pas poques. La seriositat i maduresa de l'equip durant la primera mitja hora en què va contenir amb facilitat els intents locals i Borja García va marcar dos gols en les dues primeres arribades són detalls d'autèntic equip gran. Ara bé, amb La Romareda acollonida veient el super-Girona que al minut 27 ja dominava per 0-2, els blanc-i-vermells van obrir una escletxa perquè el Saragossa s'hi aferrés i entrés al partit. L'errada de Juan Carlos en un refús va suposar l'1-2 i que els locals, amb el suport de la graderia entressin al partit. «Errar és humà i el futbol és un joc d'errades», deia Martí al final del partit. La veritat és, però, que l'empanada de Juan Carlos va donar ales a un Saragossa que a la segona part va aixecar el vol de la mà per les bandes. Només començar la represa, una gran jugada de Soro va permetre Puado empatar d'esperó.

Els minuts posteriors a l'1-2 i al 2-2 van desdibuixar el Girona. Semblant al que va passar al Toralín quan el Ponferradina es va avançar fa quinze dies. Llavors el gol de Gual (1-1) ho va tallar en sec però diumenge, el Saragossa va continuar insistint fins que va trobar el premi del 3-2 amb el penal per mans de Ramalho. Ja per sota al marcador, i amb Samu Sáiz i Gual al camp, el Girona va recuperar l'instint. Stuani en va tenir un parell abans que el VAR xiulés mans de Guitián i l'uruguaià tornés a empatar. Aquesta capacitat de reacció, malgrat les circumstàncies, és un altre dels factors que cal subratllar del partit. Com també l'ambició de cercar el quart en els minuts finals.

Sigui com sigui, l'empat va ser un mal menor a un partit ben boig el Girona hauria d'haver guanyat, va poder perdre i que va acabar salvant amb un empat agredolç. Noranta minuts que van servir també de banc de proves per veure el rendiment de l'equip amb Martí contra un rival directe. Lluny de les derrotes sense oposició a Cadis (2-0), Osca (1-0) i Almeria (3-1), diumenge el Girona va competir i saber esgarrapar un punt contra el Saragossa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit