Ahir tres gols, setze en quinze partits de Lliga que ha disputat, un equip pendent d'ell, un club que el protegeix i una afició que l'adora. El pitxitxi del Girona és el millor davanter de la categoria i el futbolista més decisiu del campionat. Els números de Stuani des que defensa la samarreta del Girona són espectaculars i la seva presència sobre la gespa és bàsica per poder plantejar-se el desitjat ascens a Primera. L'equip ha recuperat l'esperit competitiu i l'arribada del nou entrenador ha coincidit amb el millor estat de forma d'un Girona que no coneix la derrota amb Pep Lluís Martí a la banqueta. Cal seguir, cal lluitar i no afluixar en un campionat on diversos equips es mantenen a la part alta de la classificació.

Més futbolistes per al projecte. La baixa a última hora de Borja García obligava a un canvi a l'alineació inicial prevista per Pep Lluís Martí, que també va aprofitar el matx per realitzar més variacions a un onze que fins ara semblava previsible. A priori Mojica i Àlex Gallar ocupaven el lateral esquerre i la banda dreta respectivament però Brian Olivan, ordenat en defensa però poc actiu en atac i Aday Benítez, treballador a les bandes, van jugar d'inici. La Lliga és llarga i l'entrenador és conscient que per poder lluitar tota la temporada entre els millors necessita la participació de més futbolistes, la competència interna és positiva, augmenta el nivell de l'equip i evita relaxaments entre els jugadors. L'objectiu de l'entrenador passa per fer jugar els futbolistes que poden aportar més segons cada situació de partit i el més important és que juguin els que estan en el millor moment de forma. Sense tocar l'esquema de joc els locals van continuar amb l'1-4-2-3-1 habitual, Juan Carlos a la porteria, Maffeo i Oliván als laterals i sense canvis a l'eix Alcalà i Ramalho eren els centrals. A la zona de creació Granell s'encarregava de buscar la passada en la primera sortida, mentre Gerard Gumbau avançava la seva posició per obtenir més presència ofensiva. Jairo s'oferia en els desmarcatges però no podia participar en accions decisives mentre l'atac es basava en jugades individuals de Samu Saiz i Stuani.

Stuani, el més llest, el més efectiu. Gràcies a l'encert de l'uruguaià, els gironins van començar el partit guanyant a partir de la primera jugada. En una acció on el davanter buscava el desmarcatge a l'esquena dels centrals gallecs, Stuani va aprofitar-se d'una mala entesa entre el defensa Marcelo Djaló i el porter Ander Cantero. Una acció de murri, de golejador, d'anticipació i visió de la jugada va significar el primer del matí. Stuani insistia en els desmarcatges a l'espai, guanyava els duels individuals i es mostrava molt actiu. El davanter té el gol entre cella i cella, busca la porteria amb facilitat, domina la posició a l'àrea rival i mana de nou a la llista de màxims golejadors. La presència de Stuani és primordial per a un Girona que depèn molt, de fet massa, de la seva efectivitat. Disposar d'un davanter de les seves característiques és l'objectiu de qualsevol equip, un avantatge. L'inconvenient és que no es pot confiar tot en l'encert del davanter, l'aportació golejadora d'altres jugadors serà vital per poder mantenir un bon nivell golejador. El gol de penal executat a l'estil Panenka demostra el nivell de confiança en què es troba el davanter, les variables en l'execució d'aquestes jugades fa que es converteixi en un xutador imprevisible augmentant la dificultat als porters a l'hora d'aturar-li la pilota. Amb el partit ja decidit, la rematada a un sol contacte en la finalització d'una bona jugada individual de Pablo Maffeo va servir perquè Stuani signés un hat-trick en el millor partit que ha jugat aquesta temporada. I encara li havien anul·lat un gol.

L'equip, amb les idees clares. La pressió alta del Lugo quan Juan Carlos disposava de la pilota es combatia amb joc directe, l'equip no assumeix riscos innecessaris al darrere i no es complica. L'equip juga a partir de la recuperació, combina a l'inici quan no està pressionat i elabora el joc aprofitant l'amplitud dels jugadors de banda. Quan l'adversari té la pilota el bloc defensiu funcionava, l'alternança entre la pressió i el replegament era eficaç, en alguns casos s'aconseguia recuperar la pilota prop de la porteria adversària i en defensa la implicació de tot l'equip suposa un bon treball col·lectiu. L'equip atacava amb Samu Sáiz com a mitja punta col·locant-se per darrere del davanter centre però defensava amb un 1-4-4-2 amb dues línies de quatre molt juntes i ordenades deixant dos jugadors, Sáiz i Stuani, com a encar­regats de condicionar la sortida de pilota del rival. Les diagonals d'Aday de fora cap a dintre deixaven la banda per a Pablo Maffeo, però també els moviments cap a passadissos interiors del lateral donaven amplitud per l'extrem. A la segona part els gironins no trobaven la manera de crear ocasions a la porteria visitant i els gallecs dominaven dos aspectes importants del joc; en defensa no es desorganitzaven tot i anar per darrere al marcador i en atac tenien el control del joc mitjançant alguna possessió llarga que podien acabar buscant la porteria defensada per Juan Carlos. Aday i Jairo van intercanviar-se a les bandes, la poca presència ofensiva dels dos jugadors obligava el tècnic balear a buscar recursos. Els gallecs podien tenir opcions de partit però el penal transformat per Stuani va deixar sentenciat un matx ben treballat pel Girona. La dada negativa va arribar en temps de descompte, desprès d'encaixar tres gols en el darrer desplaçament a Saragossa ahir era important tornar a deixar la porteria a zero, recuperar la seguretat i la fiabilitat defensiva és bàsic per a un conjunt que està en plena dinàmica positiva. El gol d'Iriome va deixar una petita taca a un partit ben competit.