L'entrenador del Lugo, Eloy Jiménez, viu enguany la seva segona experiència en una banqueta de Segona A després d'aconseguir evitar el descens el curs passat amb el conjunt gallec al tram final de Lliga. La carrera del manxec, de 48 anys, fins llavors no havia passat de Segona B: Conquense, La Roda, UCAM Múrcia, Mèrida i Fuenlabrada.

Com a entrenador, comença a fer-se un nom al futbol professional, però Eloy Jiménez va ser un davanter de reconeguda trajectòria a la dècada dels noranta i principis dels 2000. Un home-gol, un ratolí d'àrea dels de tota la vida que va arribar a marcar 20 gols amb l'Elx a Segona A (1997-98) i també va tastar la Primera Divisió de la mà del Las Palmas (2000-02). Entremig, Ieclà, Hospitalet, Llevant, Còrdova i Castelló, on es va retirar amb 33 anys pujant a Segona A. Amb gairebé 500 partits com a professional, Eloy Jiménez s'ha enfrontat al Girona uns quants cops i, per tant, diumenge no serà la primera vegada que trepitjarà Montilivi. Això sí, només hi va aconseguir marcar un gol.

Un gol de trist record que de ben segur els aficionats més veterans recorden. Va ser la temporada 1994-95 amb la samarreta del Llevant i va servir per condemnar el Girona al descens a Tercera a manca encara de 5 jornades per disputar-se. El gol d'Eloy Jiménez va arribar en l'afegit, ben bé després que l'àrbitre hagués invalidat segons abans un gol a Doval que hauria suposat l'1-0 i poder mantenir l'esperança.

Aquell 0-1 a Montilivi deixava el Girona a 8 punts del play-out amb només 10 per jugar-se (les victòries encara valien 2 punts). El descens no era matemàtic però sí virtual, tal com va passar la temporada passada també contra el Llevant (1-2) en el partit decisiu per mantenir-se a Primera. El miracle era impossible i tots els protagonistes, sense excepció, assumien el descens al final del partit. «Ara sí que ja no hi tenim res a fer. No ens queda cap més remei que assumir-ho i mirar d'acabar el millor possible la temporada», deia al final del partit el defensa Josep Maria Pibernat. Encara més enllà anava l'entrenador de l'equip, Alfons Muñoz, que anunciava públicament que no continuaria la temporada següent en una conferència de premsa on va deixar ben clar que no s'havien fet bé les coses des de principi de temporada. Havia estat un any molt complicat. Segurament un dels més tristos a Montilivi amb un escanyament econòmic asfixiant que va impedir Muñoz poder comptar amb jugadors (Melero, Muñoz, Espigulé i Loinaz) que li haurien permès fer un salt de qualitat. Muñoz havia salvat in extremis el Girona del descens la temporada passada i «per amistat» amb la directiva s'havia quedat. «El més fàcil hauria estat agafar-me un descans, però no ho vaig fer». Segurament se'n va penedir després de veure com arribaven els impagaments a la plantilla i els jugadors es tancaven al vestidor en senyal de protesta en un dels episodis més tristos que ha viscut el club les últimes dècades.

El gol d'Eloy va ser la sentència de mort d'una temporada per oblidar d'un Girona que més tard cauria a 1a Catalana i trigaria 8 temporades a tornar a Segona B.