Enginyer de vocació, futbolista professional i estudiant de criminologia, Campabadal (Tarragona, 1993) va tenir clar quan va acabar de juvenil que tenia les portes del Barça tancades. Amb 19 anys va fer les maletes al Wigan i després ha crescut professionalment al Còrdova, Mallorca i ara Lugo, on viu la seva tercera temporada. Pel mig, moltes vivències i amics, entre els quals els jugadors del Girona Juan Carlos i Miquel i el desig de tornar a jugar a Primera. El tarragoní alerta que el Lugo no serà cap bicoca diumenge i que per pujar, a banda d'individualitats cal un bloc.

Una victòria, cinc empats i només dues derrotes. El Lugo fora de casa és un rival d'allò més incòmode.

Sí. A més a més, hem anat a camps difícils. A Cadis vam estar molt bé però hi vam perdre sense que ells fessin gaire res. Ens proven els equips grans. Sabem que som difícils de guanyar.

Veu el Girona reactivat d'ençà de l'arribada de Martí?

Vaig ser a Oviedo veient el partit fa unes setmanes. La veritat és que no els he vist mai malament. Sembla que hagin de guanyar cada partit per 3-0 i la categoria és molt complicada. Tenen jugadors que venien de Primera i s'han d'adaptar a Segona A, on qualsevol equip posa les coses complicades. És una categoria on és difícil tenir accions d'u contra u a les bandes i als jugadors els costa brillar individualment. El Girona té les millors individualitats però si el rival està treballat i sap com aturar-les, és normal que costi. Veig el Girona una mica millor quant a resultats però mai els he vist malament.

Continua veient el Girona com el gran favorit a l'ascens?

Sempre ho serà. Té jugadors molt bons a totes les línies; els millors diria jo. Tanmateix, si no és capaç d'armar un equip, un bloc, no aconseguiran resultats.

Stuani és un factor desequilibrant?

Sí. Qualsevol pilota que li arribi a l'àrea anirà a dins. Segurament és el millor jugador dins l'àrea de Segona A. A més a més, el Girona té molt bons jugadors que el poden nodrir de pilotes com Borja García o Samu Sáiz.

Ha parlat gaire del Girona amb Cristian Herrera?

És amic meu, sí. Sempre li faig broma que abans veia el sol cada dia i ara a Lugo, mai. Està molt agraït als anys que va passar al Girona. Explica que la gent li deia que els catalans érem tancats però a l'hora de la veritat va ser al revés. Es va trobar un vestidor ple de catalans que li van obrir les portes i hi va estar molt a gust.

Veu el Cadis a Primera ja?

Són candidats molt clars. Té una cosa molt bona que és que sap què vol sempre. El seu entrenador té una idea clara i l'equip ho té mecanitzat. L'any passat tenien potser més individualitats a dalt i ara han fitxat bé, jugadors que fan el que els diu el míster.

Quin és l'objectiu del Lugo?

Arribar als 50 punts el més aviat possible. Som en una dinàmica bona per assolir-los.

Pot ser el seu any?

No pensem en res més. No podem anar als camps sobrats pensant que hi guanyarem fàcil.

Quin futbol li agrada a l'entrenador Eloy Jiménez?

Li agrada ser compactes defensivament i tenir molta gent darrere la pilota. També és amant de sortir jugant la pilota però si no es pot, no passa res per enviar pilotades a en Manu (Barreiro).

Encara es parla del gol de Caballero per aquí?

No n'he sentit a parlar gaire. Aquí el futbol es viu d'aquella manera. La vida és tranquil·la i no ens aturen pel carrer.

Amb el Còrdova va viure el surrealista ascens a Primera al camp del Las Palmas.

Allò no es pot explicar amb paraules. A casa havíem empatat 0-0 i a Las Palmas perdíem 1-0 i no passàvem del mig del camp. Ens podien haver marcat més gols i tot. Jo era a la banqueta amb el porter Saizar i ell tota l'estona em deia que marcaríem i pujaríem, que no patís. Vam marcar al minut 99... Va ser una explosió d'alegria que no va ser normal. Em vaig tornar boig corrent al mig del camp i llavors cap als vestidors perquè hi va haver invasió de camp i ens volien estomacar.

Ha coincidit a Còrdova amb Borja García i Juan Carlos, amb qui es va retrobar a Lugo.

És un molt bon porter i un gran amic. Com també l'Ignasi (Miquel). Juan Carlos és un porteràs. Dona molta seguretat a la defensa i quan se li acosta la pilota saps que serà seva. Amb Borja no hi tinc tanta relació però és un crac i tinc moltes ganes de veure'l.

Vostè va formar-se al Barça però no va arribar al filial. Hi ha vida fora del Barça?

Tothom que sigui al Barça i es pensi que arribarà al primer equip, quan deixi el club s'enfonsarà. Se surt d'una bombolla on tot és de color rosa per anar a una realitat molt diferent. M'ho prenc com una lliçó i estic molt agraït al club. Al final al Barça són 22 jugadors i són els millors del món.